Trapero va deixar d'anar a reunions de coordinació de l'1-O perquè no acceptava el paper de Pérez de los Cobos

Ferran López va assegurar davant Llarena que "no era una urgència" demanar ajuda a Policia i la Guàrdia Civil perquè tenien "tot el dia per tancar els centres de votació".

|
Trapero 2 2

 

Ferran lopez audiència nacional

Ferran López va assegurar davant Llarena el tancament tranquil dels col·legis.


El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Ferran López, va assegurar davant del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que "no era una urgència" que la Policia Autonòmica catalana demanés ajuda a la Policia ia la Guàrdia Civil el passat 1 d'octubre perquè tenien "tot el dia per tancar els centres de votació".


Així ho va assegurar Ferran López el passat 26 de febrer a la declaració que va prestar davant del magistrat que investiga el procés sobiranista després de ser citat en qualitat de testimoni per explicar l'actuació del Cos de Mossos el dia del referèndum il·legal.


Segons va exposar, ell va començar a acudir a les reunions de coordinació amb el coronel Diego Pérez de los Cobos perquè el llavors Major dels Mossos, Josep Lluis Trapero, considerava que hi havia un clima de tensió en aquestes trobades ja que aquest no estava d'acord amb el paper de coordinador assignat al coronel de la Guàrdia Civil.


Tot i això, ha insistit davant el jutge en què el dispositiu que es va posar en marxa els dies previs i l'1 d'octubre per donar compliment a les ordres de la Fiscalia, primer i de la jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, després, va ser una "decisió col·legiada" dels Mossos d'Esquadra, no només del Major Trapero, i coneguda i acceptada pel coronel Pérez de los Cobos en les reunions de coordinació.


Segons el relat de Ferran López, nomenat pel Govern com a cap dels Mossos d'Esquadra en aplicació de l'article 155 de la Constitució, la policia autonòmica va executar en els dies previs a l'1-O, l'ordre de la Fiscalia d'advertir als col·legis que no podrien obrir per a la celebració d'un referèndum il·legal. Fruit d'aquesta actuació, segons la seva versió, va ser que 300 centres de votació no van obrir aquest dia.


EL TANCAMENT TRANQUIL DE LES ESCOLES


Després, va exposar que el dispositiu acordat per a l'1-O a les trobades amb el coronel de la Guàrdia Civil i els altres cossos policials tenia dues fases.


La primera en què intervindrien els Mossos a partir de les 6 de la matinada per tancar els centres de votació "de manera més pacífica i més tranquil·la", desplaçant a una parella d'agents en cada col·legi.


Va al·legar que això era així perquè en aquesta primera fase van participar uns 6.000 agents de seguretat ciutadana, ja que la policia autonòmica catalana només disposa d'uns 900 d'ordre públic.


Segons la seva versió, els agents de seguretat ciutadana no poden realitzar càrregues perquè ni estan preparats per a això, ni tenen l'equipació necessària.


La segona fase d'aquest dispositiu es realitzaria en cas que es veiés que era impossible el tancament de col·legis en aquesta primera part. Es realitzaria a petició dels Mossos i intervindrien la Guàrdia Civil i la Policia perquè, segons ha precisat Ferran López, havien desplaçat a Catalunya 200 unitats, d'uns 30 integrants cadascuna, d'agents d'ordre públic, especialitzats i dotats de material per a això.


La fiscal del cas va preguntar al comissari en cap dels Mossos per què van trigar hores a reclamar aquesta ajuda al centre de coordinació, al que Ferran López va respondre que "no era una urgència" aquesta petició d'ajuda ja que tenien "tot el dia per donar compliment a l'acte ".


"LA JUTGE NO ENS VA DEMANAR TANCAR ELS CENTRES ELS DIES PREVIS"


En aquest moment, la fiscal li va preguntar si no hauria estat millor tancar els col·legis amb caràcter previ a l'1 d'octubre, però aquest va al·legar que la magistrada Mercedes Armes "no" els demanava en el seu acte "tancar centres de votació" els "dies anteriors ". "Ens demanava tancar el mateix dia 1 d'octubre", ha sentenciat.


Segons la seva versió, no era una "sorpresa" ni per als Mossos, ni per Guàrdia Civil i Policia Nacional que els centres de votació fossin ocupats en els dies previs al referèndum il·legal.


No obstant això, ha assegurat que es va produir una "resistència" per tancar aquests centres que "ni els dies previs, ni hores abans es posa de manifest" i que se la troben quan els agents es personen a les escoles a les 6 o les 7 de del matí.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA