Avui, 14 d'abril, molts espanyols celebren el dia de la República. Ho fan sortint al carrer, ajuntant-se amb altres republicans, o simplement penjant una bandera republicana als seus balcons. Però, d'on prové aquesta tradició anual?
El 14 d'abril marca un moment significatiu a la història d'Espanya. Aquesta data commemora la proclamació de la Segona República Espanyola el 1931, una fita que va marcar la fi de la monarquia i l'inici d'un període de canvis polítics i socials profunds al país.
El 14 d'abril del 1931, després de les eleccions municipals en què es va proclamar una majoria republicana, es va produir la sortida del rei Alfons XIII i es va instaurar la Segona República Espanyola. Aquest esdeveniment va simbolitzar la voluntat del poble espanyol d'avançar cap a una forma de govern més democràtica i participativa i va deixar enrere un règim monàrquic que havia enfrontat nombroses crisis i conflictes al llarg dels anys.
La proclamació de la República el 1931 va significar un canvi profund a l'estructura política d'Espanya. Es va establir un sistema republicà basat en principis d'igualtat, llibertat i justícia social, encara que aquest període va estar marcat per tensions polítiques i socials que van desembocar a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i el posterior establiment de la dictadura franquista.
A la història d'Espanya, s'han proclamat dues repúbliques: la Primera República (1873-1874) i la Segona República (1931-1939). La Primera República Espanyola va sorgir en un context de convulsió política i social després de l'abdicació d'Amadeu I de Savoia. No obstant això, la seva durada va ser breu a causa de les divisions internes i la inestabilitat que va enfrontar, culminant amb la restauració de la monarquia.
La Segona República Espanyola, proclamada el 14 d'abril del 1931, va representar un intent més sòlid d'establir un sistema democràtic a Espanya. Durant aquest període, es van dur a terme reformes importants en àrees com leducació, la cultura i la legislació laboral. Tot i això, les tensions polítiques entre forces conservadores i progressistes, així com els conflictes socials i econòmics, van contribuir a l'esclat de la Guerra Civil i al posterior establiment de la dictadura franquista.
A l'Espanya contemporània, el republicanisme continua sent un corrent polític present al debat públic. Si bé actualment no existeix un moviment republicà majoritari amb capacitat per impulsar un canvi de règim, diversos partits polítics i organitzacions defensen l'abolició de la monarquia i la instauració d'una tercera república.
Partits com Sumar, Esquerra Unida, Podem o ERC solen incloure als seus programes la defensa d'un model republicà. Així mateix, hi ha organitzacions ciutadanes i plataformes que advoquen per un referèndum sobre la forma de govern, on els ciutadans puguin decidir democràticament el futur polític del país.