Els casos d'ictus augmentaran un 34% a Europa en els propers 15 anys

 

La incidència d'ictus augmentarà un 34% a Europa fins al 2035, provocant un 45% més de morts i un 25% més de supervivents amb seqüeles, segons han previst experts d'aquest àmbit en l'informe 'Catalunya i Europa Davant l'ictus'.

El document s'ha presentat aquest divendres en una jornada organitzada per la Fundació Ictus a La Pedrera de Barcelona, en què han participat els màxims responsables de les societats europees dedicades a la lluita contra l'ictus, l'European Stroke Organisation (ESO) i la Stroke Alliance for Europe (Safe), ha explicat en un comunicat la Conselleria de Salut de la Generalitat.

Aquestes societats europees han proposat reduir en un 10% el nombre absolut d'ictus en el continent a través de la prevenció, i aconseguir que el 90% dels pacients es tractin en una unitat hospitalària específica per a aquests casos, a més de veure prioritari desenvolupar plans estatals que introdueixin l'ictus en tota la cadena d'atenció sanitària.

L'informe fa balanç de la "implementació pionera del 'codifica ictus", que cobreix tot Catalunya des de 2006 i s'activa una mitjana de 5.500 vegades a l'any, i la Conselleria estima que ha evitat la mort de 2.000 persones des de la seva implantació, a més de millorar els temps de resposta.

Sis de cada set casos d'aquest codi s'activen des del Servei  d'Emergències Mèdiques (SEM), i en el 30% es realitza un tractament de reperfusió, que desfà el coàgul que provoca l'atac i minimitza els danys.

Aquest tipus de tractament trombolític, més efectiu si s'aplica a temps, ha incrementat el seu ús en l'última dècada a Catalunya, passant de 5,1 casos per cada 100.000 habitants en 2008, als 26,6 l'any passat.

Cada any ingressen 13.000 persones per ictus als hospitals de Catalunya, on és la segona causa de mort i la primera causa clínica de discapacitat, amb una incidència de 180 casos per cada 100.000 habitants i una mortalitat de 19,5 cada 100.000.

Un dels reptes que afronta Catalunya i la resta d'Europa és l'atenció als supervivents a llarg termini, que es tracta del procés assistencial menys avaluat i del que es disposen menys dades, tot i la càrrega assistencial i econòmica que representa.