“Iceberg”, una denúncia del suïcidi adolescent (Tantarantana)

En un món cada cop més deshumanitzat, amb nombroses famílies desestructurades i un creixent desemparament adolescent, les estadístiques revelen una dada aterridora, i és que cada onze minuts es produeix el suïcidi d’un menor de vint anys. Les causes poden ser molt variades: des de la discapacitat, les agressions sexuals, el menyspreu de les diferències o el desarrelament per citar-ne algunes, però el problema hi és, tot i que roman en bona mesura i amb força freqüència ocult per raons de tota mena. Aquest silenci no disminueix la transcendència d’aquesta realitat i la seva repercussió social, per la qual cosa el grup dramàtic Les Heyvan ha intentat denunciar-ho amb “Iceberg”, un espectacle que es presenta al teatre Tantarantana i que combina dansa, paraula i música.

Mentre els espectadors es van acomodant a les seves butaques, l’escenari bull d’activitat i per ell es mouen desinhibidament les set intèrprets d’aquesta funció (Alba Perramón, Carmen Domínguez, Laura Torrades, Luana Rocha, Mariona Solé, Marta Pastallé i Sofía Grigorieva), totes elles sota la direcció de Carla Abulí i Genís Lama. Tal sembla com si estiguessin entrenant-se al gimnàs per mantenir la seva forma física sense que, de moment, transcienda el drama peculiar que s’amaga en l’ànima de cadascun dels personatges.

El drama anirà revelant-se seguidament de forma fehaciente en un text amb evident missatge subliminalment crític, que utilitza alternativament el dramatisme, la ironia, la sàtira o el distanciament eclèctic, quan no també el silenci. Tot això fa de “Iceberg” un espectacle fonamentalment visual, de gran força expressiva, que exigeix una intensa i ininterrompuda actuació de les joves intèrprets i un sobresortit esforç físic per part de cada una d’elles. El moviment escènic té una evident estructura coreogràfica i es desenvolupa sense un sol error, amb una coordinació mesurada i exacta i el suport de certs elements audiovisuals.

Malgrat la seva aparent senzillesa, “Iceberg” és un espectacle complex però molt ben desenvolupat que aconsegueix manifestar un problema molt real i ho fa d’una forma tal que l’espectador surt al terme de la funció realment commogut.