Enmig d'un clima polític cada cop més polaritzat, la CUP ha provocat una nova polèmica en presentar denúncies contra més de 120 comerços a Barcelona per retolar en castellà en lloc d'en català.
Aquest moviment, que es presenta com una defensa de la llengua i la identitat catalana, ha avivat el debat sobre la política lingüística a Catalunya.
A través d'un comunicat a les xarxes socials, els nacionalistes han anunciat les seves accions, argumentant que estan emparades per la llei de política lingüística, específicament l'article 32.3, que estableix l'obligatorietat de retolar en català.
Sota el lema "Defensem la llengua. A Barcelona, en català", la CUP ha emfatitzat el seu compromís amb la promoció i protecció del català com a llengua predominant a la regió.
Per a la formació independentista, aquesta campanya és una crida d'atenció davant del que perceben com un procés de suplantació lingüística del català, impulsat per establiments comercials que escullen utilitzar exclusivament altres llengües.
Tot i això, han aclarit que se centren en comerços associats a processos gentrificadors i elititzadors de la ciutat, excloent petits negocis de subsistència del seu embat.
Alguns dels establiments que han assenyalat són "NoMo", "Oncle Bigotis", "Tequeñería, "Compagnia della Bellezza", entre molts altres que detallen a les fotos del fil de Twitter.
És important destacar que aquest moviment compta amb la col·laboració de la Plataforma per la Llengua, una ONG que ha estat criticat pels seus mètodes controversials, com el presumpte espionatge de la llengua dels nens a les escoles i l'organització d'esclats contra els comerços que atenen en espanyol.
"Un crit d'alerta davant que el català viu un procés de suplantació lingüística afavorit per establiments comercials que opten per utilitzar exclusivament altres llengües", comenten en una publicació.
Aquesta escalada en la lluita per la supervivència del català reflecteix tensions més àmplies dins de la societat catalana i planteja preguntes sobre la convivència de diverses identitats lingüístiques a la regió.
Mentre que alguns veuen aquestes accions com un pas crucial per preservar la cultura catalana, altres les perceben com una amenaça a la llibertat lingüística i la diversitat cultural.