El Teatre Akadèmia presenta “L'origen del mon” de la italiana Lucía Calamaro

Tot i ser un dels valors més acreditats de la dramatúrgia italiana contemporània, el nom de Lucía Calamaro no és gaire conegut per aquests pagaments. Guido Torlonia, responsable del Teatre Akadèmia, s'ha proposat fer-ho accessible al públic barceloní amb el muntatge d'una de les seves obres dramàtiques més celebrades, “L'origen del mon”, que compta amb tres premis Ubu. Calamaro és romana, encara que la professió diplomàtica del seu pare el va portar a viure a Uruguai durant la seva adolescència i hi va tenir la seva primera relació amb el teatre. Més tard va estudiar a la Sorbona ia París va conèixer el mim Jacques Lecoq per seguidament marxar a la seva ciutat natal i graduar-se el Dramatúrgia. Va fundar llavors la companyia Malebolge i va escriure les seves primeres obres, la segona de les quals, que també va tenir una versió radiofònica, és justament la que arriba ara a Barcelona sota la direcció del mateix Guido Torlonuia, responsable de la gestió del teatre Akadèmia.

Torlonia ressalta que és la primera vegada que “L'origen del mon”, que ha traduït al català Carles Fernández Giua, es representa fora d'Itàlia i ha comptat per posar-la en escena amb la col·laboració de tres extraordinàries actrius Alicia González Laá, Queralt Casasayas i Annabel Totusaus (que fa doblet: interpreta la filla i una sicòloga) ja que aquesta és una obra de protagonistes exclusivament femenins que l'autora va escriure mentre estava embarassada. “De fet no hi ha una protagonista única -ens diu- ja que té caràcter coral i tres dones d'una mateixa família, àvia, mare i filla, exterioritzen la seva vida interior, i les seves crisis personals donant forma a un retrat vital que es desenvolupa sense una seqüència en el temps”. Afegeix que “és un cant nocturn, on els personatges es perden en el laberint de la seva existència i busquen l'embolic que els permeti sortir plantejant temes com la mort, la maternitat, la depressió o el nostre ésser al món. Les preguntes que es plantegen parteixen sovint d'un remenat de conceptes i frases, en una cerca aparentment confusa que només després es dissol en una sèrie de punts de vista enlluernadors i visions brillants. És un procés molt teatral, combinat amb capacitat per tocar temes difícils i despietats, però sempre amb una lleugera ironia”.

L'obra està dividida en tres actes, “Dona melancòlica a la nevera” –aquest element escenogràfic té una curiosa rellevància-, “Alguns diumenges en pijama” i “El silenci de l'analista”, que es desenvolupen en espai escènic dissenyat per Sebastià Brosa i Laura Martínez Pi l'arquitectura del qual permet, a partir d'una estructura frontal, anar extraient elements que serveixen per ambientar cada una de les escenes. A destacar també altres factors són menys rellevants, com la cuidada il·luminació de Lluis Serra o el vestuari de Nidia Tusal i Consol Díaz (elegantíssim vestit el d'Alicia González Laa)

A l'estrena va assistir especialment convidada l'autora Lucía Calamaro, de qui Torlonia va dir que “com a espectador sempre penso que sembla que em llegeix els meus pensaments”.