El Congrés examina avui sis candidats de PSOE, PP, Sumar i Vox a la Junta Electoral Central

Només hi ha cinc places en lliça, així que un quedarà fora de la JEC, que porta més d'un any amb el mandat caducat

El Congrés examinarà aquest dilluns els candidats proposats pel PSOE, el PP, Sumar i Vox a la Junta Electoral Central (JEC), que fa més d'un any que està amb el mandat caducat. Són sis aspirants i només cinc places en lliça, de manera que un es quedarà fora i tot apunta que serà el nom de Vox, ja que la decisió competeix a la Mesa de la Cambra, on PSOE i Sumar tenen majoria.

La JEC, únic òrgan electoral que té caràcter permanent, està composta per vuit magistrats del Tribunal Suprem elegits per sorteig i cinc catedràtics seleccionats pel Congrés. Els seus integrants, que no cobren per ser-ho i només perceben dietes d'assistència a les reunions, han de ser renovats a cada legislatura.

En concret, la Llei Electoral obliga a nomenar nous vocals els noranta dies següents des de la constitució de les Corts, un termini que va arrencar a l'agost del 2023 i va acabar el novembre d'aquell any sense acord entre les formacions polítiques. Amb el mandat prorrogat, l'actual Junta Electoral que presideix el magistrat Miguel Colmenero ha supervisat les eleccions europees i els comicis autonòmics de Galícia, el País Basc i Catalunya.

NINGÚ VOL PERDRE QUOTA
L'escull principal que ha impedit l'acord és que cap dels principals partits no vol reduir la seva presència a la JEC. A l'anterior legislatura, el PSOE va proposar dos catedràtics i els altres tres es van repartir entre PP, Vox i Unides Podem. Però, després de la victòria del PP a les eleccions generals del 23 de juliol del 2023, el repartiment hauria de canviar.

D'entrada, les quatre grans formacions han proposat noms per a l'examen convocat dilluns que ve a la Comissió Consultiva de Nomenaments, segons han confirmat a Europa Press fonts parlamentàries.

Els proposats pel PSOE són Francisco Javier García Roca, catedràtic a la Facultat de Dret de la Universitat Complutense de Madrid, lletrat del Tribunal Constitucional i president emèrit de l'Associació de Constitucionalistes d'Espanya; i la catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de Castella-la Manxa Mari Luz Alarcón, que ha exercit com a assessora a la Direcció General d'Afers Constitucionals i Coordinació Jurídica del Ministeri de Presidència el 2022 i 2023.

El PP vol incorporar a la JEC Javier Tajadura Tejada, catedràtic de la Universitat del País Basc i autor de nombrosos articles defensant el model constitucional del 1978, i que repeteixi Carlos José Vidal Prado, catedràtic de la UNED que porta a l'organisme arbitral des de 2017.

Sumar presenta la candidatura de la catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Santiago de Compostel·la Alba Nogueira López, que ja va ser vocal de la Junta Electoral gallega entre el 2011 i el 2013.

Vox aposta per renovar en el càrrec José Miguel Serrano Ruiz-Calderón, catedràtic de la Facultat de Dret de la Complutense i vocal de la JEC des del 2020. Especialista en bioètica i eutanàsia, va ser Complutense i va ser assessor de la ministra Margarita Mariscal De Gante al Govern de José María Aznar.

LA TAULA DEL CONGRÉS TÉ A ÚLTIMA PARAULA
Així les coses, un dels sis candidats es quedarà fora quan Mesa del Congrés, presumiblement dimarts que ve, formalitzi el nomenament dels cinc catedràtics i tot apunta que serà el nom proposat per Vox.

Els populars, com a partit majoritari, reclamen dues de les cinc places, com tenia el PSOE quan era el primer partit, però ni els socialistes volen cedir-ne un, ni Sumar està disposat a quedar-se fora de la JEC, i ells són els que tenen la majoria a l'òrgan de govern de la Cambra. Per això, Vox es podria quedar fora, com també va ser exclòs de la Mesa del Congrés i del repartiment de les taules de les comissions del Parlament.

De l'examen a la Comissió Consultiva de Nomenaments es lliuren els vuit magistrats del Suprem, que ja van ser designats pel Poder Judicial. Dentre ells sortiran les persones que ocupin la Presidència i Vicepresidència de la Junta aquesta legislatura.

ELS VUIT MAGISTRATS
A la llista figuren tres magistrats de la Sala Penal --Carmen Lamela, Javier Hernández García i Miguel Magro Servet--; dos de Contenciós-Administratiu --Pilar Teso i Eduardo Calvo--, dos més de la Sala Social --Ángel Antonio Blasco Pellicer i Concepción Rosario Ureste--, i un de la Sala Militar: Fernando Martín Castán.

Entre ells hi ha noms que han gestionat causes molt conegudes. Carmen Lamela, quan va ser a l'Audiència Nacional, va dirigir la investigació judicial contra el que va ser més gran dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, que finalment va ser absolt. Ángel Ramón Arozamena Laso va ser un dels dos magistrats que van emetre un vot particular contra l'admissió a tràmit dels recursos presentats pel PP, Ciutadans i Vox contra els indults concedits als condemnats pel procés.

De la seva banda, el magistrat Vicente Magro Servet va ser senador el PP per Alacant entre el 1996 i el 1997 i anys després, el 2001, es va convertir en president de l'Audiència Provincial d'Alacant, un càrrec que va ocupar fins al 2016.