Ian Gibson defensa que Espanya és un país molt mestís "encara que no vulguin els catalans"

 

Gibson sosté que a Espanya els nacionalismes estan desfasats.

L'historiador Ian Gibson ha lamentat, amb motiu de la publicació d'una nova edició de la seva obra 'L'assassinat de García Lorca' (1971), en què revisa "l'assignatura pendent" espanyola com és la "recerca de la veritat" de els afusellats de la Guerra Civil espanyola, l'existència del "nacionalisme català" en un país en què els nacionalismes "estan absolutament desfasats".

"Tenir dos idiomes des del bressol és una benedicció Espanya és un país mestís encara que no vulguin els catalans i és un país amb molta sang a les venes i en el qual el llatí uneix espanyols i catalans", ha expressat Gibson.

En aquest sentit, l'historiador ha assegurat que desitja veure una Espanya "tranquil·la" i "culta", que actuï com un país "sense separacions ni divisions" sinó com un "gran territori amb un pacte per l'educació i la cultura".

Així mateix, l'hispanista ha fet una crida perquè Espanya i els seus Administracions "desenterrin als seus afusellats" doncs, segons la seva opinió, la memòria històrica no tracta de "remoure" sinó de "donar" als morts de la guerra el "enterrament digne "que van tenir els franquistes.

"Estem al club europeu i no pot ser que tinguem una situació de fosses comunes només comparable amb la de Cambodja, hi ha d'haver un canvi", ha demandat Gibson.

En concret, l'autor irlandès revela, en aquesta nova edició de la seva investigació sobre la mort del poeta granadí, el descobriment d'arxius telefònics en què, segons ha assegurat, es confirma la "implicació" de Queipo de Llano com la "màxima autoritat "que" va aprovar "la consulta sobre l'afusellament de l'autor de 'Poeta en Nueva York' l'estiu de 1936.

De la mateixa manera, i en línia amb una investigació publicada pel diari 'La Razón' que assevera que les restes de Lorca van ser canviats de lloc amb la creació del Parc Federico García Lorca d'Alfacar (Granada), Gibson ha qualificat de "impactant" que els ossos "es descobrissin" i es canviessin de lloc "sense que ningú digués res".

"Amb la inauguració del parc a mi em va dir l'enterrador que havia sepultat els ossos de Lorca, i el president de la Diputació de Granada va dir al diari 'Ideal' que van trobar els ossos i els van ficar en un altre lloc però ningú va voler fer la cerca ", ha matisat Gibson.

En aquesta línia, l'historiador ha destacat que "ara cal preguntar" al llavors president de la diputació d'Andalusia, Antonio Molina, per què l'any 86 amb la construcció del parc "es van moure unes restes que feien nosa", cosa que ha recordat, "és una il·legalitat" i per què "ningú va dir res".

L'autor ha apuntat a més que s'han dut a terme tasques de recerca en què un georadar ha trobat "ossos en una bossa" a la font del parc d'Alfacar. "Ara la Junta d'Andalusia haurà de prendre cartes i espero que prenguin mesures", ha afegit.

Finalment, Gibson ha lamentat que a Espanya hi hagi una "renúncia" a afrontar aquest problema ja que, al seu parer, tot i que "de la dreta no es pot esperar res" després de ser "hereva del pensament feixista", considera "vergonyós" que la esquerra "bé per covardia" o perquè "era perillós" no hi hagi "dit camina".