Cartell de l'espectacle 'Ser'

Sergio Bernal presentarà el seu espectacle 'Ser' a Barcelona (Teatre Victoria, maig)

El ballarí madrileny combina a “Ser” el ballet clàssic amb el flamenc i la dansa espanyola.

“Jo vaig néixer per a la dansa a l'ambient del meu barri on només es ballava flamenc i se sentia música de Ketama” confessa el madrileny Sergio Bernal que es va formar en dansa clàssica el Reial Conservatori Professional de Mariemma i que va emprendre una brillant carrera que li ha fet obligat a aprendre també idiomes però l'ha portat a actuar als millors escenaris del món -Londres, Miami, Nova York, Roma o Tòquio- al si de destacades formacions professionals i amb artistes de la categoria de Maya Pliséstkaya. No ha oblidat, però, aquells orígens i per això la seva tasca artística es guia pel desig d'introduir l'essència del flamenc a la bellesa de la dansa clàssica i també a la grandesa del silenci.

Ara recorda amb nostàlgia la pregunta que li va fer en certa ocasió Tamara Rojo, que el va interrogar sobre on volia arribar. “Encara no ho sé”. “Doncs cal que ho tinguis clar -li va respondre- perquè en cas contrari no assoliràs les teves ambicions”. Potser per això va assumir el 2020 el risc d'abandonar el Ballet Nacional d'Espanya i decidir crear la seva companyia: “Tenia ganes de conèixer com funcionava no només l'activitat creativa, sinó també l'empresarial”. Des de llavors, va emprendre un camí ple de riscos ja que no debades va haver d'afrontar la paràlisi del confinament imposat com a conseqüència de la pandèmia. “A vegades trencava l'obligat aïllament i m'atrevia a sortir de casa per anar a veure Ricardo Cue -el seu soci- i parlar amb ell de les meves idees i dels nostres projectes. Va sorgir llavors la Sergio Bernal Dance Company formada per quatre ballarins i catorze músics, amb qui actuarà al Teatre Victòria de Barcelona els dies 2 i 3 de maig

Sergio diu que vol aproximar-se al públic jove per fer sentir l'emoció de la dansa mentre que Ricardo Cue constata la força que emana de la seva presència sobre l'escenari. "Alguna cosa -diu- que he comprovat perquè quan treballo em col·loco sempre al mateix lloc que el públic i d'aquesta manera puc valorar la seva actuació".