Augmenten els lobbistes pro CAC a la conferència Cop29: què significa això?

La 29a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (Cop29) ha posat al centre del debat la creixent influència dels lobbistes relacionats amb la captura i emmagatzematge de carboni (CAC). Tot i que el nombre total d'assistents va disminuir de 85,000 a la Cop28 a 70,000 en aquesta edició, la representació de lobbistes pro CAC va augmentar, arribant als 480 participants, cinc més que a l'esdeveniment anterior. Aquest increment destacat pel Centre per al Dret Ambiental Internacional (CIEL) subratlla el pes d'aquesta tecnologia en el marc de les negociacions climàtiques internacionals.

Els lobbistes pro CAC van superar en nombre les delegacions nacionals més nombroses, incloses les dels Estats Units i el Canadà. Segons dades del CIEL, gairebé la meitat d'aquests lobbistes van accedir a la cimera com a membres de delegacions nacionals, mentre que 55 més van ser convidats directament per l'Azerbaidjan, país amfitrió, amb privilegis descrits com a “tractament de catifa vermella”.

Aquesta situació ha suscitat crítiques per part d'activistes climàtics, que denuncien que la CAC representa una solució falsa. Rachel Kennerley, del CIEL, subratlla que aquesta tecnologia no es fa servir principalment per reduir emissions, sinó per a fins com la recuperació millorada de petroli, perpetuant la dependència dels combustibles fòssils.

Tot i que el Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) reconeix el potencial de la CAC als plans de descarbonització, adverteix que dependre excessivament d'aquesta tecnologia podria portar a superar punts d'inflexió climàtics irreversibles. En aquest context, països com el Regne Unit i els Unió dels Emirats Àrabs han incorporat la CAC a les seves estratègies nacionals de descarbonització, cosa que per a alguns evidencia un doble estàndard en els seus compromisos ambientals.

Els crítics destaquen també les limitacions tècniques i econòmiques d'aquesta tecnologia. Segons un informe de l'Institut d'Economia Energètica i Anàlisi Financera, la majoria dels projectes de CAC tenen un rendiment baix i no poden competir econòmicament amb solucions basades en energies renovables. A més, els riscos per a la salut i la seguretat derivats del transport i emmagatzematge de carboni agreugen els dubtes sobre la seva viabilitat a llarg termini.

Durant la Cop29, els negociadors van aprovar les normes de mercats de carboni sota l'article 6 de l'Acord de París. Tot i això, activistes temen que aquesta regulació faciliti el finançament de projectes de CAC, desviant recursos de solucions renovables més efectives. Olivia Powis, directora executiva de la Carbon Capture & Storage Association, va defensar la CAC com una eina clau per limitar l'escalfament global a 1,5 graus. Tot i això, documents filtrats del Congrés dels EUA. UU. revelen que líders petroliers veuen aquesta tecnologia com una estratègia per prolongar l'ús de combustibles fòssils.

L'anàlisi del CIEL sobre la llista de participants de la Cop29 exposa un problema sistèmic a la regulació de la representació d'interessos privats en aquests fòrums internacionals. Creuant dades amb l'Agència Internacional d'Energia, van identificar una influència alarmant de la indústria dels combustibles fòssils en la presa de decisions climàtiques.

La presència creixent de lobbistes pro CAC a la Cop29 posa en dubte l'eficàcia d'aquests cims com a plataformes per abordar la crisi climàtica de manera transparent i justa. Mentre els defensors d'aquesta tecnologia argumenten que és una eina necessària, les crítiques sobre la seva efectivitat, el cost i els riscos suggereixen que la seva promoció pot estar motivada més per interessos econòmics que per un compromís genuí amb la descarbonització.

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, coneguda com a COP per les sigles en anglès (Conferència de les Parts), és una cimera global que se celebra anualment des de 1995. Va ser establerta com a part del marc de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), adoptada a la Cimera de la Terra de Rio el 1992. El seu objectiu principal és reunir líders mundials, científics, activistes i representants de diversos sectors per discutir i coordinar accions contra el canvi climàtic.

La COP té com a propòsit avaluar el progrés en la implementació dels acords climàtics internacionals, com ara el Protocol de Kyoto (1997) i l'Acord de París (2015). Aquestes reunions busquen fomentar la cooperació global per mitigar els efectes del canvi climàtic, promoure l'adaptació als impactes i mobilitzar finançament per a aquestes iniciatives. Cada conferència s'organitza en una seu diferent i reflecteix les prioritats. i desafiaments de les diferents regions del món davant d'aquesta crisi global.