Blasfèmia culinària: les versions del pa amb tomàquet que més indignen els catalans

A Catalunya, el pa amb tomàquet no és només un simple plat, és un símbol, una institució, un ritual que porta generacions arrelat a la cultura gastronòmica catalana. És l'ànima dels àpats senzills i l'estrella dels sopars improvisats. Tot i això, en els últims anys, aquest icònic plat ha estat objecte de versions que, per a alguns catalans, freguen el sacríleg. Aquestes interpretacions han causat una barreja d'indignació i de sorpresa que s'estén com l'escuma per tot Catalunya.

Què és el 'Pa amb Tomàquet'?

Abans d'endinsar-nos a l'escàndol, convé recordar la simplicitat i la perfecció de la recepta original. El pa amb tomàquet consisteix en una llesca de bon pa, preferentment de pagès, que es frega amb un tomàquet madur, s'hi afegeix un rajolí d'oli d'oliva verge extra, un pessic de sal i, si es vol, un toc d'all. El resultat? Una delícia que és l'epítom de la cuina catalana: simple, honesta i deliciosa.

Les versions "heretges" que han deslligat la indignació

Tot i això, sembla que en altres parts d'Espanya, aquesta senzilla recepta ha estat reinterpretada, i no de la millor manera segons els més puristes.

'Pa amb tomàquet a rodanxes' : En alguns llocs, en lloc de fregar el tomàquet sobre el pa, s'opta per tallar el tomàquet en rodanxes i posar-les sobre el pa. Per a un català, això és tan ofensiu com servir una paella amb xoriço. “El tomàquet no és un adorn, és una part integral del pa!”, exclamen amb vehemència.

'Pa banyat en tomàquet Triturat' : Aquesta versió és potser la que més horripilació causa. Alguns restaurants en altres regions decideixen triturar el tomàquet i després abocar-lo sobre el pa. Resultat? Un pa mullat, com una esponja deixada massa temps a la banyera. "Això no és un pa amb tomàquet, això és una sopa mal entesa", es lamenten els defensors de la tradició.

'Pan torrat amb salsa de tomàquet' : Aquesta variació és tan dràstica que alguns es neguen ni tan sols a considerar-la una versió del 'pa amb tomàquet'. Aquí, es fa servir salsa de tomàquet industrial en lloc d'un tomàquet fresc. Per als catalans, això és comparable a fer servir ketchup en un bon filet. Una autèntica heretgia que provoca rialles nervioses seguides d'expressions de rebuig profund.

'Pa amb tomàquet i alvocat': Si bé l'alvocat està de moda, alguns catalans s'emporten les mans al cap en veure que aquesta versió circula pel país. "Primer l'alvocat, després li posaran tofu, i després... què? Pinya?", diuen alguns en to entre irònic i desesperat.

La Resposta Catalana: Entre l'humor i la defensa de la tradició

A Catalunya, la reacció davant d'aquestes versions ha oscil·lat entre la indignació genuïna i l'humor sarcàstic. Xarxes socials com Twitter han estat l'escenari de debats acalorats, mems i, sobretot, una infinitat d'acudits. "¡Això és un 'pa amb tomàquet', no una amanida caprese mal feta!", comenten alguns usuaris. Altres, més diplomàtics, han intentat explicar amb paciència la recepta original, tot esperant que es respectin els valors culinaris de la terra.

Fins i tot alguns xefs catalans hi han intervingut, organitzant tallers i esdeveniments per educar la resta d'Espanya sobre la veritable essència del pa amb tomàquet. S'han vist entrevistes a la televisió on, amb molt d'humor, s'ha intentat corregir aquests "desviaments" culinaris.

És possible la reconciliació?

Tot i les diferències, molts catalans reconeixen que l'amor pel menjar és una cosa que uneix tots els espanyols. La indignació per les versions del pa amb tomàquet és, en el fons, un reflex de l'afecte i l'orgull que senten per la gastronomia. Potser, amb una mica de diàleg (i molts tomàquets), aquestes tensions culinàries es puguin resoldre.

Mentrestant, els catalans seguiran defensant el seu pa amb tomàquet amb vehemència, segurs que, en la senzillesa de la seva recepta, resideix la veritable grandesa. I als que vulguin innovar, els demanaran amb un somriure: "Si us plau, deixeu els tomàquets on han d'estar, sobre el pa, i no a la batedora".