El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimarts un històric informe sobre la discriminació del castellà a l'educació a Catalunya en què exigeix el compliment de les sentències del 25% d'espanyol a l'educació, que es posi “fi a la violació de drets fonamentals” de pares i nens, i que les comunicacions amb les famílies i les pàgines webs, dels col·legis i la Generalitat, siguin en les dues llengües “d'ofici, sense necessitat que les famílies o l'alumne ho sol·licitin individualment”.
“És un text històric perquè ajudarà a posar fi al sistema d‟impunitat en què fins ara el Govern català, amb la connivència del Govern central, s‟han mogut per imposar un sistema lingüístic monolingüe a Catalunya. Quan el Govern d‟un país permet que els drets fonamentals siguin vulnerats, les institucions europees han d‟actuar. Aquest informe ho deixa molt clar: el sistema educatiu ha de tenir en compte l'interès superior del nen en les polítiques lingüístiques i de cap manera no es pot excloure cap de les llengües com a llengua vehicular. Hem de passar a un sistema de bilingüisme de qualitat, no un de monolingüisme a la xarxa pública i trilingüe a la privada. Volem el millor per a tots”, ha manifestat la diputada de Cs i vicepresidenta de la Comissió de Llibertats, Maite Pagazaurtundua.
Conclou així l'última fase de l'informe elaborat per la comissió de Peticions després de la missió a Barcelona celebrada el desembre passat, en què eurodiputats de diferents partits i nacionalitats van comprovar in situ l'obsessió del Govern nacionalista contra el castellà a l'educació pública i l'assetjament nens i famílies que han defensat el seu dret a un 25% de classes en espanyol.
L'informe aprovat és fruit d'una intensa negociació en què ha treballat l'eurodiputada de CS Maite Pagazaurtundua, que ha aconseguit incorporar diverses esmenes.
Pagaza ha estat clau en aquest llarg procés pel qual el Parlament Europeu va acollir la denúncia de diversos col·lectius civils de Catalunya, presentada per primera vegada el 2017, i va decidir assumir la petició i enviar una missió a Barcelona per conèixer la realitat.
L'informe ha estat aprovat superant les traves i l'oposició de l'independentisme i de l'esquerra, i constitueix una fita per als que reivindiquen el dret a estudiar en castellà i en català.
“Després de set anys de treball al PE, el mirall de la realitat no els agrada a certs grups perquè es veuen anys de manipulacions i mitges veritats. Es pren nota, per primer cop, de les vulneracions dels drets fonamentals a Catalunya i es mostra la preocupació per les disfuncions del sistema, que ha de tenir en compte l'interès superior del nen, respectar la legalitat i les sentències i donar el tracte que correspon a les dues llengües oficials en aquesta Comunitat. Les disfuncions han anat a pitjor”, indica la diputada Pagazaurtundua, que recalca que tot això passa “sense una acció eficaç del Govern espanyol, que per contra negocia la política lingüística al paquet de cessions que fan malbé l'Estat de dret”.
"És important destacar que els diputats que van viatjar a Catalunya van ser testimonis de la polarització de la vida política catalana que va fer que alguns dels eurodiputats fossin rebuts al carrer amb protestes ofensives, que van requerir la presència policial", va afegir l'eurodiputada.
Respecte a la diversitat lingüística
En un dels seus punts crucials, la Comissió PETI “demana a les autoritats regionals i nacionals que col·laborin per ajudar a posar fi a la violació dels drets fonamentals dels pares, els nens i les famílies i salvaguardar-los, tal com s'estableix al article 21 de la Carta Europea dels Drets Fonamentals”.
L'informe aprovat parteix del reconeixement que espanyol i català han de ser llengües vehiculars a l'educació a Catalunya i que el sistema, segons la legislació, ha de compensar les deficiències en qualsevol de les dues, sense excloure'n cap.
“El respecte de la diversitat lingüística i cultural és una de les pedres angulars de la UE consagrada a l'article 3 del Tractat de la Unió Europea i tota discriminació basada en la llengua està explícitament prohibida en virtut de l'article 21 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea”, diu l'informe.
