Salvador Illa eleva la Diada de Sant Jordi a símbol global contra l'odi i en favor dels drets humans

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha convertit el seu discurs institucional amb motiu de la Diada de Sant Jordi en un al·legat profund i sentit en favor dels valors universals. Des del respecte pels drets humans fins a la defensa del català com a llengua oficial a Europa, Illa ha aprofitat el simbolisme d'aquesta jornada per a abordar una agenda repleta de reivindicacions socials, culturals i polítiques.

Des del primer minut, Illa ha volgut començar amb un gest de gratitud. Ha agraït públicament a “totes les treballadores i treballadors” que fan possible que aquesta festivitat es visqui amb intensitat i alegria en cada racó de Catalunya, subratllant que per a molts ciutadans, “és el dia més important de l'any”.

Un homenatge al Papa Francesc i al compromís social de Catalunya

El president no ha volgut passar per alt la recent mort del Papa Francesc, mostrant el seu respecte per la figura del pontífex i destacant el llegat dels seus 13 anys de papat. En paraules d'Illa, Francisco va ser “un referent espiritual profundament volgut a Catalunya” i la seva labor ha deixat una empremta inesborrable en la societat.

Després d'aquest emotiu record, Illa va centrar la seva intervenció en el valor simbòlic de Sant Jordi, patró de Catalunya. Ho va definir com un personatge de “transcendència global”, la figura de la qual representa la lluita contra la injustícia i la superació de l'odi. “Cada 23 d'abril, Catalunya es mostra al món com el que és: una terra de cultura, convivència i respecte”, va afirmar el cap de l'Executiu català.

La rosa i el llibre: més que un gest

Per a Illa, el senzill acte de regalar una rosa o un llibre transcendeix la seva aparença festiva. En el seu discurs, va interpretar aquest gest com una declaració en favor de “l'educació, la llengua catalana, Catalunya i els drets humans”. Un símbol de resistència cívica enfront d'un món cada vegada més convuls i polaritzat.

Catalunya, en marxa cap a la justícia social i el reconeixement del català

En un to més polític, Illa també va aprofitar per a valorar les polítiques desplegades pel seu govern, posant l'accent en el progrés en àrees clau com l'economia, l'habitatge i la cohesió social. "Estem construint un escut contra les incerteses que ens envolten", va subratllar.

Així mateix, va tornar a insistir en una de les grans reivindicacions del seu mandat: l'oficialitat del català a la Unió Europea. Malgrat els avanços tímids, Illa va lamentar la lentitud del procés i va recordar la importància de jornades com Sant Jordi per a internacionalitzar la llengua catalana i projectar-la més enllà de les fronteres.

Una crida a la pau i al compromís ciutadà

Mirant al panorama internacional, el president no va oblidar esmentar les guerres actives en el món, amb especial atenció als conflictes a Gaza i Ucraïna. Va reclamar un esforç conjunt per a “defensar Europa i els seus valors”, en un moment en què l'estabilitat del continent està en joc.

Finalment, Illa va tancar la seva intervenció amb un missatge d'esperança i participació. Va animar a la ciutadania a sortir al carrer, a viure l'emoció única que es respira cada Sant Jordi i a no oblidar que la solidaritat també es demostra combatent la solitud i l'abandó. “Participar en activitats socials és una manera de cuidar als qui més ho necessiten”, va concloure.

Sant Jordi, una Diada que uneix cultura i compromís

Així, el president de la Generalitat ha volgut que aquest Sant Jordi 2025 sigui recordat com una mica més que una festa cultural. Ho ha convertit en una declaració de principis: Catalunya com a terra de pau, cultura, justícia i llibertat. Un missatge que, més enllà de les roses i els llibres, ressona amb força en un món que necessita més que mai valors compartits i compromís humà.