Viatge a Damasc, la metròpoli de Síria

Vaig arribar a Damasc 2.200 anys després que els siríacs o arameus s'establissin després de la muralla que van aixecar per protegir la ciutat dels assiris, egipcis, hitites, israelites...

Als “americans” ni se'ls coneixia ni se'ls esperava, a més, en aquells temps estaven molt entretinguts caçant bisons amb fletxes i cuirs, i, als russos, els faltava un Putin i un Prigozhin per caldejar l'ambient allà on es els sembla. Vivim en un món crispat i, estic segur, que això no s'arregla amb un “bec”, consentit o refusat. Després d'aquest punt preliminar, anem al viatge.

“Mai és tard si la felicitat és bona” resa el conegut proverbi que encén els ànims i convida a caminar per la vida al més apoltronat dels mortals. Què m'explicaré quan vaig arribar a Ítaca?, em vaig dir, i per què no donar-me aquest caprici abans de viatjar al nínxol on gaudiré del descans etern després d'allò fet i dit. Per què Síria?, i dic, a qui no li agradaria aspirar l'aroma dolça i suau de la Rosa de Damasc, posar els peus a una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat i que ha estat batejada com “La ciutat del gessamí”, "La perla d'orient", "La núvia de la terra", "La mare de les ciutats"... o, per ser la ciutat sempre habitada més antiga del món.

Molt ha plogut a Damasc des que els siríacs o arameus, un poble nòmada que transitava per la regió de Mesopotàmia, avui coneguda com a Pròxim Orient, decidissin establir-se en aquest lloc. Al mapa que adjunto, es pot observar la seva ubicació a Síria i també els països de l'entorn amb què ha compartit i comparteix història i “hostiòria” durant segles. En aquestes terres, cobejades per orient i occident, va florir la multiculturalitat i es va assentar, a més de a la metròpoli, en altres ciutats com Jerusalem, l'antiga Babilònia, Amman, Persèpolis, Palmira, Biblos… Al costat de les aigües del Tigris i de l'Eufrates , les que neixen a l'Edèn, van créixer totes les religions abrahàmiques i totes les ambicions comercials i polítiques. Probablement sense la permanent ingerència estrangera i els fanatismes religiosos, la vida seria una altra per aquests camins, o potser no. De vegades, les coses sembla que milloraran, però ja saben vostès com va acabar Crist.

Ni les guerres, ni el terrorisme, ni els bloquejos de tota mena a què se sotmet a Síria, han impedit que la gent senzilla hagi trobat sempre l'ombra que els protegeixi de les adversitats i els permeti continuar vivint. Al cap ia la fi, continuar vivint és l'important i no saber quin és el final d'aquesta tragèdia. Ho han fet durant milers d'anys, esperançats i amb la mirada posada en un món més compassiu. La majoria de la població viu actualment en la pobresa, fent grans esforços per tirar endavant. El sirià està acostumat a resistir i ho aconsegueix gràcies a la seva escala de valors entre els quals hi ha la família, l'amistat, la cultura, l'oci, el respecte, la tolerància… És una llàstima que al nostre país els estiguem perdent. Per les venes, com per les nostres, flueix el caràcter mediterrani, aquest caràcter obert, hospitalari, alegre que tant atrau en altres parts del món. L'humanisme neix en la civilització mediterrània i com ens recorda Epicur, “l'assossec és necessari per a una vida més feliç i plaent”. Al nostre regne per cultivar la calma utilitzem la migdiada, encara que només els nostres polítics la tenen en nòmina.

Arameus, assiris, grecs, romans, bizantins, àrabs, otomans, croats de totes les creus… van transitar pels estrets i laberíntics carrers de la ciutat antiga de Damasc deixant mostra dels seus diferents estils artístics, arquitectònics i de les diferents creences. Musulmans, catòlics i altres credos van conviure i conviuen en aquesta llegendària ciutat on es poden trobar nombrosos llocs de culte. El més important és La Mesquita dels Omeies, Patrimoni de la Humanitat, i clar exemple de multiculturalitat. Es va construir on hi va haver un santuari arameu; on els romans van aixecar el Temple de Júpiter; on els bizantins van edificar la basílica de Sant Joan Baptista; i, on l'islam, després de la conquesta de Damasc, va establir una de les mesquites més apreciades. Avui, i aneu per davant el meu agraïment, podem visitar-la i emocionar-nos com ho va fer per primera vegada un papa, polonès, Joan Pau II (Karol Wojtyla durant l'ocupació nazi). Dit sigui de passada, més d'un jueu li deu la vida.

