Puigdemont i Comín denuncien Ana Rosa a Bèlgica per difondre missatges privats

 

Missatges de Puigdemont a Comín

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín, han presentat una querella contra Ana Rosa Quintana i els dos càmeres de Telecinco que van captar els missatges que es van intercanviar a finals de gener en un acte a Lovaina en què Puigdemont li assegurava que estava "sacrificat", "això s'ha acabat", que "el pla Moncloa triomfa" i que vivien "els últims dies de la Cataluntya republicana".

"Hem presentat una querella ahir davant un jutge d'instrucció de Louvain en nom de Carles Puigdemont i Toni Comín per violació de la vida privada contra els dos càmeres i Ana Rosa per filmar i difondre missatges del seu Smartphone el 31 de gener", ha explicat l'advocat Christophe Marchand, que forma part de l'equip jurídic que representa l'expresident i exconsellers catalans a Bèlgica.

"Es van signar durant 50 minuts missatges privats que el president ha intercanviat amb Toni Comín", ha denunciat l'advocat, que ha recordat que captar i difondre "comunicacions privades" sense "autorització" de les parts constitueix "un delicte segons el Dret belga" d'"atemptat de la vida privada", castigat amb "penes de presó d'entre sis mesos a un màxim de tres anys".

Marchand ha assegurat que "l'objectiu no és ficar a periodistes a la presó" sinó "subratllar la importància de la vida privada", alhora que ha retret a causa de la gran atenció mediàtica al voltant del cas de Puigdemont "els mitjans espanyols de vegades han actuat en violació dels principis bàsics de la deontologia periodística".

"Tenim a persones que estan a Bèlgica com a refugiats, a l'exili, que estan en situació bastant vulnerable, que són objecte d'una pressió mediàtica molt important", ha incidit.

El lletrat belga, que no ha pogut anticipar quan el Tribunal de Louvain de citar les parts demandades, una cosa "en mans del jutge d'instrucció", ha deixat clar que "els periodistes tenen dret d'informar com volen, però dins dels límits marcats "i ha insistit que" robar informacions "constitueix" una violació de la llei penal". "Es necessita un consentiment lliure, clar i evident. No va ser el cas aquí", ha recordat.

Pel que fa a la presumpta balisa que hauria estat instal·lada en un vehicle utilitzat habitualment per l'expresident Puigdemont a Bèlgica per permetre el seu seguiment, Marchand ha explicat que no han interposat una demanda davant la justícia belga per aquesta qüestió. "No hem posat una querella", ha assegurat.

"La balisa no l'han posada ni la Policia belga ni els serveis d'intel·ligència belgues. Està prohibit, això és un delicte. És un atemptat contra la vida privada, podria comportar una pena de presó", ha explicat l'advocat, que no ha pogut precisar si les autoritats belgues han obert una investigació al respecte ex ofici. "No estic al corrent de si s'ha obert una investigació sobre això", ha admès.

A L'ESPERA QUE LA FISCALIA CITI ELS EXCONSELLERS

El lletrat belga també ha explicat que segueixen a l'espera que la Fiscalia de Brussel·les citi a declarar els exconsellers de la Generalitat Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig que segueixen a Bèlgica després de la decisió del magistrat del Tribunal Suprem que investiga els fets relacionats amb el procés, Pablo Llarena, de reactivar les ordres de detenció contra els polítics catalans fugits.

"Seguim a l'espera de la citació del jutge. No serà abans de la setmana que ve", ha explicat Marchand, que ha precisat que "cal trobar un traductor" per documentació remesa i "el problema" és que és "una mica difícil "fer-ho aquests dies per" les festes de Pasqua ", encara que no ha precisat si la traducció que falta és de les euroordres o la informació addicional sol·licitada per la Fiscalia de Brussel·les a Espanya.

El lletrat ha explicat que des de la Fiscalia de Brussel·les els han avançat que la citació podria ser "el dimarts, dimecres o dijous" encara que no ha pogut precisar si els tres exconsellers es presentaran abans a la mateixa comissaria de Policia de Brussel·les a la qual van acudir al novembre arran de les euroordres dictades per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.

"No tinc informació d'això", ha explicat el lletrat. La detenció prèvia dels exconsellers, moment en el qual tindran accés al contingut de les euroordres i estaran acompanyats pels seus lletrats, és un pas previ necessari per a poder comparèixer davant un jutge d'instrucció i iniciar el procés per admetre a tràmit o no les euroordres i eventualment executar-les.

Si la Justícia belga seguís les mateixes etapes després de la reactivació de les euroordres, es designaria un jutge d'instrucció que s'encarregaria de decidir en un termini de 24 hores si l'ordre de detenció és conforme a la llei o si hi ha alguna causa de rebuig de la mateixa i si escau dictar presó provisional o els deixa en llibertat amb mesures cautelars per evitar la fugida de les persones implicades. La Fiscalia de Brussel·les va assegurar dissabte per la seva part que no veu risc de fuga en aquest cas.