El Suprem acusa la justícia belga de "absència de compromís"

 

El Tribunal Suprem ha acusat aquest dimecres a la Justícia belga de "absència de compromís amb la col·laboració judicial" en rebutjar el lliurament dels exconsellers catalans fugits Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig.

La justícia belga ha denegat el lliurament dels exconsellers per un defecte de forma en les euroordres emeses pel jutge Pablo Llarena i considera que només el "desconeixement" de l'ordenament jurídic espanyol permet obviar l'ordre de processament del passat 21 de març en el qual es motiva els fets pels quals són acusats en relació a l'anomenat 'procés'.

Fonts de la mateixa Sala afirmen que no es comparteix la motivació per la qual es denega el lliurament dels exconsellers.

Això "podria interpretar-se com una absència de compromís amb prestar la col·laboració judicial peticionada" pel jutge Llarena, destaquen.

La Cambra del Consell ha rebutjat, atenent als criteris de la Fiscalia belga, el lliurament d'aquests tres processats perquè la petició del jutge del Suprem no es basa en una nova ordre nacional de detenció, sinó en el requeriment emès per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela al novembre de 2017, quan investigava la causa.

Segons la jurisprudència comunitària, cada ordre de detenció europea ha d'estar recolzada per una ordre de detenció nacional.

DESENVOLUPAMENT ARGUMENTAL

En aquest sentit, les fonts de la Sala incideixen que en aquest acte s'explica "amb més desenvolupament argumental" els fets acusatoris, "a excepció de la sentència" i que "només el desconeixement del nostre ordenament jurídic, tot i l'explicació donada com informació suplementària, permet obviar l'ordre de processament en el qual descansa l'euroordre".

El magistrat instructor del 'procés' va remetre el passat 17 d'abril un escrit a les autoritats judicials belgues oferint "informació suplementària" en relació a les ordres europees de detenció emeses contra aquests exalts càrrecs del Govern de Carles Puigdemont.

L'MALVERSACIÓ ÉS UN DELICTE DE CORRUPCIÓ

Llarena va recalcar que es tracta d'uns "fets complexos", en els quals "cada partícip ha tingut una contribució diferent", però que tots tres han estat processats per l'ocupació presumptament de "diners públics per pagar les despeses derivades de celebrar un referèndum declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional i prohibit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ", la qual cosa es" cataloga "en el Dret espanyol com" un delicte de corrupció ". Només per aquests fets veu "oportuna" el lliurament.

Sobre Comín, en concret, ha afirmat que es demana la seva extradició per un presumpte delicte de rebel·lió, "sense perjudici d'altres qualificacions" i va destacar que la seva participació va consistir "bàsicament en promoure que la Comunitat Autònoma de Catalunya declarés la seva independència de la resta de l'Estat espanyol i es constituís com una república independent, servint-se per a això d'alçaments i mobilitzacions públiques que van arribar a contenir expressions de violència amb què es pretenia forçar l'Estat a reconèixer la nova realitat política ".