Piacere dei Traversi, la sensibilitat renaixentista de la flauta travessera

Elogi de les infantes és el nou treball discogràfic de l'ensemble valencià Piacere dei Traversi, i el seu eix temàtic és la música i literatura al voltant de les filles dels Reis Catòlics. Com ja és habitual a la discografia del grup -gairebé podem parlar d'una marca de la casa- el programa presentat s'articula al voltant d'una música directament relacionada amb els personatges i la seva època, jalonada amb recitats de textos contemporanis a aquell moment històric, que al·ludeixen als temes o situacions tractats.

En aquesta suggeridora proposta que ens ocupa, Piacere dei Traversi ha volgut retre homenatge a aquestes infantes que van poder regnar, però que van tenir morts prematures o destins desgraciats: Isabel (1470-1498), Juana (1479-1555), Maria (1482-1517) ) i Caterina (1485-1536). Com afirma la filòloga Ruth Martínez Alcorio, que signa les notes interiors del disc, aquestes dones “es van convertir en muses inspiradores de centenars de versos, destinatàries i mecenes totes d'una literatura (i música) elaborada en honor seu”. I això és precisament el que recull i reflecteix amb gran encert Elogi de les infantes .

Piacere dei Traversi és un consort especialitzat en la interpretació de música renaixentista que combina el so de les flautes travesseres amb la veu, un tàndem que, si bé no és gaire freqüent a la música antiga actual, era molt apreciada en el passat. Integrat per la soprano Carmen Botella i les flautistes Laura Palomar i Marisa Esparza, aconsegueix un so que recrea amb dolçor atmosferes de gran calidesa cromàtica.
 

L'enfocament en allò femení és un dels denominadors comuns de la discografia del grup, ja que els tres cedès que han llançat fins ara tenen grans dones de l'antiguitat com a protagonistes. Des de la seua òpera prima de 2018, Vita Christi d'Isabel de Villena, dedicat a una abadessa valenciana del segle XV que va escriure una versió protofeminista de l'Evangeli, a El mecenatge de Germana de Foix , el 2020, sobre la figura de la reina consort de Aragó i virreina de València. I, ara, aquest darrer centrat en les quatre infantes.

Elogi de les infantes és un programa estructurat en quatre blocs, cadascun dedicat a una de les infantes i als seus desposoris. Així, la primera part, la més llarga, se centra en la primogènita, Isabel d'Aragó i els dos matrimonis, amb el príncep Alfons de Portugal, i, en morir aquest, amb el monarca Manuel I de Portugal. També es fa referència en aquesta part al matrimoni del príncep hereu Joan amb Margarida d'Àustria.
 

El bloc següent té com a protagonista la germana més petita, Maria d'Aragó, que també va contreure matrimoni amb Manuel I de Portugal després de la mort de la seva germana Isabel el 1498. La tercera part està dedicada a Caterina d'Aragó, casada amb el rei Tudor Enric VIII -per més tard ser repudiada i bandejada de la cort-, i la quarta a Joana de Castella, i al seu matrimoni amb Felip I, anomenat “el Bell” .

Amb aquesta carcassa històrica, Piacere dei Traversi construeix una narrativa en què va enfilant amb habilitat les peces musicals de l'època i els fragments recitats de text, creant un tapís d'aquesta fascinant època europea.

A l'apartat musical, el disc reposa en gran mesura sobre els cançoners dels segles XV i XVI, uns documents que donen testimoni de quina era la moda imperant a les diferents corts, és a dir, quina música s'escoltava i que era preferida. D'ells, potser el més conegut és el Cançoner Musical de Palau , que conté més de 450 peces, majoritàriament d'autors espanyols de l'època del regnat dels Reis Catòlics. També hi són presents temes procedents del Cançoner de Lisboa , conservat a la Biblioteca Nacional de Lisboa, que data d'entre 1530 i 1550.
 

La part britànica del repertori procedeix del Manuscrit d'Enric VIII, una recopilació de cançons cortesanes, editada cap al 1522, que il·lustren el gust musical cortesà. Curiosament, els dos temes seleccionats per al disc són d'autoria del mateix monarca, ell mateix un gran músic, les obres del qual al document porten a la capçalera el text: “The Kynge H. VIII.” .

Menció a part mereix la presència del Cançoner de Joana de Castella , potser el menys conegut de tots, però de la mateixa qualitat i interès que els anteriors. Es tracta d'una recopilació de música polifònica, majoritàriament francoflamenca, que s'interpretava a la cort de Borgonya de Felip el Bell i Joana I de Castella. Tot i que s'havien perdut algunes veus, aquestes han estat reconstruïdes per a algunes de les peces del disc a través de les concordances amb altres fonts en què sí que es van conservar completes.

La part literària d' Elogi de les infantes gira al voltant del recitat de fragments de textos de l'època, com ara el poema Epithalamium d'Antonio de Nebrija, la Instrucció de la dona cristiana de Lluís Vives, així com altres documents històrics i romanços anònims, que serveixen per esbossar un context per als personatges i les situacions relatades.

Elogi de les infantes es converteix així en un retaule complet que projecta el sentir i la sensibilitat d'una època molt suggeridora, recreant les atmosferes de llavors a través d'una interpretació musical de singular bellesa.