Rússia es dirigeix aquest divendres a les urnes en el marc d'unes eleccions històriques que duraran tres dies i en què el president rus, Vladímir Putin, torna a partir com a favorit davant l'absència d'una oposició real que desafiï un mandatari que segueix sembrant dubtes a nivell internacional sobre la seva legitimitat democràtica.
El polític, que als 71 anys continua donant forma a una política personalista, ha restaurat símbols de l'URSS i ha arribat a criminalitzar qualsevol forma d'equiparació de l'antiga Unió Soviètica amb el nazisme, contra el qual diu lluitar a Ucraïna en defensa de la "cultura russa".
Si bé la majoria dels vots es dipositaran entre divendres i diumenge a les escoles electorals de tot el país, el vot per correu va començar fa gairebé una setmana a l'exterior, incloses algunes zones de l'est d'Ucraïna annexionades per Rússia el 2022, tot i que algunes àrees segueixen sota control de les forces ucraïneses.
Des de Kíev denuncien amenaces i actes de violència precisament contra els residents d'aquestes províncies, a qui s'estaria pressionant perquè acudeixin a les urnes contra la seva voluntat, cosa que ha estat rebutjada des de Moscou, que insisteix a considerar Xerson, Zaporiyia, Donetsk i Lugansk com a regions "alliberades".
Són molts els que estipulen que no són uns comicis normals: el poder de Putin sobre el sistema electoral rus ja ha provocat en el passat crítiques i condemnes per presumpte frau electoral.
La llista de candidats a la Presidència s'ha vist reduïda a quatre després que Boris Nadezhdin --l'únic candidat crític amb la guerra a Ucraïna-- quedés fora de la carrera electoral. A ell se sumen més d'una desena de polítics les candidatures dels quals han estat rebutjades per la Comissió Electoral Central, per la qual cosa Putin únicament compta amb tres rivals, cap d'ells prou fort per amenaçar el seu lloc al Kremlin.
Els candidats oficials, el nacionalista i conservador Leonid Slutski, líder del partit Liberal Demòcrata de Rússia, el comunista Nikolai Kharitonov i Vladislav Davankov, un empresari del partit Gent Nova, han mostrat en tot moment el suport a la invasió russa d'Ucraïna.
Les veus crítiques amb el Govern segueixen denunciant actes de repressió i persecució contra els dissidents, una postura que ha cobrat força recentment després de la mort d'Alexei Navalni, una de les cares més reconegudes de l'oposició russa. El cas ha portat la comunitat internacional a titllar el cap d'Estat rus d'"assassí" per considerar que la seva mort a la presó respon a les accions del Govern per fer callar aquells que s'enfronten al mandatari.
En aquesta línia s'ha pronunciat també Leonid Volkov, col·laborador i antic cap de campanya del dissident mort, que ha acusat directament Putin de l'atac a cops de martell patit dimarts davant del seu habitatge a la capital de Lituània, Vílnius, i que l'ha deixat diverses ferides en una cama, un braç i la cara. L'opositor ha atribuït els fets al comportament "gansteril" del president rus, però ha afirmat que seguirà "treballant" per fer-hi front.
A mesura que l'oposició denuncia la celebració d'unes eleccions "antidemocràtiques", els sondejos d'intenció de vot realitzats pel Centre de Recerca d'Opinió Pública de Rússia (VCIOM) donen a Putin la victòria amb el 75% dels suports. La resta de candidats, que també han mostrat el seu suport al Kremlin i han donat suport significativament a les seves polítiques, quedarien molt per darrere.
És per això que figures com la vídua de Navalni, Yulia Navalnaya, han fet una crida a la població a sortir al carrer amb motiu de les eleccions per protestar a les 12.00 (hora local) del 17 de març als centres de votació de tot el país, una iniciativa coneguda com a 'Mediodia contra Putin' i que ja va ser presentada per Navalni abans de la seva mort
Putin, el líder rus que més ha estat al poder des de Stallin
Putin ha estat al capdavant del país durant gran part del segle XXI, fet que el converteix en l'alt càrrec rus que més temps ha ostentat el poder des de Joseph Stalin. Natural de Sant Petersburg, Putin va pujar al càrrec després d'imposar-se a les eleccions de l'any 2000. Després d'això, ha anat acumulant folgades majories absolutes que li han servit per triomfar en un total de quatre votacions presidencials.
Tot i això, i impedit per la Constitució, va haver de renunciar el 2008 a un possible tercer mandat i es va presentar al càrrec de primer ministre. La Presidència va quedar llavors durant quatre anys sota el comandament de Dimitri Medvedev, amb qui Putin va fer més tard el càrrec.
Per assegurar-se la continuïtat en el càrrec, Putin ha reescrit les lleis i normes del sistema polític rus, cosa que el va portar a ampliar els mandats --de quatre a sis anys-- en una reforma constitucional impulsada el 2008.
Posteriorment, l'abril del 2021, va promulgar una llei que li permetrà acumular dos mandats més, de manera que pogués concórrer, precisament, a les eleccions del 2024, però també a les del 2030, cosa que tenia vetada fins aleshores.
La normativa estableix com a principi general un màxim de dos mandats de sis anys cadascun per al cap d'Estat, cosa que podria portar Putin a governar fins a l'any 2036. Les modificacions relatives a la Presidència es van incloure dins d'un paquet de canvis que contemplen que els candidats han de tenir almenys 35 anys, haver viscut de forma permanent a Rússia durant almenys 25 i no tenir ciutadania o permís de residència a un altre país. A més, les reformes modifiquen les funcions de l'Executiu i del poder legislatiu i prohibeixen expressament la secessió dels territoris que integren Rússia.
Putin, que gaudeix actualment d'un millor nivell de popularitat entre la població russa a mesura que les tropes avancen al front a Ucraïna, ha destacat la fortalesa i resiliència de l'economia russa davant dels intents
Rússia diu que ha frustrat un atac terrorista a Briansk poc abans de l'inici de les presidencials de la comunitat internacional d'exercir una pressió significativa sobre el Kremlin amb sancions significatives.
Tot i això, el president rus continua negant-se a participar en un debat electoral i, si no, ha preferit dirigir-se a la població durant el seu discurs anual davant del Parlament, en què ha dit comptar amb armes suficients per colpejar Occident i ha promès destinar milions de rubles a la modernització de les escoles i la infraestructura del país.
El discurs, que contenia informació sobre la introducció de polítiques de cara a la propera dècada, incloïa informació sobre nous desplegaments de tropes al flanc occidental rus davant l'expansió de l'OTAN i l'adhesió de Suècia i Finlàndia a l'Aliança.
Posteriorment, Putin ha acusat els Estats Units de tractar d'interferir en el procés electoral i ha assenyalat que és el mateix president nord-americà, Joe Biden, el que ha donat directrius a les ONG del país perquè propiciïn una baixa participació als comicis. Amb aquesta baixa participació, ha explicat, Washington busca "qüestionar els resultats de les eleccions" per poder parlar així de frau electoral.
Per això, ha demanat als ciutadans, tant a Rússia com als territoris annexats a l'est d'Ucraïna, acudir a votar per determinar el futur del país en un "moment difícil". Per al mandatari, que afronta l'últim dia abans dels comicis centrats en l'empitjorament de l'ofensiva a Ucraïna, la participació suposa un "acte de patriotisme".