Dilluns passat, Daniel Osàcar, extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), va morir a l'edat de gairebé 88 anys, segons ha revelat el seu advocat Javier Melero en una entrevista amb RAC1.
Osàcar, que havia estat condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó pel Tribunal Suprem en relació amb el cas de desviament de fons del Palau de la Música, també estava sent investigat en el cas del 3% per l'Audiència Nacional.
La trajectòria d'Osàcar a CDC es remunta al 1982, quan va ingressar al partit. Durant molts anys va mantenir una relació directa amb Jordi Pujol i va ser membre destacat del consell nacional del partit.
El seu ascens a la jerarquia del partit va arribar quan Artur Mas va assumir el càrrec de secretari general. El 2005, després de la sobtada mort del tresorer de la formació, Carles Torrent, Osàcar va ser proposat per reemplaçar-lo al càrrec, inicialment mostrant resistència però finalment acceptant per insistència de Mas. Va servir com a tresorer de CDC entre 2005 i 2010.
Tot i això, la carrera política d'Osàcar es va veure enfosquida per acusacions de finançament irregular del partit, en particular a través del desviament de fons del Palau de la Música.
Encara que va ser condemnat pel Tribunal Suprem, va rebre el tercer grau després de passar 75 dies a la presó de Brians II. La sentència del Tribunal Suprem va deixar clar que Osàcar mai no es va beneficiar personalment de la trama, encara que la seva implicació en el cas continua sent objecte de controvèrsia.
La mort de Daniel Osàcar tanca un capítol turbulent a la història de CDC i les seves connexions amb casos de corrupció. Si bé la seva mort marca el final d'una era, deixa un llegat de preguntes sense resposta i posa en relleu la importància de la integritat i la transparència a la política.