L'OMS, en problemes: moltes de les seves oficines pateixen retallades de finançament

El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha lamentat que el 75% de les oficines de l'organisme en més de 100 països han reportat interrupcions en els serveis de salut. Aquesta situació s'atribueix, en gran part, a les retallades en el finançament per part de diversos donants clau, entre ells els Estats Units.

Durant una roda de premsa, Tedros va explicar que l'OMS ha recopilat dades per a avaluar l'impacte d'aquesta reducció de fons. “Gairebé tres quartes parts de les nostres oficines han informat d'interrupcions en la prestació de serveis sanitaris, i una de cada quatre ha registrat fins i tot el tancament de centres de salut”, va assenyalar.

A més, altres oficines reporten un augment en els pagaments directes per part dels pacients, acomiadaments de personal sanitari, i fallades en els sistemes d'informació, subministrament de medicaments i productes mèdics.

Resposta dels països

Enfront d'aquesta crisi, molts països estan reajustant pressupostos, reduint despeses i buscant noves aliances i formes de finançament. Tedros va destacar que l'OMS fa anys que fa costat als governs perquè aconsegueixin una major autosuficiència i dependència reduïda de l'ajuda externa. “Ara, estem ajudant a accelerar aquest procés per a minimitzar l'impacte de les retallades inesperades”, va afirmar.

Alguns exemples recents d'esforços nacionals inclouen:

Sud-àfrica, que ha aprovat 1.500 milions de dòlars addicionals per a salut.

Nigèria, amb una assignació extra de 200 milions de dòlars.

Kenya, el Ministeri de Salut del qual ha sol·licitat 250 milions de dòlars al Tresor Nacional.

Ghana, que està implementant mesures per a cobrir el seu dèficit pressupostari.

Noves estratègies i vies de finançament

La OMS també està oferint assistència tècnica i ajudant els països a innovar en els seus mecanismes de recaptació de fons. Segons Tedros, ja s'havien identificat els riscos de dependre de pocs donants tradicionals, per la qual cosa l'organització va iniciar una transformació en el seu model de finançament. “Desenvolupem noves eines com la ronda d'inversions, que ja comença a donar resultats”, va indicar.

Recomanacions clau per a mitigar l'impacte

El director general va oferir diverses recomanacions als països:

Protegir als més pobres de despeses sanitàries directes que puguin portar-los a la pobresa.

Blindar els pressupostos de salut enfront de retallades de la despesa pública.

Canalitzar l'ajuda internacional a través de pressupostos nacionals i no mitjançant sistemes paral·lels.

Evitar tancaments de serveis i millorar l'eficiència mitjançant compres agrupades, reducció de despeses generals i millor ús de tecnologies sanitàries.

Mesures fiscals i solucions a llarg termini

Com a solucions immediates, Tedros va destacar la utilitat d'augmentar impostos sobre productes nocius com el tabac, l'alcohol o les begudes ensucrades. Països com Colòmbia, Filipines, Sud-àfrica o Tailàndia ja han aplicat aquestes mesures amb bons resultats.

A llarg termini, va recomanar avançar cap a assegurances mèdiques socials o comunitaris, en els quals les famílies contribueixen amb petites quotes a fons col·lectius que financen l'atenció mèdica.

No obstant això, va reconèixer que aquestes estratègies no són viables per a tots els països. En contextos amb baixa capacitat fiscal o un alt nivell d'economia informal, serà necessari recórrer a préstecs en condicions favorables de bancs de desenvolupament.