La Justícia tomba les ZBE de Madrid

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha anul·lat les Zones de Baixes Emissions de la capital perquè considera, entre altres qüestions, que es dóna una "patent insuficiència de l'informe d'impacte econòmic" de les mesures adoptades a l'Ordenança municipal.

Així consta en una resolució, a la qual va tenir accés Europa Press, en què la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa deixa sense efecte diversos preceptes de l'Ordenança 10/2021, de 13 de setembre, per la qual es modifica l'Ordenança de Mobilitat Sostenible, de 5 d'octubre del 2018 de l'Ajuntament de Madrid.

La sentència anul·la concretament les parts de l'Ordenança per les quals es defineixen l'àmbit de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a tot el municipi de Madrid; i les que estableixen les dues Zones de Baixes Emissions d'Especial Protecció (ZBEDPE) de "Districte Centre" i "Plaça El·líptica".

D'aquesta manera deixa subsistents tota la resta de l'articulat, fins i tot aquells articles que, amb caràcter general o per mera referència, es refereixin a les ZBE i ZBEDPE que es puguin establir en un futur. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid rebutja diverses al·legacions dels recurrents, el Grup Municipal de VOX a l'Ajuntament de Madrid, relatives a irregularitats en el procediment d'aprovació de l'Ordenança.

Això no obstant, estima els arguments de la part recurrent quant a la notòria insuficiència dels informes previs a l'aprovació de l'Ordenança. Molt en particular, seguint la doctrina més recent del Tribunal Suprem respecte dels procediments d'elaboració de les Ordenances municipals, considera que concorre una "manifesta insuficiència" de l'informe d'impacte econòmic previ a l'aprovació de l'Ordenança.

'Principi de transició justa'

Els magistrats no posen en qüestió la potestat de ladministració municipal per adoptar les mesures que entengui necessàries per protegir la salut i el medi ambient, en desenvolupament de la normativa europea i nacional; ni tampoc qüestionen la necessitat d'adoptar mesures de control de la contaminació atmosfèrica necessàries per garantir, com més aviat millor, el compliment dels valors límit de contaminació fixats per la Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de desembre. maig del 2008.

Tot i això, consideren que es dóna una "patent insuficiència de l'informe d'impacte econòmic" de les mesures adoptades a l'Ordenança, que exigien la presa en consideració de les seves conseqüències econòmiques, per poder efectuar" una ponderació adequada del balanç de beneficis i costos i de la possibilitat d'adoptar mesures menys restrictives d'efecte equivalent, o que poguessin produir un efecte discriminatori per als col·lectius econòmicament més vulnerables”.

La sentència incideix especialment en el fet que les mesures restrictives adoptades per l'Ordenança afecten presumiblement les persones de menys capacitat econòmica , que es veuen impedides o greument dificultats en les possibilitats d'accedir a nous vehicles que compleixin les exigències ambientals. Assenyala la Sala que no es va fer una valoració d'aquest factor, que és tan rellevant que la Llei 7/2021 de Canvi Climàtic i Transició Energètica, consagra el "principi de transició justa", és a dir, la necessitat d'establir plans genèrics i mesures concretes que considerin les situacions de vulnerabilitat de col·lectius als quals cal oferir mesures de suport en el procés de transició.

De la mateixa manera, la sentència fa referència a l'afectació de les mesures a milers de vehicles professionals, amb repercussió directa en les condicions de la competència i del mercat. Considera de singular importància que s'hagués tingut en compte la situació dels col·lectius empresarials de menor capacitat econòmica per a la renovació del vehicle, com són els autònoms, les microempreses o les pimes, però destaca que els informes previs a l'aprovació de l'Ordenança tampoc no fan referència alguna a aquesta qüestió.

Conseqüències a l'economia dels sectors més vulnerables

La sentència conclou que l' aprovació de l'Ordenança no es va atenir als criteris del TJUE i del Tribunal Suprem, que estableixen l'exigència de respectar el principi de proporcionalitat en matèria ambiental, és a dir, de “ponderar en cada cas si les mesures restrictives són necessàries i proporcionals".

"No es van tenir en compte importants conseqüències en el terreny de l'economia d'un important sector de la població, el de menys capacitat econòmica, el més vulnerable davant de les mesures restrictives; ni la incidència en l'activitat de les empreses, singularment a les més petites de les que operen al mercat", subratlla.

Aquesta resolució encara no ha aconseguit fermesa i contra ella cap la interposició del corresponent recurs de cassació davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem, la competent en assumptes de naturalesa contenciós administratiu.