ETA decideix la seva dissolució sense deixar de justificar el seu passat criminal

 

Manifestació multitudinària a Barcelona després de l'atemptat d'Hipercor (AGUSTÍ CARBONELL)

La banda terrorista ETA ha decidit ja la seva dissolució i està a l'espera del moment propici per anunciar aquesta decisió i intentar rendibilitzar-propagandísticament, segons han informat a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista, que asseguren que les restes de l'organització criminal estan treballant amb esborranys i discutint sobre els termes del comunicat en el qual anunciaria la seva desaparició definitiva.

Les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat tenen també constància que la banda terrorista, gairebé sense capacitat operativa ni marge d'actuació per les successives operacions policials que van portar al seu anunci del cessament de la violència el 20 d'octubre de 2011, estudia diverses dates per fer oficial la seva dissolució.

Apunten que les tensions internes han dificultat la publicació del document aquest 1 d'abril, Diumenge de Resurrecció, coincidint amb l'Aberri Eguna o Dia de la Pàtria, una de les dates que tradicionalment utilitza ETA per fer comunicats i reiterar el seu relat propagandístic.

En el seu lloc, el diari 'Gara' ha publicat aquest diumenge una "declaració d'ETA amb motiu de l'Aberri Eguna" en el qual la banda terrorista torna a justificar el seu passat criminal donant-li una especial rellevància perquè, diu, "precedeix a la decisió sobre la seva fi de cicle ", encara que sense posar data a la seva dissolució. En un intent autojustificatiu de la violència, critica la dispersió dels presos etarres i destaca l ' "enorme esforç per culminar el desarmament", qualificant de "traves i trampes" les successives operacions policials.

Les fonts consultades considera que una altra data que estudia l'organització terrorista per anunciar la seva dissolució és el proper 31 de juliol, festivitat de Sant Ignasi de Loiola, per estar històricament vinculada a l'organització en ser el 31 de juliol de 1959 que es considera que va començar a exercir la seva activitat criminal que, en aquests gairebé 60 anys, ha deixat més de 800 assassinats i ferits a més de 6.000 persones.

EL FINAL DEL CAMÍ

En el comunicat del passat 22 de febrer, ETA reconeixia ja que "el final del cicle resultava cada vegada més evident" i que, amb aquest plantejament de base, havia sotmès a votació dels seus militants un document en el qual sostenia que havia arribat " al final del camí "i que el que tocava era integrar-se en l'esquerra abertzale, renunciant a la" estratègia politicomilitar ".

"La situació més beneficiosa per a nosaltres, així com per als sectors populars i la classe treballadora basca, no és altra que deixar l'anterior fase definitivament enrere i obrir totalment la nova", deia aquell text sotmès a escrutini entre els seus integrants, la pràctica totalitat a la presó, i en el qual eludien demanar perdó pels seus crims ni pronunciar-se sobre els que queden encara per aclarir.

En la clandestinitat tot just continuen una desena de terroristes, segons fonts de la lluita antiterrorista. Aquesta legislatura, amb Juan Ignacio Zoido al Ministeri de l'Interior, es va iniciar amb la detenció el 5 de novembre de 2016 a França de Mikel Irastorza, el considerat cap d'ETA, encara que sense el grau d'experiència ni 'galons' d'altres números u 'etarres que van caure en successives operacions policials.

L'última detenció d'aquestes característiques va ser la de Mikel Barrios a Berlín. El considerat màxim responsable de les estructures que encara li queden a ETA va ser arrestat al costat de Iñigo Gulina Tirapu el 27 d'octubre de 2017 a la capital alemanya. Aquests dos últims i el mateix Irastorza estan considerats com a 'cadells' que, malgrat la seva joventut, es van fer càrrec de la direcció de la banda, encara que la seva experiència es reduïa al seu passat vinculat a la 'kale borroka'.

ARTESANS DE LA PAU I MEDIADORS INTERNACIONALS: UN FRACÀS

Les fonts de la lluita antiterrorista consideren que en el debat intern per anunciar la seva dissolució definitiva pesa l'escassa repercussió que va tenir l'últim intent d'aparentar una negociació tant amb els governs d'Espanya com, sobretot, França per part dels anomenats 'artesans de la pau '. Aquest grup de simpatitzants de l'esquerra abertzale va prendre el relleu dels 'mediadors internacionals' per escenificar el lliurament d'armes, principalment amb l'acte organitzat a Baiona el 8 d'abril de 2017.

Aquell dia, ETA va facilitar les coordenades de vuit zulos i va anunciar el lliurament de 120 pistoles, gairebé tres tones d'explosius i altres milers d'elements de detonació. Va ser l'últim capítol d'una lenta agonia en què la banda terrorista ha recorregut a representants d'organitzacions afins per intentar escenificar la seva desarmament després del rebuig del Govern a negociar un final dialogat i el fracàs de la falsa lliurament d'armes de 2014.

Aquells 'verificadores internacionals' van acabar reconeixent poc després a l'Audiència Nacional que els terroristes s'havien portat en caixes de cartró les mateixes armes que havien dit que lliuraven en un vídeo enviat a la cadena britànica BBC.

Només des del 2012, segons les dades recollides per Europa Press, les Forces de Seguretat han confiscat un mínim de 327 armes. El 12 d'octubre de 2016, una actuació conjunta amb França va permetre el decomís en Carlepont de 145 armes curtes, dos subfusells de caça i munició.

Fonts de la lluita antiterrorista subratllen que la direcció de la banda només espera el moment adequat per fer públic un anunci de dissolució que tracten de rendibilitzar propagandísticament en el seu intent de dificultar el relat d'una ETA vençuda per l'Estat de Dret. En qualsevol cas, insisteixen que seran les Forces de Seguretat de l'Estat les que comprovaran si ha existit una autèntica dissolució.