La web de la delació i altres meravelles sobre el turisme a Barna

Resulta que a l'Ajuntament han posat una web per a la delació que està a disposició de veïns i de turistes. Es fa servir per comprovar si la direcció de l'apartament suposadament il·legal consta en una llista que conté la web. Si no és així es donen les rutes per a procedir a la denúncia.

La notícia va provocar una molt lleu agitació en els fòrums. Perplexos uns es preguntaven què farien, arribat el cas, amb els turistes delators -enviar-los a un hotel? -, -en quins hotels? -, -a quin preu? -, -de qui? -, I què passa amb els àpats? o és que es van a quedar al pis turístic il·legal? Des d'un punt de vista pràctic sembla presentar moltes complicacions, a saber com ho faran...

D'altra banda suposar que els turistes faran servir la web és no assabentar de la festa: vénen a passar-ho bé i no van a ficar-se en batalles tan alienes; algun hi haurà, és clar, però res significatiu. Ara, el d'incitar els veïns a delatar és d'un altre ordre. Com se li ocorre a l'autoritat instaurar i presumir d'una mesura tan insensata? Vaja una manera de fomentar l'harmonia en el veïnat.

Amb tot sembla que la ciutadania és molt més assenyada que les nostres autoritats: transcorregut un mes des de la posada en marxa del web de la delació s'han obtingut 476 denúncies per aquesta via a les quals cal afegir 22 denúncies més realitzades per telèfon. Un gran èxit de campanya si tenim en compte que els pisos turístics il·legals s'estimen en quinze mil...

Per acabar-ho d'arreglar i, suposo, vista la reticència del veïnat a delatar amics i coneguts han inventat la figura dels "visualitzadors": es tracta de persones contractades per l'Ajuntament perquè pentinin la ciutat i parlin amb els veïns -també amb els turistes, més reticents encara a delatar- amb els comerciants, amb els cambrers ... a la caça i captura de pisos il·legals. Ho fan amb l'ajuda d'unes "aranyes" informàtiques que busquen i rebusquen pisos a les pàgines de les plataformes de lloguer.

Una tal activitat porta per nom assetjament, no hi ha altra paraula i si no és il·legal hauria de ser-ho. Aquesta nova figura laboral, la funció és indagar entre el veïnat li sembla estupenda a les autoritats municipals perquè segons expliquen ells mateixos "la legislació de la Generalitat és massa garantista amb els propietaris" i per descomptat les inspeccions requereixen més miraments que els que demana el treball dels "visualitzadors" dedicats a promoure un sinistre tafaneria als barris, serà un xafardeig democràtic per "manar obeint". S'adonen les nostres autoritats del que diuen amb "massa garantista"? Qui són per saltar-se la llei? Qui els ha facultat a ells per contractar detectius de pa sucat amb oli i aplanar les garanties que dóna la llei als propietaris? Què passa amb la privacitat de les persones?

Els amfitrions i amfitriones no hauríem veure'ns afectats per la mesura, però ja s'han donat casos de denúncies infundades i n'hi haurà més. Fa poc una amfitrió que lloga una habitació obrir la porta a un inspector de l'ajuntament. L'home, és clar, se'n va anar per on havia vingut: el denunciat estava a casa i allà empadronat. L'inspector es va retirar encara que això no va evitar que la denunciant, deslligada a la porta de davant del replà, deixés anar a plens pulmons un enfilall d'improperis sobre el seu veí, l'ajuntament, els turistes, els inspectors, els polítics, els immigrants, la guàrdia urbana i el preu de la fruita... enfilant un rosari de barbaritats que va fer sortir de casa a algun altre veí. Promoure l'assetjament com a manera de resoldre les diferències entre el veïnat és perillós, a l'Ajuntament haurien de saber-ho.

