Espanya és un dels països europeus amb més taxes d'abandonament i un percentatge més baix de gossos de raça, segons la Reial Societat Canina d'Espanya (RSCE).
Així ho reflecteix l'informe 'La cria en domicili i els gossos de raça com a eines per a una política de Benestar Animal' que la RSCE ha presentat a la Direcció General de Drets dels Animals en ple desenvolupament reglamentari de la norma.
La RSCE ha indicat que els països que registren ràtios més grans de Benestar Animal i menor taxa d'abandonament dels 26 europeus que recull l'estudi són les nacions que tenen un percentatge més alt de gossos de raça: Finlàndia --un 61,35% de proporció de gossos de raça sobre el total--, Suècia -un 59,03%-, Noruega -un 58.63%-, Irlanda -un 43.45%- i Dinamarca -un 34,97%.
Paral·lelament, a Espanya només el 9,5% dels gossos són de raça, davant la mitjana del 16,87% als països europeus i del 20% a la UE, cosa que la situa en el lloc número 20. Per darrere d'Espanya només hi ha Hongria, Portugal, Polònia, Bulgària, Romania i Turquia, que d'acord amb l'informe també presenten altes taxes d'abandonament.
La RSCE estableix una "correlació directa" entre el nombre de gossos de raça i l'abandó, cosa que explica per la "gran tasca" dels "criadors responsables", una "figura que preveu reforçar la Llei de Benestar Animal".
El president de la RSCE, José Miguel Doval, ha destacat la importància de donar cobertura legal al criador en domicili en el desenvolupament reglamentari de la llei, ja que “cria a petita escala i vetllant sempre pel benestar del gos al llarg de tota la seva vida".
Segons Doval, aquesta seria una manera directa i econòmica d'aturar "la gran xacra" de l'abandó de gossos a Espanya.
Segons l'associació, els criadors són "els veritables garants" del benestar animal, tant per la tasca d'assessorament a les famílies com pel treball en la lluita contra l'abandó.
En aquest sentit, la RSCE apunta que aquests professionals desenvolupen una traçabilitat dels animals segons els estàndards de la Federació Cinològica Internacional (FCI), l'organització canina més important a nivell mundial.
Així, els criadors aconsegueixen conservar el rastre dels orígens dels gossos i que els cadells estiguin "degudament identificats", cosa que "a més d'afavorir la predictibilitat de comportament i caràcter, impedeix que siguin abandonats amb impunitat".
A més, inscriuen automàticament els cadells en un registre, cosa que a la Llei de Benestar Animal és obligatori; i alhora inscriuen les ventradas als llibres genealògics de la RSCE, implanten el 'microchip' als gossos i s'encarreguen de tot un seguit d'activitats, proves i tests físics i psíquics que queden recollits a l'historial de cada animal.