L'empresa Baula Recerca Arqueològica SL ha començat els treballs de desmuntatge i trasllat de les troballes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona de Mataró per preservar-les.
Les troballes han estat exhaustivament documentades durant la intervenció arqueològica preparatòria per al seu desmuntatge i emmagatzematge. Provisionalment es guardaran al mateix recinte per més endavant traslladar-les definitivament per fer-les accessibles a la ciutadania a l'espai del Bon Recés, a 250 metres.
El trasllat de les troballes, que compta amb l'autorització del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, permetrà avançar a les obres de la primera fase del Parc Circular Mataró-Maresme, un projecte d'infraestructura pública singular a Europa d'alt valor ambiental, econòmic i social que té com a finalitat canviar l'actual model de producció i consum cap al model d'economia circular.
D´altra banda, aquesta setmana, l´empresa Can Masana SL ha començat la intervenció arqueològica especialitzada de la fase industrial de la parcel·la. Aquests treballs arqueològics serviran per inventariar i enregistrar les troballes que puguin resultar de l'excavació manual del jaciment.
Què s'ha documentat fins ara?
Les restes trobades en el transcurs de les diverses intervencions arqueològiques es poden emmarcar en tres períodes diferents.
D'època romana (segles I-IV) s'ha documentat un edifici construït cap al 70 dC. C. i reformat àmpliament a finals del segle III o inicis del segle IV, en què es configura com un edifici amb cinc àmbits diferenciats i que correspondrien en estades de la part rústica d'una vila o en un establiment aïllat amb fins agrícoles o industrials , amb una perduració fins a la primera meitat del segle V. D'aquesta època també s'han trobat dos turculariums, és a dir, dos cellers per fer vi.
D'època tardoromana (construït a la primera meitat del segle V i amortitzat entre finals del mateix segle o inicis del VI) s'ha trobat un carrer delimitat per un edifici de grans mides que conserva una porta d'entrada i un mur paral·lel, i documentat una necròpolis de la qual s'han excavat 88 tombes. Els estudis assenyalen que l‟edifici es tractaria d‟una construcció a cel obert, sense teulada. A Catalunya s'han trobat edificis molt similars al Monestir de Santa Caterina i al Monestir de Sant Cugat amb necròpolis al voltant; per això les hipòtesis actuals fan pensar que aquest edifici es tracta d'una aula funerària.
Finalment, del segle XIV, s'han documentat rases per plantar vinyes disposades en filades i limitades per un mur que fa la funció de bancal.
L'estat de conservació de les restes és força dolent, ja que és un jaciment molt arrasat pel passat industrial de la parcel·la. D'aquesta manera, atès que l'interès de les restes no rau en la rellevància de les estructures conservades, sinó en el coneixement que aporten i per fer compatible la seva conservació amb la construcció del Parc Circular Mataró-Maresme, es traslladaran les troballes per a la seva futura divulgació a un centre d'interpretació.
Amb l'objectiu que les restes museïtzades expliquin la diacronia del jaciment i els diversos usos agrícoles, religiosos i funeraris que va tenir es reubicaran les estructures següents: la presumpta aula funerària, part de les tombes tardoangües i les restes de l'edifici que correspondria en estades de la part rústica duna vila romana.
La proposta de l'Ajuntament de Mataró és situar aquest equipament a la zona del Bon Recés, és a dir, a 250 metres del lloc original de les troballes. Allà es projectarà un nou parc urbà per a la ciutat que allotjarà el centre d'interpretació i acollirà els visitants.
Aquesta zona forma part de l'anell verd i és un mirador natural de les Cinc Sénias.
Amb aquesta proposta, Mataró manté el projecte del Parc d'economia circular, alhora que guanya un nou centre per acollir les troballes i posarà en valor una zona verda amb una nova referència cultural per a la ciutat.