El Govern espanyol es troba en una cruïlla respecte al futur de la legislatura, establint les eleccions europees del 9 de juny com a possible punt d'inflexió. Aquesta decisió sorgeix en un context marcat per tensions polítiques internes i la incertesa sobre la viabilitat de mantenir la coalició governamental.
Les negociacions entre els partits que conformen l'Executiu, principalment Podem i Junts, s'han vist obstaculitzades els darrers mesos. La sortida recent del diputat José Luis Ábalos al Grup Mixt ha exacerbat les tensions i ha minat la confiança en l'estabilitat parlamentària.
Fonts properes al Govern revelen que s'espera que, un cop celebrats els comicis europeus, les demandes dels partits se suavitzin, cosa que podria facilitar els acords parlamentaris. Tot i això, la situació actual deixa al descobert la fragilitat de la majoria d'investidura, amb el PSOE i Sumar admetent la insostenibilitat de mantenir la dinàmica actual al Congrés.
El panorama polític s'ha vist afectat per una sèrie d'esdeveniments, incloses les eleccions regionals a Galícia el 18 de febrer passat, on el Partit Popular va obtenir una majoria absoluta. Així mateix, s'acosten els comicis al País Basc el 21 d'abril, que seran crucials per determinar el lideratge polític a la regió. Aquestes eleccions regionals han generat preocupacions addicionals al Govern, que considera crucial obtenir un bon resultat a les properes eleccions europees.
Les eleccions europees es presenten com una prova determinant per a les diferents forces polítiques del país. Podem, per exemple, planeja presentar-se a les eleccions basques per separat de Sumar, cosa que reflecteix els desafiaments interns que enfronta la coalició governamental. A més, partits com EH Bildu i PNB es juguen el seu futur en aquests comicis, cosa que podria influir en la seva postura futura en relació amb el Govern central.
El tema central de la campanya electoral s'ha centrat en la Llei d'Amnistia, una mesura controvertida que cerca deixar sense efecte tots els processos judicials relacionats amb el procés separatista a Catalunya. Tot i això, les discrepàncies entre els partits han dificultat l'aprovació d'aquesta llei, cosa que ha generat incertesa sobre el futur de la legislatura.
Enmig d‟aquestes tensions polítiques, el Govern treballa per tancar acords i mantenir l‟estabilitat parlamentària. Tot i això, la manca de consens i les divisions internes plantegen un desafiament considerable per a l'administració actual. En última instància, el resultat de les eleccions europees podria ser determinant per al rumb polític del país els propers anys.