Al vídeo que acompanya l'article es pot apreciar la seva envergadura, les zones i els diferents elements arquitectònics. Al seu interior, en una superfície dividida per dues fileres de columnes, destaca el sepulcre de Sant Joan Baptista, coronat per una cúpula i venerat per musulmans i cristians. A l'exterior, tres minarets construïts a diferents èpoques ens mostren, juntament amb les façanes que envolten el pati, les diferents influències culturals. Hi va haver un temps en què mosaics de vidre i pans d'or recobrien més parets. Al pati destaquen la Cúpula del Tresor, sobre vuit columnes corínties, on guardaven els diners i la Cúpula de les Ablucions, quadrada i amb coberta de fusta on s'assetjaven per al prec. Per als damascens és una llar i també es pot sentir a casa tot aquell que vingui a visitar-lo. Com diuen ells, a la casa de Mahoma s'ha de resar, conversar, passejar, meditar, descansar i, per què no, que els nens corren per les toves catifes i volin amb l'Aladín i la làmpada meravellosa.

D'Aladín a Saladí. Al costat de la Mesquita dels Omeies es troba la Tomba de Saladí en un entorn que ens torna a recordar la influència d'altres cultures. Saladí va ser un heroi medieval admirat per Orient i Occident. No només per la seva capacitat i habilitats per unificar l'islam, per organitzar un exèrcit i expulsar els croats de la ciutat santa de Jerusalem, sinó, sobretot, per altres qualitats personals com la prudència, la saviesa, el respecte, la generositat… Expliquen que, combatent amb Ricardo Cor de León durant la Tercera Croada, aquest, va caure malalt i Saladí, va fer que li portessin neu de les muntanyes que envolten Damasc per alleujar les seves altes febres. La UNESCO no es queda enrere i en la seva col·lecció de contes “Cultura per a la pau”, n'inclou un amb el títol “Saladí i Melquisedec” amb l'objectiu de promoure valors com el respecte, la justícia i la tolerància. Una pinzellada de tan cèlebre personatge es pot veure, en un tris darrere, al vídeo “Saladino” .

Dins la ciutat emmurallada de Damasc ia la via romana que va fins al temple romà de Júpiter, es va assentar el soc Al-Hamidiyah durant el mandat otomà. Durant més de 250 anys, els damascens han desenvolupat una activitat comercial intensa fins i tot durant els períodes de guerra i d'atacs terroristes. En el llarg recorregut d'una mica més de mig quilòmetre hi ha centenars de comerços especialitzats en diferents productes, gairebé la totalitat elaborats al país, per la qual cosa no cal utilitzar l'etiqueta “producte de proximitat”, tan poc solidària quan només un mira el seu melic. Un dels locals més visitats és la gelateria Bakdash, la més antiga del Pròxim Orient, on s'elaboren gelats gustosos i se serveixen sense embolcalls publicitaris de plàstic. Diversos llocs d'interès cultural com la Mesquita dels Omeies, el palau d'Al-Azem, la Ciutadella de Damasc, el caravasar Khan Suleiman Pasha… són molt a prop del soc.

Un dels edificis més emblemàtics de la ciutat és el palau d'Al-Azem, residència al segle XVIII del governador de Damasc. És a prop del soc i de la Mesquita dels Omeies i en els seus més de 5.000 metres quadrats es troben edificis amb una arquitectura típica de Damasc: jardins amb estanys, patis i ombres, estades on es mostren els costums, l'artesania, la música… que apropen el visitant al quefer quotidià del poble sirià. Els damascens i visitants poden transitar pel recinte com per casa seva, gaudir de l'entorn i de la calma que es respira. Avui, el governador ja no està de cos present, però el seu esperit entona, sota el modest llindar de l'entrada, la cançó que va immortalitzar el nostre insigne cantautor Sisa: “Oh, benvinguts, passeu, passeu, de les tristeses en farem fum, casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú…”

