Martínez: “L'enteixinat de Llíria dóna informació de l'autenticitat del joglar com a músic del segle XIII”

El músic i organòleg Jota Martínez ha presentat recentment el seu nou llibre Instrumentos para trovar y danzar a la Llíria del segle XIII . El projecte parteix de l'enteixinat gòtic mudèjar de l'església de Santa Maria o de la Sang de Llíria, una obra que, a banda del seu valor artístic, ofereix una iconografia rica en representacions relacionades amb la música i la dansa de l'època. El temple exhibeix uns frisos que mostren escenes cortesanes en què apareixen figures humanes tocant instruments musicals, ballant i, fins i tot, cantant.

La investigació de l'autor ha aconseguit identificar en total fins a deu instruments musicals d'ús comú al segle XIII, que són analitzats en profunditat a les pàgines del llibre, i que a més han estat reconstruïts seguint les pistes que ofereix la iconografia, per recuperar la veu vuit segles més tard.

Hem parlat amb Jota Martínez per conèixer de primera mà tots els detalls del projecte.

Com sorgeix aquest nou projecte organològic els resultats del qual estàs presentant actualment en forma de llibre?

El projecte sorgeix quan el 2018 plantejo a l'Ajuntament de Llíria realitzar un estudi organològic sobre l'enteixinat gòtic mudèjar que és a l'església de la Sang o de Santa Maria, que és una obra del segle XIII, construïda en una església de Reconquesta, i amb una informació organològica força interessant. Com deia, els va plantejar el projecte de fer aquest estudi amb la intenció de reconstruir després aquests instruments, i ells, des de la Regidoria de Turisme i Patrimoni, donen suport i financen aquest projecte.

De quina manera encaixa aquest nou volum dedicat als instruments de la Llíria medieval amb els teus llibres anteriors, Instruments de la tradició medieval espanyola i Instrumentarium Musical Alfonsí ?

Aquest treball encaixa amb la resta perquè, d'alguna manera, segueixo investigant i estudiant tota aquesta iconografia en aquestes obres d'art medievals, que estan directament relacionades amb la funció que tenien els joglars i els trobadors, i amb els instruments musicals que tocaven. D'alguna manera, es demostra que determinats instruments eren favorits, podríem dir, entre aquests intèrprets i, a més, se sumen idees com la funció que tenien alguns instruments en concret, com ara les tauletes, per exemple, que tornen a aparèixer en mans de dones , que alhora dansen i canten, o els añafils, en aquest cas amb una funció processional.

Altres instruments, com les violes i els llaüts d'ús joglaresc cortesà enllacen directament amb el meu llibre anterior Instrumentarium Musical Alfonsí, perquè també és iconografia del segle XIII. Per tant, estem parlant d'instruments representats a la mateixa època, i, d'alguna manera, en llocs no tan distants a l'espai, per la qual cosa segurament hi hauria una expansió real d'aquests instruments i, també, des del punt de vista artístic , una influència entre unes obres i unes altres. A més, podem veure com alguns d'aquests instruments s'estaven desenvolupant des de la seva entrada a la Península, des d'Àfrica uns segles abans.

Va existir a l'Edat Mitjana una relació especial entre aquesta localitat valenciana i la música?

Llíria sempre ha estat la ciutat de la música per excel·lència, ara per descomptat porta aquest títol. A més, és també ciutat creativa per la UNESCO en la categoria de música, però ja des dels antics atuells ibers, trobats als seus jaciments arqueològics, en els quals es representen alguns instruments de vent i la dansa, d'alguna manera es confirma que sempre ha estat associada i molt relacionada, per algun motiu que desconeixem, amb la música. A la meva recerca no he trobat cap informació rellevant sobre la connexió local que hi pogués haver amb algun tipus de joglar, o intèrpret, o instrument musical.

No he trobat cap informació destacable en aquest sentit, més enllà del nom del primer músic conegut, diguem-ne llirià, Jaume Roca o Sarroca, que ha quedat per a la història, gràcies a un document que estudio l'historiador llirià Miguel Alonso el 1991, i que va ser el vicari perpetu d'aquesta església en l'època que ens pertoca, i que, gràcies a la seva formació en el trivi i el quatrivi , tenia els dots suficients per dirigir la seva pròpia escola de cantaires associats a aquesta parròquia acabada de crear.

Quina informació sobre els usos musicals de l'època has pogut extreure de la decoració de l'enteixinat?

