Pensions, pressupostos, dèficit, deute i autopistes, els reptes de Pedro Sánchez

 

L'increment de les pensions i la sostenibilitat del sistema, els pressupostos generals de l'Estat (PGE) per a 2019, el compliment dels objectius de dèficit i deute o el 'rescat' de les autopistes seran alguns dels principals reptes econòmics que haurà de fer front el nou Govern de Pedro Sánchez .

Després de l'aprovació de la moció de censura presentada pels socialistes contra Mariano Rajoy, el nou Executiu presidit per Pedro Sánchez haurà de fer front a diversos reptes econòmics i algunes tasques pendents, amb la dificultat de poder tirar endavant iniciatives al Parlament davant l'ajustada aritmètica parlamentària.

Sánchez assumeix les seves funcions de president amb una economia en ple creixement que, després de tancar 2017 amb un repunt del PIB del 3,1%, l'Executiu de Rajoy estimava que aquest any creixerà un 2,7%, per després moderar al 2,4 % el 2019 i al 2,3% els dos següents exercicis.

El nou president es va comprometre a mantenir els PGE del PP per a aquest any, cosa que sembla garantit perquè el PP continuarà amb la normal tramitació al Senat al no presentar cap veto als comptes, i el PSOE tampoc va vetar ni va presentar cap esmena. Encara que la resta de les formacions de l'oposició i que també van recolzar la moció de censura de Sánchez (Units Podem, ERC, PDeCAT, Compromís i Bildu) sí que han registrat els seus vetos, previsiblement sí que veuran la llum.

Així, Sánchez haurà de treballar per mantenir el ritme de creixement i per aconseguir els suports suficients per poder tirar endavant el sostre de despesa de 2019, pas previ necessari per a l'aprovació dels Pressupostos de 2019. També haurà de renovar els acords del PP en matèria de pensions i empleats públics.

Un dels principals assumptes que haurà d'abordar Sánchez és el referit al mercat laboral i les pensions.

Està per veure també si el president socialista derogarà la reforma laboral que va dur a terme Mariano Rajoy el 2012 com li demanen els sindicats o si la mantindrà, com demanen les patronals CEOE i Cepime.

Mentrestant, el Pacte de Toledo porta mesos negociant per intentar arribar a un acord en pensions, enmig de protestes i mobilitzacions dels pensionistes. Amb el Fons de Reserva en uns 8.000 milions i un dèficit de la Seguretat Social de 18.000 milions, el nou Govern haurà d'aconseguir traduir a acords els consensos que arribi el Pacte de Toledo, si és que finalment ho aconsegueix.

Igualment, haurà de decidir si varia l'acord subscrit entre els agents socials i Ocupació sobre el Salari Mínim Interprofessional (SMI), que pujava un 4% el 2018, fins als 736 euros al mes en 14 pagues, un 5% el 2019 i un 10 % el 2020.

DEUTE

Amb aquest panorama i el possible impacte de l'alça del cru i el progressiu fi de la política d'estímuls del BCE, haurà de treballar per prosseguir amb la reducció de dèficit i el deute.

Espanya sortirà aquest any del procediment de dèficit excessiu, des de Brussel·les i la AIReF han advertit del risc de possible incompliment de l'objectiu de dèficit del 2,2% del PIB. L'objectiu de deute és rebaixar-la al 97% del PIB.

Per assolir la meta pressupostària i fer front a l'augment en pensions addicional, Montoro havia comunicat a Brussel·les la intenció de crear un impost a les grans tecnològiques, conegut com a 'taxa Google', que s'estudiaria en el marc del Pacte de Toledo, per la qual que Sánchez haurà de decidir si avança en aquesta línia impositiva o optar per altres mesures.

El pressupost alternatiu del PSOE als comptes del PP contemplava un augment de la despesa addicional de 8.000 milions d'euros, amb una recaptació de 6.420 milions a través de pujada d'impostos en matèria mediambiental a empreses i rendes altes. També proposava fer front a la despesa en pensions carregant als impostos i crear dos nous tributs, un a la banca i un altre a les transaccions financeres.

En el sector financer està pendent de culminar la privatització de Bankia, la data límit perquè l'Estat deixi de participar en el capital de l'entitat financera és el 31 de desembre de 2019. També està pendent la divisió de la CNMV.

TRANSICIÓ ENERGÈTICA

En matèria energètica, el nou Executiu té per davant la tasca d'encarrilar la transició energètica. Amb l'anomenat 'Paquet d'Hivern' negociant a Brussel·les, Espanya ha d'anar definint quin serà el seu 'full de ruta' en les pròximes dècades.

Per a això, el Govern del PP estava treballant en aquest esborrany de Llei de Canvi Climàtic que, amb un nou Executiu ara a La Moncloa, podria reelaborar.