Els misteris de com funciona la memòria s'expliquen en un llibre nou que suggereix que qualsevol pot augmentar la seva capacitat de recordar i que perdre les claus és normal.
Les doctores Megan Sumeracki i Althea Need Kaminske descriuen al seu nou llibre 'La psicologia de la memòria' tècniques senzilles per estimular la memòria per millorar l'aprenentatge o ajudar a recordar noms i números.
Així, asseguren que emmagatzemar i recuperar informació és molt més complex del que la gent pensa.
Els extrems de la memòria, com la fotogràfica o la sàvia, també són molt rars malgrat la seva representació habitual a les pel·lícules. Per això, destaquen com és natural un cert grau d'oblit que permet al cervell recordar informació més general.
La memòria no funciona com un dispositiu d'enregistrament, diuen, sinó "més com una pàgina Wiki" perquè els detalls es poden editar.
Les autores, ambdues psicòlogues radicats als Estats Units, demanen una comprensió més gran de com funciona realment la memòria, ja que pot tenir un impacte en la vida real.
Per exemple, suggereixen que als possibles membres del jurat se'ls hauria d'ensenyar com funciona la memòria, ja que és possible que les víctimes d'un delicte no se'ls cregui al tribunal perquè els seus records són irregulars, encara que això és perfectament normal.
Kaminske escriu: "Les persones recorden millor la informació quan la processen en un escenari rellevant per a l'estat físic, com quedar-se encallat a les praderies d'un país estranger".
El llibre 'La psicologia de la memòria' utilitza investigacions basades en la psicologia cognitiva per augmentar la comprensió de tots els tipus de memòria i el seu impacte.
Mostra com la memòria té un enorme impacte a les nostres vides i es pot veure afectada per l'alcohol, la falta de son i la cafeïna.
El llibre explica la ciència darrere dels diferents sistemes i tipus de memòria, com ara la memòria a curt i llarg termini, i per a què s'utilitzen.
Els autors desmenteixen mites com que la memòria és simplement una col·lecció d'esdeveniments passats. En canvi, mostren com és vital recordar fer una tasca en el futur.
Les estratègies poden enfortir aquest tipus de memòria, que es coneix com a record "basat en esdeveniments".
D'aquesta manera, Sumeracki i Kaminske suggereixen deixar una bossa al seient del darrere de l'automòbil com a senyal per recordar treure el seu fill del seient de l'automòbil abans d'anar a treballar.
Segons les autores, altres tècniques per estimular la memòria poden millorar el coneixement a llarg termini i conduir a un aprenentatge més eficient.
Una tècnica descrita al llibre és la "pràctica de recuperació", l'estratègia de "treure" fets de la memòria. Un exemple és aprendre el nom d'un nou amic adreçant-s'hi deliberadament cada vegada que el vegi.
"Les tècniques visuals i auditives també poden ajudar a entrenar la memòria de persones normals. La capacitat de recordar l'ordre de les cartes d'una baralla sembla impressionant, però es pot aconseguir creant associacions mentals per a cada carta", expliquen.
Qualsevol que hagi estudiat sap que la pràctica regular és fonamental. Però per convertir-se en un expert en un camp d'aprenentatge, la gent necessita fer servir una pràctica deliberada.
"La diferència és que la pràctica deliberada implica atenció deliberada i decidida, mentre que la pràctica regular només implica repetició", conclouen.