El Reial Madrid va vèncer (96-85) el Barça i va recuperar el tron de la Copa del Rei a la final de Màlaga 2024, 4 anys després de guanyar-la per última vegada.
El conjunt madrileny, campió d'Europa en el canvi de cicle després de Pablo Laso, va assaborir una Copa que era bastió blaugrana.
La defensa del segon temps i Vincent Poirier (17 punts i 8 rebots), Guerschon Yabusele (15 i 9), Facundo Campazzo (18) i Dzanan Musa (15) van ser clau per als blancs.
El 'torneig del ko' no va servir aquesta vegada per reforçar un projecte culer a examen. El Barça arribava llançat, en el millor moment en cinc mesos amb Grimau després de començar amb molts dubtes i tres Clàssics perduts.
No va agafar la seva oportunitat de créixer amb un títol aquest nou Barça, frenat pel Madrid de sempre, habitual de finals i guanyador de títols després de l?èpica Eurolliga. Màlaga es va aliar amb el Madrid i un altre cop amb Campazzo, elegit MVP del torneig com ho va ser el 2020.
L'argentí, de tornada aquesta campanya a l'equip blanc, va ser el motor dels seus en els tres partits al Carpena. El Madrid va defensar el domini al palmarès, amb 29 trofeus pels 27 de l'etern rival.
La final de Màlaga 2024 va ser bonica des del principi perquè va ser per barris i ningú no la va voler perdre. El Madrid va intentar imposar el ritme, va sortir més fort, però el Barça va aguantar amb dos triples de Laprovittola. Els blancs van frenar d'inici el vendaval ofensiu que portaven els catalans al Carpena (210 punts), però l'argentí va ser indetectable per capgirar un 17-11.
Els de Grimau van igualar el parcial i al segon van mantenir la inèrcia positiva sumant amb tot el que va saltar al parquet (19-24). El Madrid tampoc es va quedar enrere en aportació i Poirier es va entendre amb el 'Chacho' Rodríguez i Mario Hezonja va firmar 12 punts al segon quart. El Barça va remar amb Satoransky, Brizuela i Parker, mentre que Kalinic el va deixar en 43-45 al descans.
Segona meitat blanca
La final va pujar el nivell i van saltar espurnes sota els cèrcols. Deck i Tavares van treure el múscul dels de Mateu, mentre que Vesley i Parker van ser els guerrers de Grimau. El de Cap Verd va sumar la tercera falta però Poirier va tornar a ser una assegurança. El Barça es va quedar enrere en aquesta volta de rosca dels blancs, sense els minuts de molta qualitat que venia donant Willy Hernangómez.
El Madrid va encallar la pintura també amb Yabusele i va anotar més per fora, un combo que va tenyir la final de blanc a l'inici de l'últim quart (77-68). Amb dos triples a tota la segona part, l'equip de Grimau es va veure contra les cordes al compte enrere. A més, la defensa blaugrana va permetre tirs oberts del rival en un moment delicat i no va estar tan ferm a l'u contra un.
El marcador no va deixar de somriure a la carta madrilenya, eliminat Vesley i amb Satoransky acaparant la guerra pel seu compte. Poirier i Campazzo van rematar la final davant un Barça que va morir a la riba sense gaire resistència. No va ser impuls per a Grimau, que haurà de rearmar la confiança per a la Lliga i l'Eurolliga, i sí confirmació per a Mateo, que sap portar el Madrid al capdamunt.
Després del partit, el tècnic Roger Grimau es va queixar de la disparitat de criteri arbitral.