Un treballador assenyalat a l'oficina

Dir 'gilipolles' una vegada el teu cap no justifica l'acomiadament disciplinari

Així ho ha dictaminat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM)

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) determina en una sentència que anomenar 'gilipolles' el teu superior només en una ocasió no justifica un acomiadament disciplinari, ja que no té "la gravetat i el component de culpabilitat" necessari per procedir a la destitució.

Així consta en una sentència en què els magistrats desestimen el recurs interposat per Ahumados NordFish contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 31 dels de Madrid de 20 de setembre de 2023, ratificant la resolució impugnada.

El procediment té l'origen en una demanda interposada contra el treballador de l'empresa esmentada, un auxiliar de fàbrica amb un salari mensual de 1.344 euros. El maig del 2023, l'empresa li va notificar una carta d'acomiadament per ofenses verbals.

Dies abans, va tenir lloc una reunió entre l'empresa i els treballadors per donar certa informació pel departament de qualitat, esperant que vingués la totalitat de la plantilla. Cap a les 15 hores, el demandant va manifestar que se n'anava perquè acabava la seva jornada laboral.

En aquell moment, l'administradora li va advertir que si se n'anava podia ser sancionat per desobediència, tenint en compte que havia gaudit de 15 minuts de descans, contestant-li l'actor: "a veure si t'atreveixes gilipolles", i se'n va anar en aquest moment donant un cop de porta.

La Sala assevera que cal que quedi evidenciat que es tracta d'"un incompliment greu i culpable, ja que l'acomiadament, per ser la sanció més greu en el Dret Laboral, obliga a una interpretació restrictiva, podent, doncs, i si escau, imposar-se altres sancions diferents de la de l'acomiadament".

En contestació al retret formulat per l'empresa, exposen els magistrats que cal valorar el context en què es van produir els fets, així com les circumstàncies objectives i subjectives concurrents, entre els quals ressalta que “quan s'exigeix al treballador la seva presència a les instal·lacions de l'empresa ja havia acabat la seva jornada de treball i tenia pressa per motius personals".

Afegeix a continuació que "encara que quan la contestació de l'actor i les formes emprades en dirigir-se a l'administradora van ser destemparades i malsonants, no tenen la gravetat i el component de culpabilitat necessari per justificar el seu acomiadament, cosa que condueix a desestimar el recurs i confirmar la sentència recorreguda que no ha infringit la normativa i jurisprudència denunciada”.