Recuperat després d'una tarda plàcida als jardins de palau, torno als carrerons del nucli antic i no trigo a trobar una altra de les joies de la ciutat: el caravasar Khan Assad Pasha. Hi van descansar i van comerciar caravanistes que transitaven per la Ruta de la Seda entre Orient i Occident. Sota nou cúpules sostingudes per robusts pilars i altes parets revestides de franges de pedra blanques i negres, hi ha una àmplia estança central que s'utilitzava per protegir la mercaderia. Sobre ella i envoltant el pati hi havia les habitacions on s'instal·laven els comerciants. Avui, restaurat, segueix donant servei a oriünds i visitants que busquen un lloc plàcid, sota una harmoniosa llum zenital, per descansar, conversar, comerciar i també per a exposicions i concerts.

Al llarg de la història la convivència entre religions a Síria ha estat un fet, malgrat que grups fanàtics han passat a degollament a tothom que no combregués amb el seu credo. A Damasc, la presència de musulmans i cristians és majoritària i significativament menor la d'altres religions. Actualment es respecten les diferents creences i hi ha exemples a la ciutat que en donen fe. Ho hem pogut veure a la Mesquita dels Omeies, però també n'hi ha en altres llocs de culte de la ciutat com: la capella de Sant Ananies, inscrita per la UNESCO al Patrimoni de la Humanitat i en què Jesús va demanar a Ananies que portés a Saule, un oficial romà pagà que, anys després es convertiria en “Pau l'Apòstol”; la catedral de La nostra Senyora de la Dormició, grec-meliquita; la mesquita Sayyidah Ruqayya, lloc sagrat per als xiïtes; la sinagoga d'Al-Faraj, l'única on se celebra el culte jueu; o, la Catedral de Maria, grec ortodoxa, entre altres llocs.

Palauets i cases de tota condició s'han convertit en llocs d'hostalatge, bars i restaurants, amb l'esperança posada que els temps canviïn, els bloquejos s'aixequin i els turistes acudeixin a aquest destí tan singular. Vaig visitar-ne alguns i si bé des de l'exterior no se'n percep la sumptuositat, quan accedeixes a l'interior la bellesa arriba a tots els sentits. Recordo que a Isfahan (Iran), vaig dubtar a entrar en un hotel la porta d'entrada del qual era metàl·lica com la dels garatges. Potser, perquè el cos demanava llit, vaig entrar, i va ser tal la bellesa del seu interior que vaig trigar a recloure'm a la millor habitació on he dormit. L'ostentació no va amb ells al nucli antic i ho he pogut constatar no només a Síria, sinó a altres països tan propers com l'Iran o tan distants com el Marroc. Dormir en aquests llocs amenitza el somni i, ja despert, cal completar el viatge degustant els seus saborosos plats típics. El que gaudeix amb el menjar mediterrani quedarà satisfet amb les aportacions sirianes.

Si Damasc ofereix al visitant tota aquesta singularitat cultural i bellesa en aquests temps convulsos en què segueixen estant presents les accions bèl·liques, terroristes i els bloquejos occidentals, què oferirà quan la pau i la concòrdia regnin a Síria i en general al Pròxim Orient. Ara, de nou a casa i acompanyat per l'assossec que dóna la llar, he de reconèixer que va valer la pena aixecar les posadores, agafar el sarró i emprendre el viatge. Tot i la tensa situació, les dificultats burocràtiques i les recomanacions ministerials, des del 2021 es pot viatjar a Síria tramitant els permisos a través d'una agència siriana o libanesa, presentant passaport i visat a la frontera, i contractant els serveis d'un guia oficial sirià, de gran ajuda a l'hora de passar els nombrosos controls militars quan viatges pel país. Com no pot ser altrament, la prudència i el respecte són imprescindibles. Si decideixes anar-hi, has de saber que no podràs entrar als EUA, “En cap concepte!”, i, a Israel i altres països probablement seràs interrogat.

Tinc previst ampliar la informació escrivint sobre el Líban, sobre la guerra i el terrorisme a Síria i el Líban, i sobre les cicatrius que han deixat. Espero merèixer la vostra atenció i interès. See you later.