Es demana per això “a les autoritats regionals i nacionals competents que garanteixin que no es discrimina els nens per cap motiu, inclòs el fet de ser hispanoparlants”.
Els eurodiputats han inclòs un apartat concret sobre els nens amb necessitats educatives especials i mostren la seva preocupació perquè el model d'immersió “generi greus disfuncions per a aquells la llengua materna dels quals és l'espanyol”.
Un cop dit això, el Parlament considera que la Generalitat els ha de garantir poder estudiar en la seva llengua materna “si les seves famílies ho desitgen”.
A més, l'Eurocambra reclama a la Generalitat que s'asseguri que les pàgines web de l'administració pública educativa, inclosos els centres, i les comunicacions amb alumnes i famílies “es facin tant en castellà com en català, d'ofici, sense necessitat que l'alumne o les famílies ho sol·licitin individualment”.
L'informe recull també l'incompliment de la sentència del TS del 2020 sobre l'obligació de garantir un 25% d'ensenyament en castellà que els eurodiputats van comprovar a la missió de desembre, en què es van reunir amb membres del sistema judicial.
"L'incompliment de les resolucions judicials per part de l'administració pública espanyola i catalana vulnera aquest principi fonamental a la UE del respecte a l'Estat de Dret", diu el Parlament, que manifesta la seva preocupació perquè hagin de ser els ciutadans els que busquin empara individualment. Per això, demana a les autoritats catalanes que no obstaculitzin lexecució daquesta resolució.
Condemna de la intimidació i l'assetjament
Durant la missió a Catalunya, els eurodiputats van escoltar el testimoni de diverses famílies sobre l'assetjament que han patit i ells mateixos van ser objecte de manifestacions contra la seva presència a Barcelona.
A l'informe aprovat, l'Eurocambra expressa "la seva preocupació per l'exclusió, les controvèrsies i les reaccions en l'opinió pública que aquest assumpte està provocant a la societat catalana, inclosos casos d'exclusió social, intimidació i assetjament contra nens i pares", condemna els discursos d'odi i exigeix a la Generalitat que vigili “de prop aquest comportament inacceptable i sancioni els autors”.
A més, el Parlament “demana a les autoritats regionals i nacionals que estableixin un protocol de defensa i protecció per a les persones en situació de risc, incloses les famílies que recorren al sistema judicial perquè s'execute la sentència de 16 de desembre del 2020”.
En un altre important apartat, els eurodiputats condemnen també el fet que el règim lingüístic a Catalunya restringeixi efectivament la llibertat de circulació consagrada a l'article 45 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, ja que impedeix a les famílies que s'hi traslladen estudiar en la llengua oficial espanyola, “la qual cosa afecta els seus drets i restringeix les seves opcions de recerca de feina dins del seu propi país i, per tant, dins de la UE”.
L'informe també s'adreça a la Comissió Europea, a qui es demana que “seguiu de prop la manera com s'aplica a Catalunya l'article 165 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, especialment en relació amb el respecte de la diversitat cultural i lingüística per part de les autoritats regionals”.
També, que tracti amb el Govern espanyol tot allò referent als drets fonamentals i que garanteixi que Espanya fa respectar els drets dels nens hispanoparlants a les comunitats bilingües.
Aquest informe serà enviat ara a la Generalitat de Catalunya, a les autoritats nacionals espanyoles, inclòs el Ministeri d'Educació, el Defensor del Poble espanyol, el Síndic de Greuges de Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Constitucional.
També serà remès al Grup de Seguiment de lEstat de Dret i dels Drets Fonamentals de la comissió de Llibertats Civils de lEurocambra.
“Vam prometre que faríem tot el possible per desemmascarar el fonamentalisme lingüístic i protegir les famílies i els nens, fomentant una política lingüística que corregeixi errors i desvaris. Aquest informe demana a l'administració responsable i al Govern nacional que apliquin la llei respectin les llibertats civils i el sentit comú perquè la millor educació plurilingüe sigui possible”, ha conclòs Pagaza.