Executar el Pla Rodalies 2020-2030 amb pressupostos de l'any 2023 està portant al límit als usuaris

La successió d'avaries, retards i cancel·lacions que ha marcat les últimes setmanes en Rodalies Catalunya posa sobre la taula una realitat que porta anys incubar i que milers de persones sospitaven: la paralització en l'execució de la inversió de les infraestructures ferroviàries en territori català ha portat al límit el funcionament d'aquest servei públic essencial per a la mobilitat de milions d'usuaris diaris. 

Catalunya continua arrossegant els efectes d'una política ferroviària marcada per l'incompliment del pressupostat i amb uns pressupostos estatals estancats en els números del 2023 per falta d'aprovació en el Congrés dels Diputats. Cal recordar que els últims Pressupostos Generals de l'Estat (#PGE) a Espanya es van aprovar en el 2023, mitjançant la Llei 31/2022, de 23 de desembre. Des de llavors, no s'han aprovat nous pressupostos per als anys 2024 i 2025, la qual cosa ha portat a la pròrroga automàtica dels pressupostos de 2023, conforme a l'article 134.4 de la Constitució Espanyola. ​

La falta d'aprovació de nous pressupostos es deu a diverses circumstàncies polítiques i parlamentàries que han dificultat aconseguir els consensos necessaris. Per exemple, al març de 2025, el Govern va considerar que presentar els pressupostos sense comptar amb els suports suficients seria una "pèrdua de temps". Aquesta situació ha generat crítiques i preocupacions sobre l'estabilitat i eficàcia de la gestió pública en absència de nous pressupostos. ​En resum, des de l'aprovació dels PGE per a 2023 al desembre de 2022, Espanya no ha aconseguit aprovar nous pressupostos, operant sota pròrrogues automàtiques durant els exercicis 2024 i 2025.

A tot això s'uneix que els últims Pressupostos de la Generalitat de Catalunya van ser aprovats per al mateix any 2023 mitjançant la Llei 2/2023, de 16 de març. Per a l'exercici 2024, el Parlament de Catalunya va rebutjar el projecte de pressupostos, la qual cosa va portar a la pròrroga dels pressupostos de 2023 i unes noves eleccions a Catalunya. Actualment, a l'abril de 2025, la Generalitat continua operant amb els pressupostos prorrogats de 2023, ja que encara no s'han aprovat nous pressupostos per a 2025

EXECUTANT UN PLA SENSE PRESSUPOSTOS ACTUALITZATS NI EN L'ESTAT NI Al CATALUNYA

Malgrat l'ambiciós Pla de Rodalies 2020-2030, impulsat per l'Estat per a modernitzar la xarxa ferroviària catalana, l'execució real de les inversions compromeses entre 2020 i 2023 a penes ha aconseguit el 45%, deixant més del 54% del pressupost sense materialitzar encara i amb cinc anys per davant per a actualitzar completament.

L'ex ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, va presentar en el seu moment a Barcelona el Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030, una actuació ja en marxa que contemplava llavors més de 6.300 M€ d'inversió per a donar resposta a les necessitats de mobilitat de la ciutadania de Catalunya.

Així amb les dades a la mà, segons ha pogut comprovar CatalunyaPress fins a abril de 2025, aquest pla a deu anys vista havia millorat en els seus objectius de millorar la xarxa ferroviària en aspectes com la reducció de temps de viatge, puntualitat, confort, accessibilitat, capacitat de transport i intermodalitat.​Però això és alguna cosa que s'ha vist enterbolit pels esdeveniments de les últimes setmanes per la vaga encoberta dels seus treballadors.

A més de fallades constants en la infraestructura deguts també a robatoris de cable, vandalisme grafiter i caiguda de catenàries i fins i tot un presumpte cas de sabotatge en l'estació de hospitalet.

LES INVERSIONS EXECUTADES

L'Estat i la Generalitat després que els usuaris hagin arribat al límit de la seva paciència en la prestació del servei el passat 13 de març van voler imatge d'unitat davant la creixent crisi de Rodalies, marcada per retards, avaries i malestar ciutadà. En una trobada a Barcelona, el Ministre de Transport#s, Óscar Puente, i el conseller de Territori, Ester Capella, van intentar rebaixar la tensió política i social generada per les deficiències del servei ferroviari.

