El TC afronta aquesta setmana el debat sobre les peticions per apartar magistrats de la deliberació sobre l'amnistia

El Tribunal Constitucional (TC) celebrarà a partir de dimarts que ve un Ple on iniciarà el debat sobre les més de 50 recusacions llançades contra els membres de la cort de garanties per intentar apartar-los de les deliberacions sobre la llei d'amnistia, un assumpte que ha aprofundit la divisió entre els blocs progressista i conservador del TC.

Un Ple format per 8 dels 12 magistrats que l'integren habitualment --quatre progressistes i quatre conservadors-- decidirà sobre la recusació formulada pel PP contra el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, al recurs d'inconstitucionalitat que 'Génova' va presentar contra la llei d'amnistia.

Aquest format reduït és perquè Conde-Pumpido va demanar a la magistrada progressista Laura Díez i al conservador José María Macías que no participessin de la deliberació sobre la recusació dirigida contra ell, atès que ells també estan recusats en aquest assumpte.

Tot i aquest aparent empat a quatre, la vicepresidenta del TC, la progressista Immaculada Montalbán, podrà emetre un vot de qualitat que decanti la balança. En aquest sentit, les fonts jurídiques consultades per Europa Press avancen que el més probable és que la recusació contra Conde-Pumpido sigui rebutjada.

La configuració daquest Ple ha generat malestar entre el sector conservador. I això perquè Conde-Pumpido va optar per resoldre les recusacions contra Díez, Macias i ell mateix en plens diferents, malgrat que totes tres van nuades a un mateix assumpte: el recurs d'inconstitucionalitat del PP.

Des de la cort de garanties, s'explica que s'han decidit resoldre-les per ordre cronològic, començant per la de Conde-Pumpido i seguint per la de Díez. Tot i això, el previst és que després es decideixi sobre l'admissió a tràmit del recurs popular, acabant amb la recusació a Macías.

En un escrit dirigit a Conde-Pumpido, Macías li va demanar no fraccionar la deliberació sobre les recusacions per garantir un resultat "neutre". I és que, si es rebutgen les formulades contra el president del TC i Díez, els magistrats progressistes podran decidir sobre la llançada contra el seu company conservador sense que ell hagi pogut fer-ho a les d'ells.

A més, les veus crítiques denuncien que aquesta manera de procedir suposa un canvi de les regles del joc que es van establir amb les abstencions del magistrat progressista Juan Carlos Campo, el qual es va apartar voluntàriament dels assumptes sobre la llei d'amnistia perquè quan va ser ministre de Justícia ha dit que era "clarament inconstitucional" als informes a favor d'indultar els condemnats pel 'procés'.

El Ple va ratificar per unanimitat l'abstenció de Campo en el primer assumpte que els va arribar, la qüestió d'inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Suprem (TS). Després d'això, Conde-Pumpido va decidir acumular les abstencions pendents per resoldre-les en un sol Ple aplicant el criteri fixat amb la primera abstenció.

Ara, Macías reclama aplicar la 'pauta Campo' a les 54 recusacions a magistrats que acompanyen les impugnacions a la llei d'amnistia. En concret, Macías n'acumula 27, mentre que Conde-Pumpido, Díez i Campo compten amb 9 cadascun. Cal recordar que les formulades contra l'exministre de Justícia van decaure després de ser acceptades les abstencions.

Davant la petició de Macías, altres veus del TC esgrimeixen que, precisament, s'ha transitat cap al model que el bloc conservador va defensar durant el Ple del 24 de setembre passat en què es va avalar el conjunt de les abstencions de Campo.

En qualsevol cas, tots dos sectors coincideixen que es tracta d'un problema de 'tempo'. Mentre que l'acumulació d'abstencions i de recusacions permetria accelerar la tramitació de l'amnistia, la individualització de cada incident dilatarà els procediments. Tot i això, la cort de garanties confia que en el termini de sis mesos a un any pugui sentenciar la llei.

Aquesta setmana, el Constitucional també decidirà sobre el recurs de Vox contra el decret llei pel qual el 2021 el Govern català va crear un Fons Complementari de Riscos per cobrir les fiances exigides pel Tribunal de Comptes (TCu) als líders del procés '.

Segons les fonts consultades, la ponència redactada pel magistrat conservador César Tolosa proposa declarar-ho inconstitucional, si bé el més probable és que la majoria progressista del Ple advoqui per avalar el fons regional, adduint qüestions de manera.

El TCu va demanar als líders independentistes una fiança de 2,1 milions d?euros que va avalar el Fons Complementari de Riscos a través de l?Institut Català de Fiances (ICF), en el marc del procediment comptable per les despeses de l?1-O i l?acció exterior, avui suspès per l'amnistia.

Aquest procediment afectava 35 exalts càrrecs catalans, entre ells els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas i l'exvicepresident Oriol Junqueras, que van ser jutjats el novembre de l'any passat.

Finalment, el TC estudiarà si admet a tràmit el recurs del Govern contra el protocol de menors migrants aprovat per l'Executiu canari, que en aquests moments està suspès cautelarment per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Canàries (TSJC).

El recurs de Moncloa es dirigeix en concret contra l'Acord del Govern de les Canàries del 2 de setembre, en relació amb els menors estrangers no acompanyats, així com contra la resolució de la Direcció General de Protecció a la Infància i les Famílies del 10 de setembre , per la qual s'estableix el protocol territorial de recepció de menors estrangers migrants no acompanyats a les Canàries.

La cort de garanties analitzarà l'admissibilitat a tràmit de la impugnació de Moncloa sobre la base d'una ponència redactada pel magistrat conservador Ricardo Enríquez.

Va ser el 24 de setembre passat quan el ministre Ángel Víctor Torres va anunciar que el Govern havia acordat portar al TC el protocol canari després que el Consell d'Estat dictaminés que "hi ha fonaments jurídics suficients" per recórrer-lo.

Fent-se ressò del dictamen, Torres va apuntar a un conflicte de competències perquè, si bé les comunitats autònomes poden aprovar els seus protocols territorials, "no poden introduir requisits no previstos a la normativa estatal per a la recepció dels menors estrangers no acompanyats".

A més, el Consell d'Estat ha assenyalat que "les dificultats que poguessin existir en la identificació i la determinació d'edat" d'aquests immigrants, així com "la insuficiència o saturació dels mitjans autonòmics disponibles per atendre'ls", no són circumstàncies que "permetin justificar un eventual rebuig de la comunitat autònoma a la recepció dels menors localitzats al seu territori ni demorar l'atenció immediata que aquests puguin requerir".

Cal recordar que aquest assumpte ja és objecte de litigi a la jurisdicció ordinària per una denúncia de la Fiscalia. El TSJ canari va descartar aixecar la suspensió cautelar del protocol esmentat, rebutjant així les al·legacions de l'Executiu canari.