Quadre d´una dona indígena amb un home blanc

Desxifrant el mestissatge: Mèxic i Espanya dirigeixen un nou estudi genòmic

El seu objectiu és revelar les connexions genètiques sorgides de la trobada entre europeus i indígenes, oferint una nova perspectiva sobre la identitat mestissa a Amèrica Llatina

Al Segle XVII, durant l'apogeu de l'art colonial al virregnat de la Nova Espanya, van sorgir els enigmàtics "quadres de castes", una sèrie d'obres que han intrigat historiadors i amants de l'art per segles. Aquestes pintures ofereixen una visió visual de les diverses famílies multiracials que habitaven la regió en aquell moment; el mestís, el fill d'un home blanc (espanyol) i una dona indígena, una de les representacions més comunes.

Tot i que aquestes classificacions han estat interpretades com un sistema formal de categorització, els experts adverteixen que més aviat han de ser considerades com una representació artística i, en certa manera, arbitrària destinada a mostrar la complexitat de les dinàmiques racials a la colònia espanyola d'Amèrica als ulls dEuropa.

El mestissatge a la Nova Espanya va ser un fenomen molt més ric i complex que la simple representació oferta en aquests quadres. Ara un equip de científics liderat per la doctora Cristina Valdiosera s'ha embarcat en un estudi pioner que utilitzarà la genètica com a eina per explorar en profunditat els misteris del mestissatge en aquesta època històrica.

Amb la col·laboració d'experts de Mèxic i Espanya, aquest projecte busca desentranyar les veritables connexions genètiques que van sorgir arran de la trobada entre europeus i indígenes al continent americà, oferint una nova perspectiva sobre un dels processos més fonamentals en la formació de la identitat mestitza a Amèrica Llatina.

El Projecte Mestissatge: Una Crònica de 500 Anys, coordinat per la doctora Valdiosera de la Universitat de Burgos (Espanya), cerca estudiar el complex procés del mestissatge, que fins ara ha estat simplificat en gran mesura. "Se simplifica el mestissatge de Mèxic i Espanya com si fos un procés entre dues poblacions i ja. Però és força més complex que allò", explica Valdiosera.

L'estudi utilitzarà tècniques d'ADN antic per analitzar restes arqueològiques de diferents períodes, des del segle XVI fins a finals del XIX, i cercarà entendre com el mestissatge va evolucionar al llarg del temps en resposta a canvis polítics, socials i econòmics. A més, s'estudiaran poblacions contemporànies a Espanya per comprendre millor el cabal genètic de la regió.

S'espera que aquest estudi proporcioni una visió més completa i precisa del mestissatge a la Nova Espanya, fent llum sobre el seu impacte en la societat actual. Els primers resultats preliminars podrien estar disponibles a finals del 2024, encara que el projecte complet s'estendrà durant diversos anys.