La informació fonamental, o més important, és que els instruments rei, els instruments preferits, continuen sent els instruments de corda, tant premuda com fregada. Hi ha una viola molt típica, i també hi ha una rubeba, que és diguem-ne l'antecessor directe del que després serà el rebec a Europa, que ve del rabel morisc. De corda polsada hi ha una bona representació, com algunes petites guitarres i un parell de llaüts.

A més, també es representa quatre vegades la flauta d'una mà i tambor, que és un instrument que, a banda de ser molt representat en tota la iconografia penisular del període, ho estic trobant en molta iconografia valenciana, cosa que em convida a teoritzar que va ser un instrument que durant l'Edat Mitjana es va tocar per aquestes terres valencianes, encara que no ha perdurat al folklore d'aquesta regió, com sí que ho ha fet a les veïnes, Balears i Catalunya.

Això demostra que tots aquests instruments estaven sempre en mans de joglars cortesans, per la qual cosa eren instruments que complien la funció d'acompanyar aquests cants, aquestes composicions dels trobadors, i també que es feien servir, per descomptat, per fer música de dansa.

Ha resultat difícil identificar els instruments que apareixen a l'enteixinat perquè hagin pogut ser reconstruïts? N'hi ha hagut algun d'especialment problemàtic?

La identificació dels instruments representats ha estat molt senzilla, perquè ja són vint-i-cinc anys els que porto analitzant aquest tipus d'instruments, i reconstruint-los perquè sonin. Els instruments que més problemes ens han donat han estat els dos llaüts que hi ha representats, simplement perquè l'estat de les dues tauletes on estaven dibuixats és molt dolent, i no acabem de veure l'instrument complet, per la qual cosa cal reconstruir un llaüt utilitzant informació d'altres fonts iconogràfiques del mateix període, de la qual per sort tenim molta i molt rica, i ens ofereixen una versió molt clara de com era el llaüt medieval ibèric.

Què ens diuen les figures humanes representades sobre la manera de tocar aquests instruments? Transmeten tota la informació necessària perquè puguin ser interpretats actualment com es feia abans?

Els joglars representats, la informació més important que ens mostren és que tots aquests instruments tenien un ús totalment funcional, per acompanyar el cant, per convidar a la dansa, i que eren instruments que es tocaven, podríem dir, des d'un estil molt natural , molt popular. Les representacions de com estan sent tocats aquests instruments són totalment realistes, i els duets que es proposen a les seves imatges funcionen a la perfecció quan fem l'exercici d'imitar-les i fer-les sonar, com a pràctica d'arqueologia musical.

En tots els casos, els intèrprets estan tocant els seus instruments drets, en parelles, enfrontades l'un a l'altre, amb aquesta complicitat que sorgeix quan els dos músics estan tocant junts. Fins i tot sembla que dansin i cantin alhora. Són representacions molt dinàmiques. Sense cap dubte, l'artista que les va plasmar ens va voler donar aquesta informació i per això les va dotar de moviment. D'alguna manera, això ens dóna pistes, ens dóna la idea sobre de quina manera s'interpretaven aquests instruments, una mica allunyada de les interpretacions que es fan ara als concerts, en les quals els músics, com a norma general, solem estar tots asseguts , amb una partitura al davant, amb aquesta fredor en alguns casos d'estar només llegint o traduint una partitura escrita.

Les imatges sens dubte ens donen la informació d'aquesta frescor, diguem-ne, aquesta alegria, i aquesta, d'alguna manera, autenticitat, del fet en si del joglar com a músic de l'època del segle XIII. I això m'ha plantejat un camí de recerca nou.

Com heu seleccionat el repertori per ser interpretat amb els instruments de l'enteixinat? Què suposeu que es tocava a la Llíria del segle XIII?

La música que s'interpretava al segle XIII a Llíria no la podem conèixer. No ha arribat cap mena d'informació puntual sobre cap composició que s'hi hagués fet ni per allà. A l'església s'utilitzaria el repertori litúrgic habitual. Jo el que vaig fer per presentar aquests instruments va ser buscar peces compostes a la mateixa època, repertori de trobadors, i que a més estiguessin relacionades d'alguna manera amb trobadors que van viure en algun moment de la seva vida a prop de Jaume I, que va ser el monarca que va dominar el territori a aquesta època. I per descomptat, relacionades amb l'ambient cortesà de la fin´amors .

