El primer assalt de Pedro Sánchez s'acarnissa amb la inflació i proposa mesures per ajudar els espanyols

 

Aquest dimarts es va fer la primera de les tres jornades del Debat sobre l'estat de la Nació. Aquest esdeveniment polític no se celebrava des del 2015 passat, amb Mariano Rajoy encara al càrrec de president. I després de set anys de travessia, finalment va arribar el primer Debat amb Pedro Sánchez al seu càrrec... i que no va deixar indiferent ningú.

 

Molts van ser els temes que va tractar el líder socialista durant l'hora i mitja que va dedicar al seu discurs. Anem per parts:

 

INFLACIÓ DE PREUS

 

Un dels principals problemes que assetja la població espanyola és la inflació dels preus, una cosa fàcilment visible als productes dels supermercats o als preus de la gasolina, sense anar més lluny. Pedro Sánchez ha atribuït aquesta pujada de preus a dos factors clau: la pandèmia i la guerra d'Ucraïna.

 

En línia amb aquesta afirmació, també ha volgut explicar que aquesta inflació no és culpa del Govern. "No hi ha un sol estudi que avali aquesta tesi, perquè si això és culpa del Govern, per què hi ha països a la zona euro que registren una inflació més gran que l'espanyola?", preguntava de manera retòrica.

 

"La inflació és una malaltia greu de la nostra economia, i ho és perquè empobreix tothom i perquè afecta els col·lectius més vulnerables. Els nostres ciutadans han de triar què creuen, el diagnòstic del curandero o el dels metges especialistes", apuntava Sánchez.

 

GUERRA DE RÚSSIA I UCRAÏNA

 

El punt de la inflació ha estat estretament relacionat amb tot allò que ha comentat sobre la guerra de Rússia i Ucraïna. "L'esclat de la guerra ha agreujat la inflació d'Occident, pel paper de Rússia a l'exportació de gas, cereals i grans", explicava el líder socialista.

 

A més, ha defensat la postura mantinguda per Espanya durant el conflicte bèl·lic, argumentant que "no participar-hi" els hagués "aïllat dels països amb què compartim valors, principis i interessos". " Defensar Europa és la millor solució per defensar Espanya ", ha sentenciat, afegint també que "cal ajudar l'agredit i aïllar l'agressor", en referència a Ucraïna i Rússia, respectivament.

 

CRISI ENERGÈTICA

 

Un altre dels problemes que aguaiten l'economia espanyola (i la salut mediambiental) són les fonts energètiques amb què es nodreix d'electricitat el país (i el món). Rússia és un dels principals exportadors de gas, de manera que si finalment decideix tallar el subministrament, pot ser un hivern molt dur el que ve. Tot i això, Pedro Sánchez ha apuntat que estan intentant apostar per la independència energètica per mitjà de les energies renovables.

 

"Si Putin talla el gas, Europa pot patir restriccions d'energia i això tindrà afectacions sobre l'economia espanyola. Gràcies a la nostra aposta per la independència energètica, el nostre país està més preparat que els altres", explicava el president. Per tant, en aquest procés de transició elèctrica, Espanya està apostant més que mai per l'energia eòlica i la solar, cosa que demostren les dades de la Xarxa Elèctrica Espanyola a l'Avanç de l'Informe del Sistema Elèctric Espanyol 2021. Segons aquest document, el 46,7% de la generació energètica a Espanya l'any passat va ser d'origen renovable. "Farem d'Espanya un país exportador d'energia verda", sentenciava Sánchez.

 

QUINES HAN ESTAT LES MESURES PROPOSTES PER PERE SÁNCHEZ?

 

Les principals propostes del President del Govern han estat les següents:

 

- Impost a les entitats bancàries: Sánchez ha proposat aplicar un impost, de caràcter excepcional i temporal, amb què recaptar aproximadament 1.500 milions d'euros a l'any. L'impost s'aplicaria als exercicis 2022 i 2023.

 

El president Pedro Sánchez anuncia bonificacions del 100% dels abonaments de Renfe i nous impostos a les energètiques i la banca

- Impost a les grans empreses elèctriques, petrolieres i de gas: un altre dels punts calents és aquest impost, de caràcter excepcional i temporal, que gravarà els beneficis extraordinaris dels exercicis del 2022 i del 2023. S'espera recaptar uns 2.000 milions d'euros al any.

 

- Gratuïtat dels abonaments de Renfe de rodalies, rodalies i mitja distància: aquesta mesura es posaria en marxa el darrer trimestre de l'any, des de l'1 de setembre fins al 31 de desembre. Per als bitllets multiviatge, la bonificació serà del 100%, i cal tenir en compte la rebaixa que va anunciar fa unes setmanes el Govern, en què s'aplicaria una reducció del 30% al transport urbà i metropolità, però que es podia ampliar fins el 50% o 60%, si així ho decideix la comunitat autònoma.

 

- Creació del Centre Estatal de Salut Pública: que es posaria en marxa aquest mateix juliol i que serviria per “millorar la gestió de les emergències sanitàries”, segons Sánchez.

 

- Programa Codi Escola 4.0: que ajudi els estudiants d'infantil, primària i secundària a aprendre “el llenguatge del present i el futur”. Dins aquest programa s'inclourà el pensament computacional, la programació i la robòtica. El pressupost estimat per als propers dos anys seria de 356 milions d'euros per dotar els centres educatius d'ordinadors, materials i formació del professorat.

 

- Beca complementària de 100 euros mensuals: destinats als estudiants més grans de 16 anys que ja gaudeixen d'una beca. Possiblement, la rebin aproximadament un milió d'alumnes entre setembre i desembre.

 

- Llei de Mecenatge: l'objectiu del qual és protegir la cultura. Tot i això, no ha fixat data concreta en què es posaria en marxa, encara que s'aplicaria abans d'acabar la seva legislatura.

 

- Bonificació de la benzina: pròrroga de la bonificació de 20 cèntims per litre de benzina i dièsel fins al 31 de desembre.