Han passat quatre anys des que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la COVID-19 com una pandèmia global el març del 2020.
Durant aquest temps, els científics han aconseguit revelar alguns dels misteris més esquius al voltant del nou coronavirus, proporcionant un coneixement vital sobre la propagació, l'impacte en diferents grups d'edat i els símptomes inusuals que provoca.
En primer lloc, s'ha donat llum sobre la variabilitat de les experiències de les persones amb COVID-19. Tot i que la majoria experimenta símptomes similars als de la grip, alguns s'enfronten a formes greus de la malaltia, mentre que altres són asimptomàtics.
Aquesta variabilitat pot atribuir-se en part a la quantitat d'exposició al virus i també a l'estat de salut i l'edat de l'individu. A més, s'ha evidenciat que la vacunació exerceix un paper crucial en la mitigació de la gravetat de la malaltia.
D'altra banda, la propagació del virus ha estat objecte d'un escrutini intens. Inicialment, es creia que la transmissió es produïa principalment a través de superfícies contaminades, però investigacions posteriors han revelat que la transmissió per aire, mitjançant aerosols i gotícules respiratòries, és la principal via de contagi.
Això ha portat a una revisió de les mesures de prevenció, destacant la importància del distanciament físic i l'ús de màscares.
Pel que fa a la durada de la immunitat, els experts han indicat que la protecció oferta per la infecció o la vacunació pot variar segons diversos factors, com l'edat i la presència de mutacions al virus. Tot i això, en termes generals, s'estima que la immunitat pot perdurar diversos mesos.
Els símptomes peculiars associats amb la COVID-19 també han estat objecte d'estudi. S'ha descobert que alguns efectes secundaris, com la pèrdua de l'olfacte, estan relacionats amb una resposta immune disfuncional que afecta els nervis nasals.
A més, s'ha observat que els nens semblen estar menys afectats per formes greus de la malaltia, possiblement a causa d'una immunitat innata més robusta i de l'exposició prèvia a coronavirus benignes.
Finalment, s'ha parat atenció al fenomen del COVID persistent, en què els pacients experimenten símptomes perllongats després de la infecció inicial. S'ha suggerit que això podria ser resultat d'una resposta immune desregulada o la persistència del virus al cos, causant inflamació i dany vascular.
Tot i aquests avenços, els científics adverteixen que la COVID-19 continua sent un desafiament significatiu i que és fonamental mantenir la vigilància i la investigació contínua per comprendre millor la malaltia i desenvolupar estratègies efectives de prevenció i tractament.