La música de les reines d'Aragó

El grup que dirigeix el violagambista Carles Magraner ja té un nou disc al mercat per engrossir la seva voluminosa i interessant discografia. Regina apareix a la primavera del 2023 succeint a Música grotesca que va veure la llum a finals de l'any passat. Tots dos se centren majoritàriament en la música medieval, i, en el cas del que ens ocupa, el penjador temàtic que articula la selecció de temes són les reines de la Corona d'Aragó, divuit en total, ja que cadascuna de les quals rep dedicat un tall de l'àlbum.

Aquesta obra, llançada el Dia de la Dona, pretén retre homenatge al paper de les dones en la música occidental, ja sigui en qualitat d'escoltants i mecenes, o d'intèrprets, ja que els joglars i els ministrils no actuaven sols, com sembla indicar la tradició , sinó que comptaven amb la col·laboració femenina, en qualitat de cantants, instrumentistes o dansaires.

Tot i que la Corona d'Aragó va existir durant els aproximadament cinc segles que van de l'any 1164 al 1716, totes les reines que va tenir foren consorts, cap titular. Tot i això, la seva influència va ser decisiva en els temps que els va tocar viure, tant des del punt de vista polític, com des del social i el cultural. Les monarques presents al disc són Violant d'Hongria (1235-1251), Constança de Sicília (1276-1285), Blanca d'Anjou (1295-1310), Elisenda de Moncada (1322-1327), Leonor de Castella (1329-13 ), Maria de Navarra (1338-1347), Leonor de Portugal (1347-1348), Leonor de Sicília (1349-1375), Sibil·la de Fortiá (1377-1387), Violant de Bar (1387-1396), María de Lluna (1396-1406), Margarida de Prades (1409-1410), Leonor d'Alburquerque (1412-1416), Maria de Castella (1416-1458), Juana Enríquez (1458-1468), Isabel I de Castella (1479-15) , i Germana de Foix (1506-1516). No són poques les homenatjades per Capella de Ministrers, i aquesta extensa llista ens recorda que la dona sempre ha tingut un paper destacat en la història d'aquest país, malgrat que la historiografia oficial s'hagi afanyat per eclipsar-lo.

Com és habitual, Magraner compta amb noms de primera línia de l'àmbit de la música antiga d'aquest país. D'aquesta manera, apareixen a l'enregistrament les veus d'Èlia Casanova i Beatriz Lafont, així com la viola d'arc de Fernando Marín (Cantar alla viola), els instruments de corda polsada de Robert Cases, els vents de la música alemanya Silke Gwendolyn Schulze , a més de la participació d'Eduard Navarro, Pau Ballester, Maria Jonas i David Antich. Un elenc de luxe per a un disc que aborda amb rigor els gèneres musicals de l?Edat Mitjana.

La interpretació de música medieval requereix un esforç addicional que no exigeixen les obres d'èpoques posteriors que solen tenir més material de referència. De fet, els musicòlegs fa dècades que discuteixen sobre com hauria de sonar la música de l'Edat Mitjana, i sobre com hauria de ser interpretada en l'actualitat. El criteri historicista està molt estès, que no és cap altre que aquell que estudia com reconstruir i recrear les maneres d'interpretar en el passat.

Amb tot, aquells que aspiren a tocar música de l'edat mitjana s'enfronten a una gran incertesa i no pocs obstacles al seu interès. Les fonts utilitzades no solen concretar temes fonamentals, com el ritme que ha d'acompanyar la peça, el nombre de cantaires que l'han d'executar, si requereix acompanyament instrumental en algun lloc o al llarg de tot el tema, i molts altres aspectes que influeixen directament en la manera de reproduir un tema de lèpoca.

Un repte addicional és que el producte final sigui atractiu per a l'oient actual, tenint en compte que es tracta de música composta per satisfer el gust d'una altra època. En aquest sentit, Capella de Ministrers aconsegueix que, a més que el so medieval resulti “creïble” i acord amb el seu moment històric, fins on podem conjecturar, que no resulti aspre i tediós, i mantingui el seu místic atractiu.

Les divuit peces seleccionades pertanyen a autors com l'Adam de la Halle, el Walther von der Vogelweide, el Guillaume de Machaut, el Jacopo da Bologna, el Pere Oriola, el Juan de l'Alzina o el Luis de Milà, encara que el disc també inclou diversos temes anònims pertanyents al ventall temporal que contempla l'obra.