Finalment, com era previsible si no tiraven endavant els Pressupostos del 2024, Pere Aragonés, president de la Generalitat de Catalunya, anunciava aquest dimecres a la tarda la convocatòria d'eleccions per al proper 12 de maig. Ho ha fet després de comprovar com els pressupostos per a aquest any han estat tombats al Parlament, després de la negativa de Junts i els Comuns de Colau.
Sorprèn l'actitud dels Comuns que en un gest electoralista s'han alineat amb els diputats de Puigdemont. L'excusa dels comunistes transformats estava basada en el suport a la retirada del projecte Hard Rock a Tarragona, que municipis de la zona veuen amb bons ulls. En clau electoral crida l'atenció que ara la portaveu Jessica Albiach, tregui a lluir el tema del Hard Rock quan és sobre la taula des del 2014 i l'any passat els comuns van votar a favor dels pressupostos, com els socialistes.
El que és evident és que el que ha passat avui al Parlament escapa a qualsevol lògica de la gent, quan s'anteposen els interessos partidistes per sobre de les necessitats de les persones. Ha quedat clar, una altra vegada més, que determinades formacions actuen així. Els pressupostos que s'han presentat són bons en general, i atesa la situació, el que tocava era tirar-los endavant pensant en les persones, al país i en el sentit de millorar la situació. Per això, no s'entenen determinades actituds.
La postura de Junts, amb el talibà Albert Batét com a portaveu incendiari, en mode eleccions, no té lògica social, però sí política i de mirada curta. Junts està jugant amb foc, amb un personal de poca talla política que aplica la pràctica de “puta i la Ramoneta”. El problema és que no saben controlar els seus límits i, per tant, les conseqüències de les seves accions: passen del blanc al negre en qüestió de segons. No tenen una estratègia política clara, només que el fugit torni triomfal del país de les cols petites, a l'estil del president Tarradellas, amb els carrers plens de gent aclamant-lo com el president legítim de Catalunya. La situació dels dos polítics no és ni de sorpresa semblant, ni la seva talla política molt menys. Creure que això pot passar és com algú que s'ha fumat un porro i és als núvols.
El president Aragonés, elegit a les urnes, ha hagut d'aguantar massa coses als de Puigdemont. Durant aquests anys al govern els republicans han empassat carros i carretes. No els han deixat governar, rebutjant els pressupostos de l'any passat que havia elaborat el conseller d'Economia Jaume Giró de Junts, una pura contradicció. Així que, crec que Aragonés ha fet bé a convocar eleccions i, encara que no ho diguin públicament, han agafat Junts sense candidat visible -això sí amb molts aspirants-, i tanca les portes a Puigdemont que encapçali la candidatura, ja que l'aplicació de la llei d'Amnistia no arriba a temps. Ara comença la carrera d'obstacles per veure qui serà el candidat.
Mentre, el PSC, que ha estat lleial al compromís de donar suport als pressupostos, ja té el cap de llista escollida a la persona de Salvador Illa, que malgrat les conseqüències de l'aprovació d'aquesta llei tan controvertida i les conseqüències que pot tenir a les urnes, per al PSC ha estat lleial i ha transigit en tot el que li arriba de Moncloa, encara que ho vengui com una responsabilitat pel país.
Els Comuns, que formen part del govern de Pedro Sánchez gràcies al suport d'ERC, no és possible entendre la seva postura –si en clau electoral–. Els republicans poden deixar caure el Govern d'Espanya, encara que Sánchez hagi pagat sobradament els seus vots. Tot és possible, no es descarta que sigui així. La situació en aquests moments és com un castell de cartes, en el moment que cau una carta, la resta s'ensorra. Els haurà valgut la pena a Junts i els Comuns? Qui s'ha d'estar rient són els del PP, que després de l'enquesta del CIS de Tezanos, ja es veuen a la Moncloa. Quina jugada que estan fent a Sánchez amb la factura tan alta que està pagant el PSOE. Al final les persones no canvien, només mostren allò que abans ocultaven.