Aliats parlamentaris del Govern apunten a la qüestió de confiança com la sortida més recomanable al període de reflexió que ha obert el president Pedro Sánchez per decidir si segueix o no al capdavant de l'Executiu. Alguns, com ERC o Bildu, fins i tot ja suggereixen la disposició a votar a favor.
Aquest mecanisme parlamentari està regulat a l'article 112 de la Constitució, que estableix que el president del Govern, amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres, pot plantejar davant del Congrés una qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general.
Segons el Reglament del Congrés, la qüestió de confiança s'ha de presentar mitjançant un escrit motivat davant de la Mesa del Congrés i, una vegada s'admeti, s'haurà de convocar al Ple per debatre'l, que serà similar al d'una investidura. No es detallen terminis, però es dóna a entendre que tot es pot fer en pocs dies perquè sí que s'especifica que la votació no es podrà fer en les primeres 24 hores des de la presentació. La confiança s'entendrà atorgada quan obtingui el vot de la majoria simple dels diputats, és a dir, més sí que no.
Tot just conèixer-se la carta de Pedro Sánchez obrint aquest parèntesi de cinc dies, l'exsenador Pablo Gómez Perpinyà, diputat autonòmic de Más Madrid, un dels partits de Sumar, va apuntar l'opció que el cap de l'Executiu se sotmeti a una qüestió de confiança per tancar "la crisi de legitimitat" de l'Executiu a compte de la Llei d'Amnistia".
El líder de Junts, l'expresident català Carles Puigdemont, va suggerir igualment que Sánchez, si la carta no és un mer "moviment tàctic", "sempre pot presentar una qüestió de confiança i aclarir tots els dubtes". Això sí, no ha avançat el seu vot, més enllà de recalcar que la seva formació no serà “un flotador del PSOE”.
La via més senzilla és una moció, segons el PNB
I aquest dimarts ha estat el president del PNB, Andoni Ortuzar, que ha comentat que la solució "més senzilla" a l'actual situació seria aquesta qüestió de confiança, i ha aconsellat no trigar gaire a prendre la decisió. "Com més aviat ho fem tot, millor", ha assenyalat.
A parer seu, l'opció de dissoldre les Corts i convocar eleccions és més complicada perquè calia esperar el 30 de maig, ja que la Constitució impedeix posar fi a la legislatura abans del primer any, i a més celebrar la jornada electoral a finals de juliol . "Ja vivim fa un any les eleccions en aquestes condicions i va ser molt complicat per a tothom", ha reconegut.
ERC assegura que la moció no té "cap sentit"
El president de la Generalitat i candidat d'ERC a la reelecció, Pere Aragonès, ha indicat que no veu "cap sentit" una qüestió de confiança quan el problema de Pedro Sánchez no ha estat la pèrdua de suport dels socis d'investidura, sinó un tema aliè.
En tot cas, si s'arribés a presentar, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha avançat que la seva formació estaria disposada a donar suport a Sánchez. "No donarem mai ales a una causa fomentada pel feixisme", ha recalcat en declaracions al Congrés.
Per part seva, el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha donat a entendre que la seva formació votaria la continuïtat de Pedro Sánchez, decideixi el que decideixi, perquè "no obrirà el pas a la dreta". "Nosaltres, no", ha emfatitzat.
Igualment, el diputat del BNG al Congrés, Nestor Rego, no ha volgut avançar esdeveniments sobre possibles sortides, però sí que ha remarcat la seva aposta per la continuïtat del Govern de coalició com la "millor" manera de combatre el PP.