D'aquesta manera, fins i tot hi ha alguns d'aquests trobadors que van poder arribar a viure o estar a Llíria, perquè, en ser propers a la figura del rei conqueridor, sabem que van rebre terres en aquests llocs, com ara Guerau de Cabrera, Berenguer de Palo, etc. . També és important un lament compost per Mathieu de Caerci, a la mort de Jaume I, que també és una obra que hem inclòs al repertori. I, per descomptat, obres amb històries relativament properes, com una cantiga de Santa Maria sobre un romaní valencià i un miracle esdevingut a Sagunt. Cal no oblidar que, a més, Alfons X el Savi, compositor i impulsor d'aquest repertori marià, estava emparentat amb Jaume I, perquè estava casat amb la filla.

També hem inclòs algunes danses anònimes italianes, en aquest cas extretes del Còdex de Londres , perquè no hem trobat fins ara danses d'aquest període en cap manuscrit espanyol.

Has pogut extreure de l'estudi també informació sobre la dansa reflectida a les imatges?

Sobre la dansa no he pogut fer gaire més que fer referència a les imatges representades amb aquesta i generar més dubtes i la invitació a un futur estudi d'algú més preparat que jo per a aquest assumpte. El cas d'una joglaresa, que està descaradament tocant unes tauletes, ballant i possiblement cantant; alguns dels joglars també tenen posicions que conviden o fan la sensació de poder estar en moviment, segons estaven tocant, com ja he comentat; i, després, hi ha una representació d'una processó, en la qual una part del seguici porta les mans enlaire, i ens fa pensar que possiblement fos algun tipus de dansa professional, que a més està acompanyada per la flauta i el tambor, i per dues trompetes rectes, dues añafils.

Després de la presentació del llibre que va tenir lloc a Llíria el passat 21 de març -Dia Europeu de la Música Antiga-, quins plans immediats tens per continuar difonent el projecte?

Si bé el projecte va començar com una proposta de l'Ajuntament de Llíria, en concret, la Regidoria de Turisme, és cert que sobre la publicació he d'agrair l'esforç que s'ha fet des del Centre Internacional de la Música Medieval (CIMMedieval), per a poder transformar-la en format llibre, i que es pugui presentar i popularitzar entre els sectors acadèmics i entre els medievalistes, amants o no de la música.

Com a projectes relacionats amb aquesta presentació, ara mateix estem amb la idea de gravar un disc amb el programa del concert que es va fer per a l'ocasió i que ara està penjat al meu canal de YouTube. La intenció és, a través de Llíria com a ciutat creativa de la música per la UNESCO, fer una sèrie de presentacions sonores de l'obra d'art que és l'artesanat, força desconegut per cert fins i tot en terres valencianes, i molt desconegut per a l'organologia a general.

Una altra idea és fer algunes presentacions en forma de conferències, en forma de concert, en format curs, etc., com anem considerant, i com sigui possible, per posar en valor aquesta obra d'art, i, també, per posar en valor les rèpliques d'aquests instruments com a manera d'apropar-nos al màxim a la interpretació de la música medieval, al meu punt de vista i com a resultat de la meva carrera com a músic i investigador.

Per acabar, per on seguireu la vostra faceta d'organòleg? Tens al cap ja algun estudi nou en aquest camp?

Actualment no tinc cap projecte al cap, encara que segueixo col·leccionant imatges, i segueixo d'alguna manera mirant-les i analitzant-les, i matisant sempre les meves conclusions, perquè, encara que estiguin publicades ja en tres llibres, estan lluny de ser definitives i sempre hi ha un procés d'evolució i aprenentatge molt important a la meva vida. Estic, precisament, en els darrers mesos, molt centrat en la iconografia musical que apareix als cançoners relacionats amb la lírica en gallec medieval, com el d' Ajuda o les Cantigues de Santa Maria , perquè estic amb la idea de fer un projecte d'antologia i arqueologia musical pràctica, que seria l'acostament als joglars del segle XIII, a la seva faceta més personal i professional.

Treballar sobre com ells d'alguna manera rebien unes composicions, possiblement sense música, i, d'alguna manera, eren capaces de musicar-les i interpretar-les per presentar-les a les corts que visitaven, o als mercats i places dels pobles que trobaven al seu pas. Gairebé amb aquest concepte que tenim ara del cantautor, però sobretot com els antics noticieros ambulants, que d'alguna manera van connectar amb els cecs que cantaven els seus romanços i venien els plecs de cordill. Remirar totes les imatges de joglars que conec i mirar les que apareguin noves, per acostar-me, encara més, a aquesta funcionalitat de la música, dels instruments, i com aquests professionals podien amb ells acompanyar aquestes composicions, fetes per personatges il·lustres de la època -per senyors, per cortesans- fins i tot de la talla d'Alfons X el Savi.