El dia més negre a la història d'Israel fa un any

El 7 d'octubre del 2023, avui gairebé un any, Hamàs va dur a terme l'atac més mortífer i coordinat contra Israel a la història. En plena matinada, les forces d'elit Nukba, juntament amb militants i civils armats, van llançar un assalt simultani contra més de 20 comunitats frontereres israelianes i un festival de música al desert. Aproximadament 6.000 atacants van participar, 3.800 dels quals formaven part de l'elit de Hamàs i 2.200 pertanyien a altres organitzacions armades o eren civils palestins que es van unir a l'atac. El nivell de coordinació i violència va sorprendre tant les autoritats israelianes com la comunitat internacional.

L'atac va resultar en una tragèdia sense precedents per a Israel. Més de 1.200 persones van ser assassinades, la majoria civils, cosa que va convertir el 7 d'octubre el dia més sagnant en la història d'Israel. Entre les víctimes hi havia assistents a un festival de música. A més dels morts, més de 250 persones van ser segrestades i portades a Gaza, on encara n'hi ha un centenar.

El 8 d'octubre del 2023, un dia després de l'atac, el govern d'Israel, sota una intensa pressió interna i externa, va declarar formalment la guerra a Hamàs. Com a part de la resposta militar, Israel va mobilitzar 300.000 reservistes, una de les mobilitzacions més grans des de la guerra de Yom Kipur el 1973, amb el clar objectiu de desmantellar completament Hamàs i la seva infraestructura a Gaza.

Tot i això, l'ofensiva israeliana va comportar un alt cost. En els enfrontaments posteriors, més de 340 soldats israelians van perdre la vida i van intensificar el dolor d'una nació ja profundament ferida per les baixes civils. A la Franja de Gaza, el saldo va ser encara més devastador. Segons xifres proporcionades per Hamàs, més de 42.000 persones van morir com a resultat dels atacs israelians. Tot i que no es va distingir clarament entre civils i combatents en aquest balanç, la magnitud de les pèrdues humanes va generar una crisi humanitària de gran escala a Gaza, amb milers de famílies afectades per la destrucció d'infraestructures i vivendes.

La violència també es va estendre a Cisjordània, on les tensions entre palestins i forces israelianes havien augmentat. En aquesta regió, el conflicte va deixar 479 palestins morts, tant armats com desarmats, i també 30 israelians, incloent-hi tant civils com militars. Les confrontacions a Cisjordània van agreujar encara més la situació, convertint tot el territori palestí en un camp de batalla.

Amb el conflicte al punt més àlgid, diversos actors internacionals van intentar mediar per assolir una treva o, almenys, per resoldre la qüestió dels ostatges. Qatar, Egipte i els Estats Units van jugar un paper clau en els esforços diplomàtics, aconseguint el novembre de 2023 un acord temporal que va permetre l'intercanvi de 100 ostatges israelians per 300 presoners palestins. Aquest intercanvi va ser vist com un pas simbòlic cap a la desescalada, encara que insuficient per resoldre el conflicte de fons, que seguia creixent en intensitat.

L'atac de Hamàs i la posterior guerra han canviat profundament no només Israel, sinó també els seus veïns immediats com Gaza i el Líban. A Israel, la societat va quedar marcada pel trauma de les morts, segrestos i la por constant a nous atacs. El país, que ja enfrontava tensions internes per divisions polítiques i socials, es va submergir en una crisi encara més gran que va afectar la seva estabilitat econòmica, amb un fort impacte en sectors com el turisme, la inversió estrangera i el comerç.

D'altra banda, la situació a Gaza, amb més de 42.000 morts i una destrucció generalitzada, va deixar la població sumida en una desesperació sense precedents. La infraestructura de l'enclavament estava a punt del col·lapse, amb accés limitat a serveis bàsics com aigua, electricitat i atenció mèdica. El conflicte també es va sentir en altres parts de la regió, especialment al Líban, on Hezbollah, el grup xiïta recolzat per l'Iran, ha estat observant de prop els esdeveniments, augmentant la possibilitat d'una expansió del conflicte.

Iran, considerat un aliat clau de Hamàs i Hezbollah, ha jugat un paper central en aquest conflicte. El règim dels aiatol·làs, liderat per Ali Khamenei, ha estat finançant i recolzant aquests grups com a part de la seva ambició de consolidar la seva influència a la regió. Khamenei, en diversos discursos públics, ha fet una crida a la unitat dels països musulmans contra Israel, subratllant que ni Hamàs ni Hezbollah serien derrotats. Aquest suport no només ha contribuït a la prolongació de la guerra, sinó que també ha augmentat les tensions entre Israel i l'Iran, que ja mantenien una relació hostil.

El conflicte també ha posat en perill els esforços de normalització de relacions entre Israel i diversos països àrabs, com els Unió dels Emirats Àrabs i l'Aràbia Saudita, que havien donat senyals d'acostament en els darrers anys. La influència creixent de l'Iran a la regió i el paper actiu de Hamàs i Hezbol·lah han generat un escenari d'incertesa geopolítica, on la possibilitat d'una guerra més àmplia sembla cada cop més real.

L'atac de Hamàs el 7 d'octubre del 2023 i les respostes que van seguir han sumit l'Orient Mitjà en una de les crisis més greus de la seva història recent. Les profundes divisions polítiques, religioses i territorials, que daten de segles enrere, continuen sent la base d'un conflicte que sembla que no té un final clar. Mentre les tensions entre Israel, l'Iran i altres actors regionals continuen augmentant, la comunitat internacional observa amb preocupació com un conflicte que va començar a les fronteres de Gaza amenaça de desestabilitzar tot l'Orient Mitjà.