El part de 9 mesos per a la fi de la cita prèvia a Catalunya

La ciutadania recorda allò viscut durant la pandèmia de la Covid. Un record que ha marcat per sempre la vida de totes. No només pel virus en si i els seus efectes, que en alguns casos segueixen creant problemes, sinó pel canvi produït a la societat, i conseqüentment en el funcionament de les administracions pel que fa a l'atenció als ciutadans, que encara continua malgrat que la pandèmia, per sort, se n'ha anat a millor vida

La Covid és d'aquells esdeveniments que no obliden molts anys que passin. Els efectes del “virus” en les persones que han tingut la desgràcia de patir-ho, que han estat moltes, segueixen recordant que no som immortals i que massa vegades som la diana perfecta per a qualsevol virus.

El confinament patit durant mesos per no ser contagiats va comportar la solidaritat de la gent, i del sector sanitari, que es van veure desbordades pels esdeveniments. El govern va prendre una sèrie de mesures per salvar la situació. Entre elles, un cop aixecat el confinament, es va implantar la cita prèvia a totes les administracions per ser atesos. Ja no valia presentar-se a les oficines, treure el tiquet i esperar que el número surti a la pantalla per dirigir-se al funcionari i fer les gestions corresponents.

La cita prèvia, que encara continua, va ser un veritable incordi per a tothom, especialment per a la gent de més edat, algunes de les quals això del telèfon no se li dóna bé. Es va dir que la mesura era transitòria, i com passa en aquest país, el que és transitori es converteix en permanent, com segueix fins ara.

La cita prèvia s'ha viscut i se segueix vivint molt malament per la majoria dels contribuents, alguns dels quals s'han personat a qualsevol oficina d'atenció i depenent del funcionari - amable, o amb efecte bitxo- li ha comunicat que ha de sol·licitar cita prèvia. La sol·licita verbalment, i la resposta és: “Ha de fer-la telefònicament”, quan hi ha diversos funcionaris que estan sense atendre ningú. És igual, l'informador, li torna a repetir que han de trucar per telèfon. Quants emprenyaments de ciutadans s'han constatat! Molts, però sempre tenen les de perdre. “Aquestes són les normes”, i ho diuen com si fossin les Taules de Moisès i les persones, mers serfs disposats a dir “sí el meu amo”. La cosa no hauria de ser així, però ho és, i alguns funcionaris simpàtics diuen “és el que hi ha”. Es giren i continuen amb una altra cosa.

Les eleccions solen ser una bona època per als candidats que prometen fins a fer un pont on no hi ha un riu. El candidat Pedro Sánchez anunciava "un nou model d'atenció presencial a la ciutadania amb horaris flexibles i sense cita prèvia". Tots es van alegrar i van celebrar la promesa de Sánchez. Això passava el 2023. I d'aquesta proposta, mai més se'n va saber.

Ara, el govern català de Salvador Illa anunciava aquesta setmana el final de la cita prèvia obligatòria i ha anat més enllà, afirmava que aquesta podrà ser efectiva en un termini màxim de nous mesos - és com un embaràs amb part, sense dolor o amb dolor administratius?-. Aquesta mesura s'aplicarà a tots els serveis públics, inclosos els ajuntaments, les diputacions i els consorcis. S'entén que també les administracions de l'Estat? Vés a saber, encara que en nou mesos, “segur”, no s'hauran traspassat les administracions de l'Estat al govern de la Generalitat.

Els drets dels ciutadans s'estan veient vulnerats: els paganinis només tenen obligacions i no drets. En massa ocasions, aquests són tractats com a objectes. És una cosa massa habitual i que els que governen ho veuen com una cosa normal quan no ho és. Ara a Catalunya es torna a carregar amb aquest tema. De debò ho portaran a terme? Només queden 9 mesos màxim per comprovar-ho.

Per cert, com a la vinya del senyor, no tots els funcionaris són maleducats i prepotents, n'hi ha que fan la seva feina de manera efectiva i amb empatia. Cal dir-ho també.