Viatge a Yangshuo, Xina

Emprenem un nou viatge després del merescut descans a la paradisíaca illa de Bongoyo , després d'assistir a l'inici de la XV legislatura de la nostra jove democràcia i de sortir indemnes i parcialment satisfets per allò dit i amb allò fet. De tot això ens en parlaran els habituals tertulians de la televisió i la ràdio en les diferents llengües de l'imperi i nosaltres, el poble, relativament interessat, els escoltarem asseguts sota el sostre de la república independent de casa nostra. Complides les nostres responsabilitats: votar, veure, sentir, anar i callar, ens posem drets i anem a una altra cosa, a una altra banda. Aquesta vegada, i sense que serveixi de precedent, ho farem viatjant a Yangshuo, al sud de la Xina, la que no es treu la manta de Mao ni a ple estiu. Marxem lluny, molt lluny, on diuen que Crist va perdre la gorra.

He de reconèixer que aquests mesos d'hivern no són la millor època per viatjar a la Xina, les temperatures són baixes (entre més de 6 i menys 6 graus centígrads) i la pluja et pot sorprendre a la cantonada (un 70% de els dies). Sovint penso que és millor la pluja a tocar que un gran grup de turistes concentrats a treure profit a les seves vacances estiuenques. Pel que fa als xinesos, encara que van a la seva, et solen atendre amablement en qualsevol estació de l'any. Dit això, el que és important és el viatge que, com la vida, ens és regalat perquè gaudim cada minut abans que el barquer ens porti, amb moneda o si moneda, a l'últim port. Com que això de regalat és un dir, he d'aclarir-te que una cervesa pot costar-te uns 2€, menjar en un restaurant barat uns 3€, transport públic 0.50€ i dormir en un alberg entre 5 i 15€, fins i tot menys, això sí, en temporada baixa i habitació compartida. La llitera es pot negociar sense observadors internacionals.

Yangshuo es troba al sud de la Xina, a la província de Guangxi, en un entorn que sorprèn per la seva diversitat natural, cultural i pels seus principis i valors arrelats. Comparteix llit amb les províncies de Yunnan, Guizhou, Hunan i Canton, i, encara que conviuen en harmonia, hi va haver un temps en què les camarilles d'una província i d'una altra es van repartir “llets” en un i altre galta. Tampoc les relacions amb els països confrontants han estat sempre amistoses, se les ha tingut amb el Vietnam, Rússia, el Japó, Corea, Tailàndia… per qüestions territorials, terroristes, o comercials, com la guerra de l'Opi contra l'imperi britànic. Fins i tot Espanya en temps del regnat de Felip II, el dels somnis extraordinaris, quan va voler conquerir la Xina. Avui, el seu successor, Felip VI, està més per la tasca de conquerir els cors dels espanyols.

Vaig arribar a Yangshuo amb autobús des de la localitat de Lijiang i em vaig allotjar a l'alberg How Flowers Hostel al centre de la ciutat ia tir de pedra del famós carrer West Street. El colorit alegrava la vista i contrastava amb els típics grisos de les muntanyes i del cel de l'hivern mes de febrer. Estava sol a l'habitació, en aquella època de l'any no hi sol haver viatgers, i vaig escollir un dels sis llits buits, adequadament proveïts que, amb les sis taquilles i el senyal de wifi pul·lulant entre les parets verda poma, conformaven tot el contingut del habitacle. Sense pensar-ho dues vegades, vaig deixar la motxilla i em vaig llançar com un Kamikaze a l'enrenou.

Els vermells, grocs, taronges, verds…, animats per la llum dels rètols lluminosos, t'acompanyen pels carrers de vianants del centre de Yangshuo. Tot i l'època de l'any tots els comerços estaven oberts ja que són molts els turistes del país els que acudeixen en aquestes dates en què els xinesos celebren el seu Any Nou. L'aigua flueix pels canals que travessen la ciutat i els elaborats ponts de pedra tallada faciliten el pas de banda a banda. Són una invitació a aturar-te en passar-los i observar com l'aigua es renova a cada instant, mai no és la mateixa, com passa en la nostra existència. També són un lloc especial per als amants que, engalanats amb els seus tradicionals vestits, prometen voler-se fins més enllà de la troposfera. O potser escullen el pont pel seu valor simbòlic, la unió.

Uns es prometen i altres toquen la tradicional hulusi o el liuqin, amb forma de pera, amenitzant el passeig dels transeünts que després d'omplir el carret de souvenirs, per cert, no hi ha millor record que les imatges a la memòria, busquen un restaurant o un lloc de carrer on posar-se les botes. El que ha menjat en un restaurant xinès sap del que parlo i només puc afegir que, si ho fas al país, trobaràs una varietat més gran tant de plats com de sabors. El més tradicional és el Chop Suey, una barreja de diferents trossos de carn amb verdures, degudament adobats i cuinats en un wok. No oblidem que la Ruta de les Espècies, des de la Mediterrània fins a l'est de la Xina, va ser més famosa que la Ruta del Bakalao.

Ja amb les botes posades el cos et reclama un caminar i és tan atractiva la ciutat que se t'oblida allò de la migdiada. No hi ha millor opció que fer-ho per l'entorn natural i Yangshuo en va sobrat. Muntanyes, vegetació i aigua atreuen els cinc sentits i si a l'hivern la boira els fusiona fins a confondre'ls, a la primavera i l'estiu, es desgavellen mostrant les peculiars característiques de les seves formes, colors i mides. Yangshuo està envoltada de muntanyes càrstiques, tan atractives com les de la badia de Halong al Vietnam, que generen un paisatge bell i diferent del que estem acostumats a veure. Són el resultat de la força del centre de la terra que, sense presses, però sense pauses, mou i dóna forma a l'escorça de la terra.

Yangshuo està envoltada pels rius Li i Yulong, tots dos navegables i molt ben valorats per la seva bellesa escènica, la seva naturalesa diversa, pel seu atractiu turístic i per les activitats que ofereixen. És típic seguir el seu curs caminant o amb bicicleta per un costat o l'altre de la seva llera, navegant en diferents tipus d'embarcacions o en basses de bambú com fan els pescadors amb comorans. Aquests corbs marins són capaços de submergir-se fins a les entranyes del riu a la recerca de la presa. En recordar-ho, la meva atenció es desvia i penso en els militars israelites penetrant a les entranyes de Gaza buscant la seva. El corb marí ens dóna una lliçó de respecte, de consideració quan busca la seva presa sense destrossar l'entorn i aniquilar els qui hi viuen.

No vull acomiadar-me en aquest nou article com es despatx Ayuso amb el tema de la “fruita” des de la tribuna del Congrés. Aquest article sobre Yangshuo no es mereix aquest final ni tampoc s'ho mereixen els ciutadans del carrer d'Israel i Palestina, els que pateixen els excessos dels “corbs humans” que per haver-ne n'hi ha tant en l'àmbit de la política com en altres àmbits . Ho faré posant en valor el caràcter del xinès que dista molt del que es diu moltes vegades d'ells: “criden” “són miops”, “addictes al joc”, “beuen molt”… La realitat és que són treballadors, estimen la seva cultura i els seus costums, respecten la gent gran, són molt familiars…, ah, i els agrada fotografiar-se amb tu. I a mi amb ells.