El president de la Generalitat i candidat d'Esquerra Republicana, Pere Aragonès, ha assegurat en una entrevista concedida a Vilaweb afirma que encara que al seu partit no comenten enquestes, creu que tres són els partits que “tenim la possibilitat de tenir la presidència de la Generalitat” . Es refereix, sense anomenar-los ERC, el PSC i Junts sobre els quals “els seus votants dubten”.
Ja que el seu partit es dirigeix al “conjunt de la ciutadania” quelcom que fa segons ell “que tinguem votants que o bé procedeixen d'opcions anteriors de molts partits diferents o bé que dubten”.
Els tres objectius d'ERC per a la legislatura següent
En aquest sentit, afirma Aragonès que volen tres coses principalment “en primer lloc, un referèndum reconegut i que s'apliqui el resultat”.
Per a ell, també el segon objectiu és aconseguir un finançament singular que posi fi al dèficit fiscal que afecta l'estat del benestar, la cohesió social, la promoció de l'economia i de les oportunitats.
Finalment, com a líder d'ERC demana que “es produeixi un reforçament de l'estat del benestar i de la llengua catalana”.
Una política de pactes variables segons els resultats del proper 12M
Aragonés descarta obertament un pacte amb aquest PSC del qual afirma que és “el PSC menys catalanista de la història recent, probablement el PSC menys catalanista des que es va fundar. Si no és que passen a defensar el referèndum i la fi de l'espoliació fiscal i fan una defensa clara de l'estat del benestar. Per tant, jo he de reconèixer que estem extremadament lluny del PSC”
Tot i que puntualitza que "PSC hauria de canviar molt i assumir la posició que defensem en aquests àmbits" segons el líder d'ERC en campanya.
Perquè el que busquen els republicans és “que Catalunya faci un gran salt endavant la propera legislatura en aquests tres àmbits: referèndum, finançament singular i reforçament de l'estat del benestar, amb la llengua catalana al centre”.
ERC no abandona la via de la independència
Igualment, assegura que ERC no abandona la via de la independència de Catalunya, però reflexiona que “partint de la idea que la nostra voluntat és avançar cap a la independència, crec que, amb la lectura dels darrers anys i del que ha passat en aquesta legislatura , amb un acord independentista després del 12 de maig no n'hi ha prou” perquè “l'imprescindible és el contingut, les propostes. Sobretot, tenir molt clar què farem”.
Per Aragonés ara no hi ha espai per seguir amb una estratègia de la confrontació i explica que no és per una “qüestió de principis polítics, és una qüestió d'anàlisi del context i de la correlació de forces. I en la correlació de forces actuals podem avançar en la negociació, que tenim una finestra d‟oportunitat, i així ho ha interpretat tothom que ha tingut l‟oportunitat, de participar en la negociació”.
Reconeix l'actual president de la Generalitat “una negociació sobre el referèndum, fins i tot sobre el finançament singular, serà extremadament complicada i caldrà la màxima unitat”. Una unitat que afirma va oferir a Junts i el partit de Carles Puigdemont va rebutjar.
Referèndum pactat i aplicable
Advoca Aragonés públicament per la discreció en les negociacions entre ERC i el PSC a la taula de diàleg i admet “es va avançant i evidentment també estem pendents del resultat del 12 de maig”.
Per ell “és important que la propera vegada que votem sobre la independència de Catalunya el resultat s'implanti. Que hi hagi un compromís, i la millor via per accedir-hi és un referèndum acordat” i per això afirma “haurem de trobar la nostra fórmula, i una via és la de l'article 92 de la constitució espanyola perquè en un referèndum es prengui el pols de quin és la decisió de la ciutadania amb un compromís d'ambdues parts d'acceptar-ne el resultat”.
Fins ara ERC advocada públicament perquè al referèndum hi hagués un mínim del 50% de participació i un mínim del 55% del sí perquè sigui vàlid. Però preguntat sobre els mínims de participació i d'opció pel sí Aragonès té clar que “una votació amb tots els drets garantits té validesa independentment del nivell de participació” encara que encara cal veure “quines són les condicions que establim entre tots que són les idònies perquè totes les parts reconeguin el resultat”.
"Catalunya encara no compta amb una majoria social independentista"
Per Aragonés “encara cal conformar una majoria social per la independència que ha de ser molt més forta i cal expressar-la electoralment i en molts més àmbits de la societat”. Perquè la via unilateral no és una qüestió de voluntat, sinó de condicions. La qüestió són les condicions. És com la variable del temps: quan arribarem? Hem de construir la força en tots els àmbits socials, en una societat catalana que és molt diversa, on hi ha un risc de fragmentació de les identitats. I per això també cal construir elements d'identificació col·lectiva.
El català, una eina de cohesió social
En paraules d'ERC la llengua, el català, ha de “continuar sent una eina d'ascens social, perquè per a la cohesió social d'un país divers és clau tenir aquests elements compartits”.
I és segons Aragonés “condició necessària per a la continuïtat de la llengua catalana que el català sigui la llengua vehicular del nostre sistema educatiu, encara que no n'hi ha prou, cal fer més coses”.