La Guàrdia Civil identifica els líders dels CDR

 

La Guàrdia Civil ha identificat els capitostos dels anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR) i que al seu parer policial, van jugar un paper decisiu en el 'Procés' mobilitzant els sectors més radicals en la celebració de l'1-O.

En un informe remès al Tribunal Suprem els investigadors situen en la cúspide dels CDR a una vintena d'activistes de diferents partits i associacions que haurien confluït per posar en marxa una estratègia de "resistència i desobediència civil".

En aquest nivell es trobarien segons El Confidencial : Rubén Wagensberg, diputat d'ERC al Parlament; David Fernández i Antonio Baños, exdiputats de la CUP; Jordi Armandans, director de la fundació Fundipau; la filòsofa Marina Garcés; Pepe Beúnza i Martí Olivella, membres del consell assessor de l'Institut Internacional per l'Acció no Violenta (Novact); Helena Vázquez, portaveu del CDR de Sants; Aina Delgado, portaveu d'Universitats per la República; Eduard Vallory, president del Centre Unesco de Catalunya; Marcel Mauri dels Rius, portaveu d'Òmnium Cultural; Joan Vallvé, vicepresident segon d'Òmnium i accionista del broker GVC Gaesco; Ariadna Isern i Carme Campayá, de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC); Joan Guisado, de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guia ( 'boy scouts'); representants no identificats d'Estibadors Portuaris de Barcelona i la Intersindical-CSC; Pol Castelví i un tal Marc, portaveus dels CDR; Inma Zapata, portaveu del CDR de Pineda, i finalment, Yasmin Argaz, portaveu del CDR de Calella.

En les seves accions, i també en altres de teòrica "resistència pacífica", els manifestants van utilitzar "tècniques apreses en tallers dels CDR" que tenien com a objectiu dificultar l'acció policial. Aquestes formacions van ser "impartides en les assemblees dels CDR en col·laboració amb l'organització En Peu de Pau o ANC".

Els primers CDR van sorgir el juliol del 2017 i, va arribar a haver-hi més de 800 en funcionament, alguns d'ells fins i tot a l'estranger (França, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Estats Units ...). La Guàrdia Civil subratlla que van celebrar fins a tres reunions 'supramunicipals' per coordinar el seu pla d'acció. La primera va tenir lloc a Sabadell el 14 d'octubre, la segona va ser a Igualada el 21 d'octubre i la tercera i última, a Manlleu el 4 de novembre.