Per què cal patir situacions de tal violència? Veïns que es porten malament els hi en més d'una comunitat, però situacions com aquesta no es produeixen amb freqüència. L'inspector es va portar de manera correcta i educat, la veïna desbocada no. Les seves maneres es fan ressò dels desplegats per l'ajuntament en la campanya de persecució contra els pisos de lloguer turístic. Campanya que, de moment, ha arribat al cim del despropòsit amb la web per a la delació. Encara que ja s'anuncien més de vuit-centes mil cartes de l'alcaldessa per incitar a la ciutadania a tan cívic procedir.

La cosa és que la ciutadania majorment passa de denunciar al veí i també passa dels correus institucionals -van de la bústia a les escombraries sense ser oberts-, però en fi... s'enviaran i es parlarà d'això en els mitjans uns dies, fomentant una vegada més una lectura esbiaixada i una comprensió nul·la del problema. Seguirà havent-hi, això sí, una oferta creixent de pisos de lloguer i en home-sharing perquè la demanda existeix, la tecnologia ho permet i la necessitat apressa.

El turisme és un malson per als ciutadans, els gestors de pisos turístics són una diana sensible per a l'opinió pública i es tracta el tema d'una manera que la confongui. S'apunta a una de les cares del fenomen, se li assenyala com a causant del desastre i d'aquesta manera es deixen ocultes moltes altres facetes de l'assumpte. No és d'estranyar una escena com la soferta per aquell pobre amfitrió si es considera la maldestre manera de tractar l'assumpte, el clima d'assetjament desencadenat per l'ajuntament en els mitjans, en la ciutat. És de pensar que hi haurà més situacions de violència entre veïns si no es canvia l'angle de visió, encara que de moment sembla que només puguem esperar que no passin a grans.

El turisme és un fenomen molt complex que ha trastocat -per mal- la vida quotidiana de la gent en molts llocs del planeta. El protagonitzen actors diversos i mou quantitats ingents de diners. El tractament que reben per part de les administracions uns i altres actors és radicalment dissímil: per als grans -companyies aèries, navilieres, cadenes hoteleres... - subvencions, prebendes i legislacions que els beneficiïn; per als minúsculs -pisos de lloguer, pisos a home-sharing- persecucions legals i mediàtiques.

Per mostra un altre botó: els gestors de pisos turístics tenen el deure legal d'estar localitzables 24 hores sobre 24, però les companyies aèries no: fa poc vaig trucar a "Vueling" que estava celebrant un altre dels seus dies del caos i vaig saber que estaven a la meva disposició fins a les 9 del vespre, passada aquesta hora ningú respon.

No és estrany que les companyies aèries passin de tractar bé als seus passatgers. La relació proveïdor client comença amb mal peu, per al client s'entén. Per exemple: les companyies aèries tenen permès per llei vendre més bitllets que seients disponibles, sí, l'overbooking és legal.

Es pot explicar tal despropòsit d'una altra manera que com un abús facilitat per la llei? Un abús inaugural, on queda de manifest una vegada més que es dóna un tracte d'avantatge a les companyies i de perjudici a les persones.

Jo no tinc pisos de lloguer, però entre els que sí que tenen - no necessàriament seus propietaris- sembla haver-hi alguna gent que té molts i molta altra gent que no, crec que la majoria avui està formada pels segons, persones que tracten de buscar-se la vida honradament i que treballen sense llicència perquè no se la donen.

Al juliol han aterrat al Prat quatre milions sis-cents mil passatgers, un 9'6 per cent més que l'any passat. S'entén que a la sobresaturació turística de Barcelona alguna responsabilitat tindran les companyies que porten a la gent fins aquí? Són companyies subvencionades que gaudeixen de prebendes de tot ordre i d'una legislació a mida. Ningú parla d'això, s'infla un globus que apunta als més vulnerables i s'abusa del poder municipal sense la menor consciència d'aquest abús.

Tampoc és que sigui barat, la campanya, amb la seva web de la delació, els seus "aranyes", els seus "visualitzadors", les cartes de la senyora alcaldessa i altres costarà un milió tres-cents mil euros. Mira que no podrien fer-se coses amb aquests diners ...

Petra López

Amfitriona i veïna de Barcelona.