Tots dos governs van coincidir en la necessitat d'una "cogestió" del servei per a millorar el seu funcionament i respondre a les demandes de la ciutadania. Malgrat les crítiques prèvies de la Generalitat sobre l'incompliment d'inversions de l'Estat, Capella va adoptar un to més constructiu i va emfatitzar l'objectiu comú de millorar el sistema.

Puente va reconèixer les fallades del servei i es va comprometre a accelerar les inversions en infraestructures i en la modernització del material rodant, assenyalant que molts dels problemes actuals són conseqüència d'anys de desinversió.

Amb les dades a la mà s'han executat aproximadament 2.000 milions d'euros en diverses actuacions des de l'inici del pla. ​ En l'apartat de licitacions i adjudicacions: Fins a novembre de 2023, s'han adjudicat actuacions per valor de 3.071,7 milions d'euros, incloent la compra de nou material rodant. ​
Quant a millores en Infraestructura i serveis, s'han construït o renovat 10 estacions ferroviàries, amb obres en curs en altres 22 i 23 més en fase d'estudi o licitació i s'està avançant en la construcció de 101 nous trens per a modernitzar i ampliar la flota de Rodalies. ​ A més s'han finalitzat 151 obres de reposició d'actius, contribuint a la millora de la fiabilitat i seguretat del servei. ​

En 2024 es va registrar una inversió  607 milions d'euros, destinada a millorar la capacitat i fiabilitat de les infraestructures i serveis ferroviaris a Catalunya. 

S'espera que les inversions i projectes en curs continuïn desenvolupar segons el planificat, amb l'objectiu de transformar la xarxa de Rodalies en un sistema de transport més eficient, accessible i centrat en les necessitats dels usuaris.

En xifres, dels 4.096 milions d'euros previstos per a millorar la infraestructura ferroviària catalana, especialment la gestionada per Adif, només s'han invertit 1.846 milions. 

Una caiguda continuada any rere any admesa pel Ministeri

CatalunyaPress ha consultat les dades de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) i segons els seus informes anuals:

• En 2020, l'Estat va executar el 70% del pressupost ferroviari previst per a Catalunya en plena pandèmia.
• En 2021, l'any de la recuperació post-pandèmia el percentatge d'inversió no executada es va disparar fins a un preocupant 80%.
• En 2022, la xifra va tornar a situar en un 65% d'incompliment.
• I en 2023,  la inversió real es va quedar va aconseguir el 55% per sota del que es preveu.

Aquestes dades als quals caldria afegir els del 2024 i 2025 amb prespuestos prorrogats denoten un incompliment que situa a Catalunya  com una de les comunitats autònomes més perjudicades. 

Els usuaris suspenen el servei de Rodalies i li donen un notable alt al AVE i el tren de llarga distància

Aquest dèficit estructural ha impactat directament en la qualitat del servei de Rodalies un dels serveis més usats pels catalans, que en cuentran en les connexió ferroviàries un dels seus transports públics favorits per als seus desplaçaments diaris. Les constants avaries i retards, la 'desaparició' de trens en hores punta o les cancel·lacions de serveis en línies clau per a la mobilitat de les persones ha perjudicat greument  la valoració dels usuaris sobre Rodalies. 

Els catalans suspenen el servei de Rodalies Renfe amb un 4,5, segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de valoració de les polítiques públiques durant el 2024. És la primera vegada que en aquest baròmetre no obté un aprovat i, de fet, la puntuació cau mig punt respecte a la de 2023 i la de 2022, quan la nota que li van posar va ser d'un 5,2 i un 5,1, respectivament. Un 54% dels enquestats consideren, a més, que la principal responsabilitat en la millora del servei recau sobre la Generalitat i no sobre l'Estat. 

El suspens de Rodalies és encara més sonor, un 3,7, entre els consultats que fan ús dels trens per a anar al treball o a estudiar, és a dir, entre els quals utilitzen amb més regularitat el servei, que no l'aproven ni els que viuen a Barcelona ciutat ni els de l'àrea metropolitana o la resta de Catalunya. Aquesta valoració contrasta amb el 7,5 amb el qual els preguntats valoren els Ferrocarrils de la Generalitat i el servei de AVE, Avant i llarga distància o amb el 7 que obté el metre.

