Arriba el canvi d'hora: quins efectes pot tenir en el nostre benestar?

El canvi d'hora és una pràctica adoptada en nombrosos països per a aprofitar millor la llum natural durant determinades èpoques de l'any. No obstant això, el seu impacte en la salut humana ha estat objecte de nombrosos estudis i debats, ja que afecta diversos aspectes del benestar físic i mental.

Alteracions en el ritme circadiari

El principal efecte del canvi d'hora sobre la salut es deu a l'alteració del ritme circadiari, el cicle biològic d'aproximadament 24 hores que regula el somni, la vigília i diverses funcions fisiològiques. En avançar o retardar una hora el rellotge, l'organisme experimenta una desincronització temporal que pot provocar fatiga, somnolència i disminució del rendiment cognitiu.

Impacte en el somni i la fatiga

L'ajust del rellotge, especialment el canvi a l'horari d'estiu, sol reduir la quantitat i qualitat del somni en els dies posteriors. Això es deu al fet que l'exposició a la llum natural es veu modificada, afectant la producció de melatonina, l'hormona responsable de regular el somni. Com a conseqüència, moltes persones experimenten insomni, despertessis nocturns i somnolència diürna, la qual cosa pot incrementar el risc d'accidents laborals i de trànsit.

Efectes sobre la salut cardiovascular

Diversos estudis han associat el canvi d'hora amb un augment en la incidència de problemes cardiovasculars, especialment en els primers dies posteriors a la transició. S'ha observat un lleuger increment en els casos d'infarts de miocardi i accidents cerebrovasculars, possiblement a causa de l'estrès fisiològic que suposa l'alteració del ritme biològic i la reducció del somni reparador.

Impacte en la salut mental

El canvi d'hora també pot afectar l'estat d'ànim i la salut mental. S'ha reportat un augment en els casos d'ansietat i depressió, especialment en el canvi a l'horari d'hivern, quan els dies s'escurcen i l'exposició a la llum solar disminueix. La falta de llum pot desencadenar el trastorn afectiu estacional (TAE), una condició caracteritzada per símptomes depressius recurrents durant els mesos de menor lluminositat.

Repercussions en el metabolisme i la salut general

El ritme circadiari també regula el metabolisme i la secreció d'hormones com la insulina. En desajustar, poden produir alteracions en l'apetit, la digestió i el metabolisme de la glucosa, la qual cosa podria augmentar el risc de malalties metabòliques com l'obesitat i la diabetis tipus 2. A més, algunes persones experimenten canvis en la seva pressió arterial i en els seus nivells de cortisol, l'hormona de l'estrès.

Grups més vulnerables

Algunes poblacions són més susceptibles als efectes negatius del canvi d'hora. Els nens, els ancians i les persones amb trastorns del somni o malalties cròniques poden experimentar majors dificultats per a adaptar. Així mateix, els treballadors amb horaris irregulars i aquells que realitzen torns nocturns poden sofrir un impacte més significatiu en la seva salut i benestar.

Possibles solucions i recomanacions

Per a minimitzar els efectes del canvi d'hora en la salut, els experts suggereixen adoptar algunes estratègies d'adaptació:

Ajustar gradualment els horaris de somni en els dies previs al canvi.

Exposar a la llum natural durant el dia per a ajudar a la regulació del ritme circadiari.

Evitar el consum de cafeïna i dispositius electrònics abans de dormir.

Mantenir una rutina estable de somni i vigília.

En conclusió, encara que el canvi d'hora té certs beneficis en termes d'estalvi energètic i aprofitament de la llum solar, el seu impacte en la salut no ha de subestimar. Per això, alguns experts advoquen per l'eliminació d'aquesta pràctica i l'adopció d'un horari fix que afavoreixi el benestar general de la població.