La Sala Social del Tribunal Suprem ha confirmat en una sentència que la pausa de l'esmorzar i el del marge de cortesia de fins a 15 minuts per fitxar després de l'hora d'inici de la jornada s'han de considerar com a temps treballat.
El Suprem estima així els recursos interposats pels sindicats CCOO, UGT i el Sindicat d'Empleats de CaixaBank (SECB) davant d'una sentència de l'Audiència Nacional referent a la plantilla de l'entitat que té un horari rígid de treball.
La decisió de l'Alt Tribunal assenyala que s'ha de considerar temps de treball efectiu el del "marcatge" efectuat en els 15 minuts posteriors a l'hora pactada d'inici de la jornada per als que tinguin control rígid d'horari i no siguin emprats amb categoria de cap o assimilat .
A més, la sentència desestima el recurs del banc i manté el dret que el temps d'esmorzar sigui comptabilitzat com a temps de treball efectiu, també perquè així es desprèn d'acords previs a la implantació del nou sistema de registre de jornada.
De fet, a la sentència es recorda que l'octubre de 1991 es va assolir un acord entre els sindicats i el banc (llavors La Caixa) sobre el control horari en què s'establia, per als treballadors amb horari rígid, que els "marcatges" efectuats en els 15 minuts anteriors i posteriors a l'inici de la jornada es considerarien com a treball efectiu, mentre que els que superessin aquests marges de 15 minuts veurien reflectida l'hora real efectiva de treball.
Segons aquest acord laboral, els retards dels empleats de CaixaBank amb horari rígid que superessin els 15 minuts de marge a l'inici de la jornada, es deduiran dels excessos de jornada a raó d'hora per hora.
La guia per al registre de jornada, origen del conflicte
El problema entre els sindicats i el banc que va motivar la presentació d'una demanda de conflicte col·lectiu davant l'Audiència Nacional sorgeix arran d'una guia que elabora CaixaBank a finals del 2019, després versionada, per instruir la plantilla sobre com dur a terme el registre de jornada en desenvolupament del que disposa l'acord parcial del conveni col·lectiu del sector de caixes i entitats financeres d'estalvi.
A la seva demanda, els sindicats denuncien que aquesta guia modifica de manera indeguda condicions de treball relatives a la pausa de l'esmorzar, a la possibilitat d'iniciar la jornada en els 15 minuts següents a la fixada a l'horari establert, ia la manera de computar les hores extraordinàries.
L'Audiència Nacional va estimar parcialment la demanda dels sindicats i va establir que la pausa de l'esmorzar s'ha de considerar com a temps efectiu de treball. Tot i això, ha assenyalat que no s'ha de considerar temps de treball el dels "marcatges" que s'efectuen en els 15 minuts posteriors a l'inici de la jornada.
El Suprem porta la contrària a l'Audiència Nacional i al·lega que, de l'acord laboral signat per les parts el 1991, es desprèn que s'ha de considerar temps de treball efectiu el de "marcatge" efectuat en els 15 minuts posteriors a l'hora pactada d'inici de la jornada per als qui tinguen control rígid d'horari i no siguen empleats amb categoria de cap o assimilat, ni empleats amb càrrec i categoria no cap.
"La implantació d'un sistema de registre de la jornada és inhàbil per alterar aquesta condició de treball", afegeix l'Alt Tribunal.
El Suprem recorda que en una altra sentència recent, del 2023, havia recomanat que cada empresa compti amb una guia perquè els empleats disposin de les pautes necessàries per saber en cada moment com ha d'activar cadascuna de les funcions i opcions a l'eina de registre de jornada.
En aquest cas, CaixaBank va elaborar aquesta Guia i el banc va entendre que com que el registre de jornada ha de ser fidel reflex de la realitat, ja no era possible que els minuts posteriors a l'hora d'entrada fossin considerats efectivament treballats.
Tot i això, el Tribunal Suprem ha conclòs que qui arriba a la seva feina durant els 15 minuts posteriors a l'hora d'inici de la jornada té dret que el seu fitxatge es consideri realitzat de manera puntual, ja que el sistema de registre de jornada no pot servir per introduir canvis en les condicions de treball o desconèixer qualsevol dret.