LES INVERSIONS HAN D'ARRIBAR

El malestar ciutadà s'ha traslladat a l'àmbit polític. Salvador Illa, president de la Generalitat, porta setmanes actuant com a bomber en un incendi que cada vegada sembla tenir una dimensió més àmplia. El líder del PSC, a través de diverses compareixences en el Parlament, ha volgut recordar que durant els pròxims anys "hi ha previstes més de 200 obres" a Catalunya. A la seva mateixa vegada, Illa recorda que sense finançament real serà "impossible revertir la situació".

Ara, totes les mirades estan posades en el nou consorci d'inversions entre la Generalitat i l'Estat, la primera comissió del qual bilateral es va reunir al febrer. Entre les seves funcions, destaca la creació d'un grup de treball que quantificarà el dèficit històric acumulat des de 2009 en infraestructures catalanes otrogandole una xifra final.

EL QUE QUEDA PER EXECUTAR

Fins a abril de 2025, el Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030 ha avançat en diverses àrees, però encara queden diverses actuacions pendents o en procés d'execució. A continuació, es detallen algunes de les principals iniciatives que no s'han completat fins avui:​

Soterrament de Montcada i Reixac: Aquest projecte, considerat una de les obres més significatives del pla, té com a objectiu eliminar passos a nivell perillosos i millorar la integració urbana. Encara que es preveu que estigui en marxa abans de 2026, fins a la data actual, les obres no han començat. ​

Salt de Carner dels Aigües: Aquesta infraestructura permetrà desviar trens cap al túnel de Passeig de Gràcia, millorant la fluïdesa del trànsit ferroviari des de Sabadell i Terrassa. Encara que la seva licitació estava prevista, encara no s'ha iniciat la construcció. ​

Ampliació i Millora d'Infraestructures: Projectes com el desdoblament de vies en trams específics i la construcció de noves estacions, com Gavà-Ponent i Tarragona Intermodal, estan en diferents fases d'estudi o licitació, però no s'han completat. ​

Material Rodant: Encara que s'han adjudicat contractes per a la fabricació de 101 nous trens destinats a renovar i ampliar la flota de Rodalies, aquests encara estan en procés de construcció i no han estat incorporats al servei. ​

Digitalització i Sistemes de Senyalització: La implementació del sistema ERTMS en certes línies, destinat a millorar la capacitat i seguretat, està en fase de proves o pendent de finalització. ​
Ministeri de Transports

Integració Urbana i Projectes Estructurants: Algunes actuacions destinades a millorar la integració del ferrocarril en entorns urbans i la planificació de futures infraestructures estan en fase d'estudi o planificació, sense execució concreta fins avui. ​

És important destacar que, encara que s'han realitzat avanços significatius en l'execució del Pla de Rodalies, diverses actuacions clau encara estan pendents, en procés de licitació o en fases preliminars de desenvolupament.

LES TRANSFERÈNCIES CARREGADES DE RECURSOS QUE SÍ S'HAN FET EFECTIVES

I mentre els pressupostos estan estancats Catalunya ha rebut en l'exercici 2023, l'Estat va realitzar transferències a les comunitats autònomes per la seva participació en els ingressos de l'Estat. Aquestes transferències es detallen en el document sota el codi d'aplicació pressupostària 941M. Per a Catalunya les xifres específiques es troben en el detall d'execució del pressupost de despeses per aplicació pressupostària. Aquestes transferències inclouen conceptes com el Fons de Suficiència Global, el Fons de Competitivitat i altres mecanismes de finançament.​

A més, és rellevant esmentar que es va acordar la condonació de 17.104 milions d'euros del deute de la Generalitat, la qual cosa representa el 22% del deute adquirit mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). 

Aquest acord forma part d'una condonació més àmplia de deute per a diverses comunitats autònomes, totalitzant 83.252 milions d'euros. ​Aquest alleujament financer ha permès a Catalunya reduir la seva càrrega de deute i millorar la seva situació fiscal de cara als pròxims anys i exercicis comptables.

Continuarem informant..