El poder de la informació digital és immens, gairebé infinit, de la mateixa manera que la vulnerabilitat d'un sistema informàtic que, malgrat la utilització de tota mena de claus i eines, ha demostrat fins i tot la societat que no es pot protegir de l'aguait de mirades estranyes i de manipulacions interessades. Les violacions d'aquests secrets són notícia que ens arriba amb reiteració habitual i que ha donat pas a situacions excepcionals. Aquest ha estat el cas de la protagonitzada per WikiLeaks, portal creat per l'australià Julian Assange que des del 2006 s'ha dedicat a publicar més de deu milions de documents classificats proporcionats per fonts anònimes amb què s'han donat a conèixer greus violacions dels drets humans i de les llibertats civils, així com casos de corrupció, comesos per diversos governs, en particular, pels Estats Units a l'Iraq, però també per l'Aràbia Saudita, Turquia o Kenya. El posicionament a favor d'aquesta tasca ha suposat una presa de postura a favor de la defensa del principi de llibertat d'informació l'exercici de la qual s'ha vist amenaçat seriosament per l'artera utilització de les noves tecnologies.
El febrer passat Barcelona va ser testimoni d'una manifestació a favor de la llibertat d'Assange que, privat de l'asil que va rebre durant diversos anys al consolat d'Equador a Londres, ha estat detingut per l'autoritat britànica i està pendent d'extradició als Estats Units; i la ciutat comtal ara acull un muntatge teatral sobre la peripècia patida per un personatge tan emblemàtic. És obra de Víctor Manuel Díaz Conejo i Virginia Fernández Ruiz, es titula “Assange, el poder de la informació” i es presenta, en una adaptació de Joan Frank Charansonnet, al Teatre Gaudí sota la direcció de Mireia Ros.
El mateix Charansonnet encarna la figura del protagonista, per cert, amb una similitud física extraordinària i amb una interpretació magistral, ja que, ubicada l'acció dramàtica durant la llarga reclusió a l'edifici diplomàtic, ha d'assumir estats d'ànim successius i canviants segons van arribant bones o males notícies al personatge. Entre les primeres, la concessió de l'asil o la renúncia dels tribunals suecs a processar-lo per un cas d'abusos sexuals i entre les segones, la cancel·lació d'aquest asil i la subsegüent entrega a la policia londinenca, amb l'anul·lació de la nacionalitat equatoriana que li havia atorgat el govern el president Correa.
L'estada d'Assange es desenvolupa en companyia de dos personatges més, un funcionari equatorià de la residència diplomàtica amb què estableix una amistosa complicitat, paper que exerceix Eduard Alejandre i la seva advocada Stella Morris, de la qual s'enamora, que encarna Elena Codó, tots dos perfectament identificats en els seus respectius rols i que contribueixen eficaçment a crear el necessari ambient dramàtic, que no exclou moments de més distensió.
"Assange, el poder de la informació" no és per tant un text dramàtic banal, sinó clarament combatiu, que no es limita a reivindicar la figura del periodista, sinó que per sobre de tot es proposa defensar el dret a la llibertat d'informació, tan perillosament amenaçat als nostres dies per nombrosos governs, però també interessos espuris de tota la ia i per forces, no per ocultes menys evidents. Un missatge que el públic del Gaudí capta amb tota claredat, cosa que acredita la pertinència d'aquesta obra teatral.