Un cas inversemblant: Ahmed Tommouhi, 15 anys pres per error, no rebrà indemnització de l'Estat

Ahmed Tommouhi, veí de Sant Pere de Riudebitlles, va viure un dels errors judicials més alarmants en la història recent d'Espanya. Va passar 15 anys en la presó per una violació a Barcelona que no va cometre. A pesar que el Tribunal Suprem el va absoldre en 2023, reconeixent explícitament que la seva condemna va ser fruit d'una greu fallada judicial, ara s'ha trobat amb un nou revés: l'Audiència Nacional ha denegat la indemnització que sol·licitava pels danys soferts.

La decisió ha causat una forta indignació pública, en entendre com una doble victimització. Tommouhi no sols va anar injustament privat de la seva llibertat, sinó que ara també queda sense reconeixement econòmic ni simbòlic per part de l'Estat.

Una condemna basada en una única identificació

El cas es remunta a 1992, quan Ahmed va ser condemnat per una violació a Barcelona. El procés judicial es va sostenir pràcticament en una única prova: la identificació visual de la víctima durant una roda de reconeixement. No va haver-hi més evidències. L'única prova científica del cas, una anàlisi d'ADN extret del semen, contradeia l'acusació i apuntava clarament a la seva innocència. No obstant això, aquesta evidència va ser ignorada pel tribunal.

La sentència inicial va ser signada per la llavors jutgessa Margarita Robles, qui avui ocupa el càrrec de ministra de Defensa. La seva resolució enviaria a Tommouhi a presó al costat d'un altre ciutadà marroquí, Abderrazak Mounib, qui lamentablement va morir d'un infart durant el seu empresonament sense arribar a veure reconeguda la seva innocència.

El Suprem va reconèixer l'error, però l'Audiència el nega

L'any passat, el Tribunal Suprem va posar punt final al llarg calvari legal de Tommouhi en anul·lar la condemna i declarar que es va tractar d'un error judicial. No obstant això, aquesta sentència no va ser suficient per a la Sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional, que acaba de denegar-li el dret a rebre una compensació econòmica pels anys de presó.

Segons la fallada recent, no es pot considerar un "error judicial evident" malgrat l'absolució del Suprem. Una decisió que, a més de polèmica, imputa a Tommouhi les costes del procés, agreujant encara més la seva situació. La sentència conté errors de forma evidents, com a paràgrafs inconclusos i absència de numeració, la qual cosa ha generat crítiques fins i tot des de sectors jurídics.

La lluita continua: nous passos legals

La defensa d'Ahmed Tommouhi ja ha anunciat que portarà el cas a instàncies superiors per a intentar revertir la resolució. Aquest pas busca no sols una reparació individual, sinó també reobrir el debat sobre la responsabilitat de l'Estat en casos d'injustícies judicials.

“Es tracta d'un cas paradigmàtic de com el sistema pot fallar estrepitosament, i encara més greu: com pot negar a reparar els seus errors”, assenyalen des del seu entorn legal.

Un cas que obre una ferida col·lectiva

La història de Tommouhi no és només la d'un individu. És la història de com un sistema judicial pot arruïnar vides si no actua amb el rigor i la humanitat necessaris. És també un crit d'atenció sobre la necessitat de revisar protocols, especialment quan hi ha proves científiques que haurien de ser determinants.

Aquest cas posa sobre la taula un deute moral i legal que encara està pendent. No sols amb Ahmed Tommouhi, sinó amb totes aquelles persones que confien que la justícia, almenys, tindrà la dignitat de reconèixer els seus errors i esmenar-los. Mentrestant, Ahmed, absolt però no reparat, continua esperant justícia.