Els astrònoms han observat un planeta distant que podria estar completament cobert per un oceà d'aigües profundes, en troballes que avancen en la cerca de condicions habitables més enllà de la Terra.
Les observacions, realitzades pel telescopi espacial James Webb (JWST) de la NASA, van revelar vapor d'aigua i firmes químiques de metà i diòxid de carboni a l'atmosfera de l'exoplaneta, que té el doble del radi de la Terra i és a uns 70 anys llum de distància. Aquesta barreja química és coherent amb un món aquàtic on l'oceà abastaria tota la superfície i una atmosfera rica en hidrogen, segons investigadors de la Universitat de Cambridge, encara que no imaginen un paisatge marí agradable i agradable.
"L'oceà podria estar a més de 100 graus[Celsius]o més", va dir el professor Nikku Madhusudhan, que va dirigir l'anàlisi. A alta pressió atmosfèrica, un oceà tan calent encara podria ser líquid, "però no és clar si seria habitable", ha afegit.
Aquesta interpretació es veu afavorida per un article publicat a la revista Astronomy and Astrophysics Letters, però és qüestionada per un equip canadenc que va realitzar observacions addicionals del mateix exoplaneta, conegut com a TOI-270 d.
Van detectar les mateixes substàncies químiques atmosfèriques, però argumenten que el planeta estaria massa calent perquè tingui aigua líquida (possiblement 4.000 °C) i, al seu lloc, presentaria una superfície rocosa coronada per una atmosfera increïblement densa d'hidrogen i vapor d'aigua.
Qualsevol que sigui el punt de vista que guanyi, aquestes darreres observacions mostren els sorprenents coneixements que James Webb està brindant sobre la naturalesa dels planetes més enllà del nostre sistema solar.
El telescopi captura la llum de les estrelles que s'han filtrat a través de les atmosferes dels planetes en òrbita per proporcionar desglossaments detallats dels elements químics presents. A partir d'això, els astrònoms es poden fer una idea de les condicions a la superfície d'un planeta i de la probabilitat que la vida hi pugui sobreviure.
L'evidència de l'oceà de TOI-270 es basa en l'absència d'amoníac, que la química bàsica prediu que hauria de passar naturalment en una atmosfera rica en hidrogen. Però l'amoníac és molt soluble en aigua i, per tant, s'esgotaria a l'atmosfera si hi hagués un oceà a sota. "Una interpretació és que es tracta de l'anomenat món 'hycean', amb un oceà d'aigua sota una atmosfera rica en hidrogen", va dir Madhusudhan.
Les condicions serien molt diferents de les de la Terra. TOI-270 d està bloquejat per marees, cosa que significa que un costat mira permanentment a la seva estrella i l'altre està banyat en una foscor eterna, creant un contrast de temperatura extrem.
"L'oceà estaria extremadament calenta durant el dia, però el costat nocturn podria potencialment albergar condicions habitables", va assegurar Madhusudhan. Però hi hauria una atmosfera aclaparadora, amb desenes o centenars de vegades la pressió a la superfície de la Terra, i vapor sortint de l'oceà. És probable que les aigües arribin a profunditats de desenes a centenars de quilòmetres, amb un fons marí de gel a alta pressió i sota un nucli rocós.