Com cada any des del 2016, la Secretaria de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima proporciona dades sobre els incidents amb resultat d'agressió que es produeixen a les presons catalanes.
Com cada any, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha elaborat un informe estadístic amb les xifres oficials proporcionades pel Departament de Justícia.
En aquest es conclou que: Les presons més conflictives i amb més incidència d'agressions continuen sent els centres penitenciaris de Brians 1, Brians 2, Joves i Quatre Camins.
Crida l'atenció el perillós augment d'incidents al CP Joves atès que és el centre amb el nombre més baix d'interns de tot Catalunya “però que, ateses les xifres, podem afirmar que és, sens dubte, dels més inadaptats i violents de tot el sistema”, conclouen des de CSIF.
582 treballadors/es penitenciaris/àries van ser agredits/des el 2023. 1,6 treballadors són agredits diàriament a les presons catalanes. S'han registrat 703 incidents, fet que suposa gairebé dos incidents diaris.
Les agressions sexuals es tripliquen respecte al 2022. Per a CSIF, "constitueix una altra dada esgarrifosa d'aquest informe, ja que s'han comptabilitzat fins a 17 incidents d'aquest tipus quan el 2022 en van ser 6".
S'incrementa la violència a les agressions ja que els incidents greus, que recullen els més violents i amb les pitjors conseqüències, s'han incrementat en un 54,4%.
Es registren un total de 86 incidents greus en què 105 treballadors van resultar agredits de consideració greu o molt greu.
El 20% de les agressions succeeixen als Departaments Especials i/o de Sancionats, és a dir, un de cada cinc.
Des de CSIF, fa anys que denuncien la gran quantitat d‟interns amb patologies psiquiàtriques que conviuen en mòduls ordinaris amb la resta de la població.
Asseguren que l'absència d'inversió en unitats de salut mental per part dels departaments de Justícia i l'Institut Català de la Salut és evident.
Cal recordar que molts centres de nova creació tenen aquestes unitats tancades o destinades a altres perfils interns.
A més, caldria reprendre l'administració diluïda de la medicació que s'administra als presos que són especialment perillosos per a la seguretat del centre, ja que s'evitaria el trànsit d'aquestes substàncies i afavoriria que la medicació la prengués qui realment la necessita”.
A les Unitats de Salut Mental i les Unitats Hospitalàries Psiquiàtriques Penitenciàries (UHPP) s'han produït un total de 16 incidents amb resultats d'agressió (descartant les temptatives) amb un total de 19 treballadors agredits.
A partir de les dades proporcionades pel Departament, podem concloure que 60 interns que han protagonitzat incidents es trobaven en primer grau (presos perillosos o considerats d'alt risc) a l'hora de cometre l'acte violent.
Aquests 60 agressors han causat que 105 treballadors/es hagin estat derivats a la mútua o serveis mèdics del mateix centre.
L'increment respecte del 2016 (quan la Secretaria va començar a proporcionar xifres absolutes, sense considerar les temptatives d'agressió) és de +431 agressions, que representen un augment del +285%.
"Aquesta dada constata que els canvis aplicats pels Serveis Penitenciaris des de llavors no estan funcionant, però l'administració no pren cartes a l'assumpte ni n'analitza els motius".
Un col·lectiu altament agredit i oblidat per les administracions
“Som un col·lectiu hiperagredit, tant físicament com psicològicament i institucionalment. Per llei, és deure de les administracions protegir els seus treballadors enfront dels riscos laborals, garantint la seva salut i seguretat en tots els aspectes relacionats amb la seva feina, mitjançant la integració de l'activitat preventiva i l'adopció de totes les mesures necessàries. L'administració penitenciària catalana no pren les mesures necessàries per preservar la vida dels treballadors. No saps mai si arribaràs sencer a casa teva”.
Les presons catalanes pateixen, des de molts anys, la manca de personal i la manca de mitjans materials.
Alhora, “la manca de mesures coercitives com els aerosols o les pistoles taser, fan que la població reclusa se senti lliure d'agredir els treballadors. No tenim manera de defensar-nos mentre els agressors inventen les seves pròpies armes casolanes. Tampoc no som considerats agents de l'autoritat en les nostres funcions”.